Abans d’iniciar aquest article he volgut conèixer el seu significat segons la RAE i diu així: “Amor a la pàtria i el sentiment i conducta propis del patriota”.
El patriotisme és un pensament que vincula a un individu amb la seva pàtria. És el sentiment que té un ésser humà per la terra natal o adoptiva a la qual se sent lligat per uns determinats valors, afectes, cultura i història.
Estic d’acord i comparteixo aquestes definicions al cent per cent. Ara bé, davant la greu situació actual a causa dels desordres públics i manifestacions a causa de la política, m’han vingut a la memòria unes declaracions del desaparegut Fernando Fernán Gómez, fetes poc abans de morir, on manifestava qui són, en veritat, el veritables beneficiaris del patriotisme.
Escoltin vostès, a continuació, les paraules de Fernando Fernán Gómez i vegin si hi ha lògica en el que declara.
Dit anteriorment el que és el patriotisme, faltaria respondre a la segona pregunta. Qui es beneficiària d’aquestes manifestacions multitudinàries contra de la llei d’amnistia? O Qui té interès perquè aquesta llei no s’aprovi? Per què els mitjans de comunicació (dominats pel capital) l’han criticat abans d’existir com a projecte de llei?
La gran majoria dels manifestants ho han fet per creure les mentides i manipulacions rebudes i, davant el temor que Espanya es trenqui, han sortit en el seva defensa (?) de bona fe. I novament la classe treballadora li fa el treball a la classe dominant.
Tot això no és més que la ràbia que tenen la dreta i l’extrema dreta que encara no han superat el resultat de les urnes i es veuen abocats a exercir l’oposició.
Que la judicatura s’oposi a la lawfare és sospitós, però que el Consell General del Poder Judicial hagi emès un comunicat, és encara més sospitós. No hi ha confiança en la justícia? Estan del tot convençuts i segurs que no ha existit cap guerra bruta?
El professor de dret constitucional i, ex lletrat del propi Tribunal Constitucional, ha declarat la seva existència nomenant sis jutges que han incorregut en aquesta guerra bruta. Aquesta utilització dels tribunals continua succeint i no es limita només al cas català.
Els casos judicials inventats contra Podemos i altres forces d’esquerra han quedat documentats en converses gravades, sense que cap jutge mai hagi respost per això. Aquests dies, el jutge García Castellón s’ha inventat una pel·lícula, sense cap fonament fàctic, per a acusar a Puigdemont de ser un terrorista perquè va escriure un tuit donant suport a una manifestació pacífica.
Ara voldria que el lector veiés aquest vídeo i tragués les seves pròpies conclusions sobre si el fet és greu o no.
Jo li preguntaria al jutge García Castellón que, si per enviar un missatge considera terrorista a Puigdemont, Quin delicte li atribuiria a Isabel Diaz Ayuso per reclamar un cop d’estat i, en el qual cita a la corona, als jutges, l’exèrcit i la policia? Suposo que el de la presidenta de la CA de Madrid hauria de ser molt més greu?
De totes maneres, tinc el pressentiment que la presidenta madrilenya està molt tranquil·la perquè sap, o intueix, que no rebrà ni tan sols una merescuda estirada d’orelles. M’equivoco?
