La sobirania correspon al poble espanyol, és a dir, a tots els espanyols, d’ell es deriven els poders de l’estat, aquests són: Legislatiu, executiu i judicial.
En un sentit material de l’expressió, poder públic significa conjunt d’òrgans i institucions de l’Estat. Constitueix una capacitat jurídica legítima que posseeixen els tres poders de l’Estat per a exercir en forma eficaç, les accions i comeses que els són conferits per la Constitució o llei fonamental d’un Estat.
Molta gent es pregunta si existeixen o no, altres poders que puguin incidir, condicionar o influir en la presa de decisions que aquests poders han de prendre, a títol d’exemple podríem citar, el poder mediàtic, el militar, el religiós i l’econòmic.
En els casos del poder polític i judicial, a vegades la disparitat de criteris i opinions discordants dins d’aquests poders, provoquen enfrontaments entre si, donant lloc a discussions i manifestacions difícils d’entendre i que perjudiquen i menyscaben el seu prestigi. En aquests casos els mitjans de comunicació poden influir i, a vegades, tergiversar i manipular l’opinió pública.
En aquests moments, a causa de la possible investidura de Pedro Sánchez i la controvertida llei d’amnistia, s’està produint un debat que sobrepassa, segons la meva modesta opinió, els atacs i crítiques amb insults inclosos als qui no estiguin d’acord amb la seva opinió, cosa menyspreable ja de per si mateix.
Si bé tota la classe política vol tenir el poder i governar, atacant, insultant i construir el seu relat amb les seves mitges veritats o manipular el seu relat; el que no és de rebut és que en els propis estaments institucionals es donin casos com el que ha protagonitzat el Consell General del Poder Judicial.
El PGPJ pretén condemnar una llei, encara inexistent de manera oficial i no votada, atorgant-se poders que només té el Constitucional. Què pretén? Els qui han convocat el ple són els jutges de dretes que en el seu moment van ser votats pel PP. Tenint en compte que els seus mandats van caducar fa cinc anys i és el PP el que s’oposa a la seva renovació, resulta veritablement vergonyosa la seva actitud. Després ens estranyem del desprestigi que pateix la justícia espanyola a nivell europeu.
Si observem i seguim les opinions de l’oposició (PP i VOX), ens trobarem amb arguments que semblen trets d’una revista d’humor negre. No seré jo qui opini sobre la llei d’Amnistia, prestigiosos juristes ja han donat la seva opinió i qui digui que no cap en la Constitució manipulen i menteixen interessadament a l’opinió pública.
Vull ressaltar les paraules del candidat del PP que, encara no ha acceptat la seva derrota en la investidura. Critica a Sánchez dient que li ha guanyat i que té por a unes noves eleccions. Vegin el següent vídeo i si estan d’acord amb el seu contingut, com jo mateix, comprendran que una persona que aspira a presidir el govern d’Espanya com ell, no està a l’altura suficient per ignorant, mentider o per tots dos motius.
Feijóo s’ha plantejat algun cop perquè les justícies alemanya, suïssa, belga, italiana i anglesa no han dut a terme les deportacions que el jutge Llarena sol·licitava? Perquè el Consell d’Europa, les Nacions Unides, entre d’altres organitzacions a nivell mundial, han criticat la justícia espanyola? Parla de convertir el Suprem en repressor, encara no s’ha donat que el judici al procés va ser una farsa? És aquest el millor candidat de la dreta espanyola? Si és així, que déu ens agafi confessats si algun dia arriba a la Moncloa.
En el moment d’escriure aquestes línies no s’ha tancat encara l’acord entre PSOE i Junts, per la qual cosa, deixo l’anàlisi per a una pròxima ocasió quan disposem de l’acord definitiu si aquest es porta a terme com sembla que serà, una vegada superats els serrells conflictius encara existents.
