El PP diu que l’amnistia corregirà a l’Estat, el rei, els jutges del Tribunal Suprem. No. Si corregeix algú és el PP, que va externalitzar a la justícia i a les clavegueres de l’Estat un conflicte polític. Per això els molesta tant l’amnistia, perquè és una esmena a la totalitat. Al seu ¡A por ellos!.
A Madrid diuen que Puigdemont ha acceptat que es tramiti l’amnistia després de la investidura, però el de Junts diu que això és mentida. Diuen que l’han convençut argumentant que no es pot córrer per no perdre seguretat jurídica i després ens trobéssim que el TC declarés la llei inconstitucional. Però l’entorn del president ho nega. De fet, cada cop més, sentirem més rumors sobre la posició de Junts perquè, com que no expliquen res a ningú, les especulacions es disparen.
En el silenci de Junts hi ha responsabilitat, hi ha plena consciència del que pot haver-hi en joc, també per la tornada a Catalunya del president a l’exili; per tant, també hi ha càlcul i conveniència, que, al cap i a la fi, és el que mou la política. Mentrestant, s’han reunit Sánchez i Rufián (que insisteix en el traspàs de Rodalies). També es van reunir
Sánchez amb Aitor Esteban del PNB, que està per un acord que doni més sentit a investir-lo primer i a aprovar els Pressupostos després.
Tot el que arriba dels possibles socis del PSOE, i del PSOE mateix, és que estan decidits a arribar a un acord, la qual cosa descol·loca el PP que continua allà, arraconat amb l’única companyia de VOX. Si Sánchez se’n surt de ser investit, no havent guanyat les eleccions, amb un acord amb els perifèrics, el PP haurà de repensar a fons la seva estratègia. Per això crida tant contra Sánchez amb l’amnistia, a veure si amb dosis de patriotisme aconsegueix que els seus votants vegin el PP com el refugi d’allò que Feijóo va anomenar “los españoles de bien”.
S’ha presentat la proposta d’amnistia de Sumar que han preparat diversos catedràtics. La proposta diu que el conflicte polític amb Catalunya va resultar agreujat per una repressió penal contundent i la falta de proporcionalitat amb què es van adoptar decisions judicials” i que “cal deixar enrere la política criminal punitiva”. I aquí és on els favorables a l’amnistia haurien de respondre els arguments del PP i VOX. L’amnistia no planteja cap problema d’encaix a la Constitució. Que no se’n parli no és cap problema. Tampoc no s’hi parla de matrimoni homosexual o d’eutanàsia, i són constitucionals. O les que hi han hagut, incloses les fiscals, no s’han tirat endavant?
Diu el PP que una amnistia per al Procés trencaria el principi d’igualtat. De qui? Més aviat, durant el Procés hi ha hagut una desigualtat judicial que ha de ser reparada perquè, com han demostrat les resolucions de les justícies belga, alemanya, escocesa, italiana o suïssa, allò no va ser ni rebel·lió ni sedició. Tampoc trenca la separació de poders. Qualsevol estudiant de primer de dret ho sap: La llei la fa el Parlament i els jutges l’han d’aplicar. I l’amnistia és una llei que aproven les Corts, no com els indults, que els aprova el govern.
L’amnistia podria salvar a Espanya d’una condemna segura i contundent a Estrasburg.
Fa pocs dies, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va decidir de tramitar les demandes dels nou ex-presoners polítics catalans contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que els condemnava a sedició i malversació pel Primer d’Octubre. Quan va prenent més força la possibilitat que s’acordi una llei d’amnistia en relació amb el procés d’independència, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit que jutjarà el Regne d’Espanya per la possible vulneració de drets fonamentals als nou ex-presos polítics condemnats per la sentència del procés.
És la causa principal que hi ha a la justícia europea per a mirar d’invalidar i desautoritzar la resposta repressiva de l’Estat espanyol. I l’admissió a tràmit de les nou demandes va acompanyada d’unes preguntes a la part espanyola que indiquen que el tribunal ha entès la gravetat del cas. El judici contra el primer d’octubre i la sentència van ser tan manifestament contraris a dret, segons tants juristes; les condemnes recents del Comitè de Drets Humans de l’ONU són tan contundents; i les negatives a l’extradició dels exiliats, tan rotundes, que es fa difícil de pensar que no hi hagi una condemna a Espanya a Estrasburg.
Però l’aplicació d’una llei d’amnistia pot salvar Manuel Marchena i els magistrats del Suprem; pot deixar Espanya sense la reprovació formal als tribunals internacionals per aquell judici. L’amnistia deixaria sense responsabilitat penal els represaliats del procés, els ex-presos inclosos: No únicament per les condemnes de presó, ja eliminades amb indults, sinó perquè deixaria sense efecte les inhabilitacions pendents, els condemnats quedarien sense antecedents i —si la llei és feta com cal— impediria que poguessin tornar a ser processats pels mateixos fets.
Com era d’esperar PP, VOX, la dreta i els seus mitjans afins no han considerat aquesta opció i no pensen en el possible descrèdit de la justícia espanyola davant d’Europa. Per ells el que importa és que Pedro Sánchez no pugui formar govern, esperar que unes noves eleccions els doni una nova oportunitat i, sobretot, que puguin condemnar i empresonar Puigdemont, tal com varen expressar en les manifestacions de Madrid i Barcelona.
El prestigi d’Espanya els importa ben poc, l’únic que els interessa és recuperar el poder sigui com sigui. Estan convençuts de ser els veritables patriotes que el país necessita.
