En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat espanyola contra una amnistia als líders catalans encausats en el procés com a contrapartida en una investidura de Pedro Sánchez i va donar suport a la decisió de Gènova de convocar aquest acte polític en l’avantsala que Alberto Núñez Feijóo intenti la seva investidura en el Congrés.
Jo no convoco cap mobilització, cap acte ni cap míting. El PP pren les seves decisions i estic totalment d’acord, va assenyalar l’expresident del Govern, negant que les seves paraules hagin obligat a trastocar l’agenda política del partit. Busquen escletxes en la meva relació amb Feijóo i quan no els troben, perquè no n’hi ha, els inventen, va afegir, assegurant que la seva relació amb el president del PP no pot ser més sòlida i millor.
En un acte de la FAES, Aznar va demanar sortir al carrer i cridar “ja n’hi ha prou” com va fer la societat civil contra ETA davant una amnistia que va considerar un procés autodestrucció nacional i desmantellament de la Constitució. Davant aquesta cridada a plantar cara amb determinació i a l’energia cívica de la societat espanyola, el Govern en funcions va considerar que Aznar tenia una actitud colpista i antidemocràtica, exigint a Alberto Núñez Feijóo que ordenés rectificar a l’expresident.
En el meu article d’avui mateix “L’expresident Aznar insisteix que Espanya és trenca” vaig manifestar que l’amnistia és possible i que tot aquest muntatge que està preparant la dreta nacional i constitucionalista no és altra cosa que un intent per pressionar al PSOE, de que Sánchez no negociï amb Puigdemont i així provocar la convocatòria d’unes noves eleccions, on confia treure millors resultats i poder assolir el somni de la Moncloa.
Però no ens equivoquem, els socialistes tenen enemics dintre de casa que, encara que son personatges que no tinguin càrrecs actualment, la seva opinió encara influeix a molts dels seus votants, tot i així els recomano que vegin el següent vídeo que ha agradat a tota la dreta espanyolista.
Tots aquests personatges van tenir un paper important en la transició un cop aprovada la Constitució, però no van tenir pebrots per anul·lar la llei d’amnistia de 1977 que va donar immunitat absoluta a tots el delictes que es van cometre en temps de la dictadura.
Un cas ben diferent del que ha succeït a Xile i Argentina, on han considerat que els delictes de lesa humanitat no caduquen i, a diferència d’Espanya, han sigut jutjats i condemnats tots aquells que, emparats per les seves respectives dictadures van cometre tota mena d’actes contra dissidents i la població civil. No l’importa al govern espanyol que dues colònies del seu imperi siguin més democràtiques i que actuen segons la llei internacional?
No voldria acabar aquest article sense incidir, un cop més en que el procés sent un problema polític mai tenia que haver-se convertit en un problema judicial, la raó de que això passés li haurem d’agrair a la dreta espanyola representada per M. Rajoy, tot i que el PSOE li va donar suport igual que la monarquia el 3 d’octubre de 2017.
Els convido a veure un vídeo de la periodista Ana Pardo de Vera que, sense pels a la llengua, fa una critica ferotge de tot l’entramat des de l’inici de la sentència del TC contra l’Estatut fins al dia d’avui i sense ometre la seva opinió sobre antics líders socialistes.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Serà possible una amnistia? Hi ara temps per desenvolupar-la abans del procés d’investidura de Pedro Sánchez després del suposat fracàs de Nuñez Feijó? La pressió de la dreta tindrà èxit i Sánchez acabarà convocant noves eleccions si no aconsegueix el suport necessari en el cas de no poder aprovar l’amnistia? Em temo que trigarem forces dies a saber el resultat de tot aquest entrellat.