Per què celebrem la Diada?
11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el primer Borbó: Felipe V. Dues dinasties pretenien regnar. Els catalans preferien l’austríaca per “federalista”. Els Borbons eren “centralistes”. Va guanyare Felip V per l’abandó dels suports europeus. Felipe V no va respectar els acords amb els vençuts. Va castigar severament, va anul·lar tots els drets històrics, va prohibir el català, va tancar universitats. Aquí està la història. I la de Felipe VI. Catalunya va perdre la seva independència. Va entrar, segueix, en dependència creixent, negativa. Aragó, València, van perdre els seus furs el 1707. Van ser sotmesos a Castella. Avui, totalment castellanitzades. Només Catalunya manté la seva identitat. Tots els catalans?
De Diada pacífica i festiva a reivindicativa?
Cada 11 de setembre, partits, associacions, portaven flors com a homenatge a qui va ser l’últim defensor de la ciutat. Dia tranquil, “festiu”. Què va succeir en 2012? Una macromanifestació reivindicativa va sorprendre a Espanya, Europa. Van seguir unes altres que van arribar a acumular més d’un milió de persones en diferents formats.
El motiu? Un qüestionat Tribunal Constitucional espanyol va eliminar articles i en va modificar uns altres, del Segon Estatut de Catalunya. Estava “constitucionalment” elaborat, aprovat en dos parlaments, confirmat per l’electorat català, signat pel rei. No hi havia antecedents en estats democràtics. Els articles afectats figuren “exactament igual” en estatuts espanyols. Es consideren constitucionals. En el de Catalunya, no. Són o no són constitucionals? Per als espanyols sí, per als catalans, no. Va explotar el conflicte.
De nacionalitat a territori intervingut? D’aquí a la independència?
Va sorgir “som una nació, volem decidir”. Per actuació de l’Estat espanyol, creix l’espoli, explotació, incompliments estatutaris, de finançament, d’execució d’infraestructures, invasió de competències. Avui, Catalunya està sense Estatut. És territori intervingut. Fundadors del PP ens qualifiquen de “colònia”. El text supervivent no ha estat confirmat. És inconstitucional, però s’apel·la a la constitució. Partits, militants, votants, catalans, callen. Per a molts polítics, mitjans, intel·lectuals, espanyols continua sent una “terra de conquesta”.
Va seguir fort, creixent, pressió social. S’exigia el més democràtic que existeix: Un referèndum per decidir seguir “amb” Espanya o la independència. L’Estat el va negar. Es va celebrar “malgrat” els molts intents per a evitar-ho. La repressió policial va escandalitzar al món democràtic europeu, als seus mitjans de comunicació. Fets coneguts. Va guanyar l’independentisme. Continua la repressió judicial. Aquesta ha quedat en evidència davant la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa, Consell d’Europa, Amnistia Internacional, organismes de l’ONU…
Qui va crear el conflicte?
El relat espanyol culpa als independentistes catalans. Els qualifica de “colpistes, terroristes”. No és el relat “real”. Catalunya no va generar el conflicte! Va reaccionar davant els demostrats incompliments de l’Estat espanyol, dels Estatuts que van seguir. Pérez Royo: “El Tribunal Constitucional va donar un cop d’estat a Catalunya”.
L’independentisme és reacció per via democràtica. Si els governs espanyols, haguessin complert amb el que la Constitució contemplava per a Catalunya, els Estatuts constitucionalment elaborats, els pressupostos anuals, no hi hauria problema. L’Estat no va complir. No compleix. Això perjudicava, perjudica, a tots els habitants de Catalunya. Als catalans i als molts espanyols que van immigrar a Catalunya a la recerca d’una qualitat de vida que els seus territoris no els permetien. Uns s’han incorporat a l’independentisme. Uns altres, segueixen dependents dels qui estan tan castigats com els més radicals independentistes. Catalunya no genera el conflicte. Reacciona! Defensa el millor per a tots els que hi viuen, tributen, treballen, en ella.
I després de la Diada del 2023?
Sembla que manifestants, vots, suggereixen resignació. Fins i tot, derrota. Si és així, per què no ofereix ara Espanya un referèndum i el guanya? Perquè això seria democràtic i no és el seu estil. Aznar: “No es pot concedir un referèndum; el guanyaria l’independentisme”.
La Diada es limitava a posar rams de flors davant l’estàtua de Casanova. Tot era tranquil, festiu. Avui, és una manifestació clara de reivindicació nacional. Espanya ho ha provocat. Si tingués dirigents competents, ha tingut “segles” per a fer-ho, hauria integrat “lliure, voluntària, satisfactòriament” a tots els catalans. No ho ha fet. Utilitza la violència policial, judicial, la pressió econòmica, identitària, lingüística, política. “Això” els qualifica. Asimov: “La violència és l’últim recurs dels governants incompetents”.
Què és coherent en governants competents? Crear conflictes i agreujar-los o evitar-los, corregir, políticament, democràticament el que s’ha fet malament? Què fa Espanya, què fan els polítics dependentistes catalans que donen suport a aquesta incompetència?
Què és coherent per als qui viuen, tributen, treballen a Catalunya i volen viure en autèntica democràcia, la millor qualitat de vida, educació, sanitat, serveis socials, treball, desenvolupament, llibertat, per a ells i les seves famílies? La independència de les colònies espanyoles a Amèrica no la van materialitzar els indígenes, sinó els descendents dels colonitzadors. Què fa l’independentisme per incorporar els que encara no ho són?
Pròximes diades de Catalunya, commemoració submisa d’una derrota o “el dia de la seva independència”?
Des de la dignitat democràtica, què han de fer els polítics, militants, patronals, sindicats, organitzacions, electors a Catalunya?
Des de la dignitat democràtica, què és coherent?
