La justícia fica cullerada de nou en la política

El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón acorda investigar per terrorisme a l’expresident català i a la secretària general d’ERC en la recta final de les negociacions per l’amnistia. Cita a Arnaldo Otegi com a testimoni. El jutge ha acordat dirigir la recerca per terrorisme sobre Tsunami Democràtic.

El magistrat ha dictat un acte, en el qual cita en qualitat d’investigada a Rovira i a una altra desena de persones, i en el cas de Puigdemont li ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant l’Audiència Nacional donada la seva condició d’europarlamentari, que implica l’obligació de dictar un suplicatori per a citar-li. No obstant això, García Castelló assenyala que la citació de Puigdemont és en qualitat d’investigat.

La seva recerca contra Tsunami Democràtic pels actes en protesta per la sentència del procés, en la tardor de 2019, qualifica de terrorisme els desordres que van sacsejar Catalunya després de les condemnes als líders catalans en el Suprem, per exemple, l’intent de presa de l’Aeroport de Barcelona. La Fiscalia recorrerà per no estar d’acord amb la qualificació, ja que considera que el delicte tindria encaix en els desordres públics i no amb el terrorisme.

Aquesta causa (no ho dubtin), podria ser susceptible d’enquadrar-se en una futura llei d’amnistia que aquests dies es troba en ple debat entre el PSOE i els seus socis parlamentaris. Vegem qui és el citat jutge, la fama que li precedeix i la seva vinculació amb el PP.

La conversa que s’escolta en el vídeo, entre dos líders del PP, imputats per casos de corrupció, Eduardo Zaplana i Ignacio González, va ser enregistrada per la Guàrdia Civil a la fi de 2016, dona pistes sobre l’arribada, uns mesos després, de García Castelló a l’Audiència Nacional. González, expresident de la Comunitat de Madrid, necessitava a un jutge de confiança, afectat ja pel cas Lezo, pel qual va ser detingut a l’abril de 2017. Altres beneficiaris del jutge García Castellón van ser María Dolores de Cospedal, Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes.

Crec que a hores d’ara queden molt pocs polítics i líders d’opinió que qüestionin que la justícia ha decidit formalment atrinxerar-se en contra d’un projecte d’amnistia. Ho ha deixat molt clar aquest dilluns tant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) aprovant una declaració institucional contra l’amnistia, sense posar-se vermell tot i que cap projecte de llei no ha estat presentat al Congrés i tampoc forma part de les seves competències

No hi haurà manera que la justícia accepti la llei d’amnistia si no recull el lawfare que hi pugui haver en el perímetre de la proposició de llei. Es podran fer les voltes que es vulguin, enviar i tornar tots documents elaborats per una part i l’altra, estudiar totes les fórmules imaginatives per esquivar les necessitats d’uns i altres, però sense el lawfare com una mena de paraigua de garantia per a tots aquells que han estat víctimes d’una repressió devastadora, l’amnistia acabarà tenint goteres.

García-Castellón ha tret la bena dels ulls a més d’un aquest dilluns amb la interlocutòria sobre Tsunami que, a més de l’exageració d’englobar-ho en una acció terrorista, introdueix subtilment, com qui no vol la cosa, la mort d’un ciutadà francès (parada cardíac) en la jornada de l’ocupació de l’aeroport del Prat.

Així, ha demanat a la Guàrdia Civil que investigui si la mort d’un passatger a l’aeroport el 14 d’octubre de 2019 es pot vincular als investigats de Tsunami Democràtic. García-Castellón es refereix a un ciutadà francès de 65 anys, del qual es va informar que va morir d’un atac de cor després de caminar fins a tres quilòmetres per la terminal 2 de l’aeroport a causa del bloqueig de les instal·lacions per la ciutadania.

La qüestió no és ni de bon tros insignificant, ja que si l’informe de la Guàrdia Civil fos afirmatiu, la combinació de terrorisme i un delicte de sang acabaria potser deixant fora de l’amnistia Puigdemont, Rovira i qui sap si la resta d’acusats. El jutge ha deformat la realitat, però ja té a les mans un artefacte amb què pot arribar a torpedinar els esforços polítics que s’hagin fet.

Com que a hores d’ara no s’ha de ser ingenus, cal concedir al jutge de l’Audiència Nacional una possibilitat real que la causa es quedi on és i acabi estirant el fil que ha començat a ensenyar. Des que José María Aznar va encoratjar els ciutadans que qui pugui fer que faci, qui pugui contribuir que contribueixi, s’han succeït accions que tenen poca cosa de casuals i que el seu objectiu és crear un estat d’opinió en el qual els pronunciaments contra l’amnistia són cada cop més nombrosos incloent-hi des de personalitats de l’església catòlica fins a la distribució a les casernes d’una carta que demana un cop d’estat per socórrer Espanya.

Aquest estat de les coses no anirà pas a menys, ja que tot està molt ben orquestrat. Però, curiosament, Pedro Sánchez i Carles Puigdemont ja comparteixen una cosa més: Que l’Estat vol acabar amb tots dos.