El meu problema, és sens dubte, el meu desconeixement de les lleis, ja que no sóc advocat, i per tant no acabo d’entendre algunes decisions. No entenc les giravoltes que el cas Rubiales està donant i que no se’l pugui treure del seu càrrec, segons la justícia espanyola (plena de normes amunt i avall). I que un organisme estranger com és la UEFA ho hagi fet a les 48 hores d’haver esclatat el cas.
El Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) va acceptar ahir a tràmit les denúncies a Luis Rubiales que el Consell Superior d’Esports (CSD) va elevar divendres passat, després que el president de la RFEF —inhabilitat temporalment per la FIFA— pronunciés un discurs esperpèntic en l’assemblea de la Federació Espanyola de Futbol, en què no va dimitir i va dir que Jennifer Hermoso, la víctima del seu petó no consentit, estava mentint. Però el TAD considera les presumptes infraccions de Rubiales com a “greus” i no com a “molt greus”, com demanava el CSD. Això comporta que el govern espanyol no pugui demanar la inhabilitació temporal de Rubiales i que la màxima sanció que li pugui caure sigui de dos anys d’inhabilitació. En cas d’haver estat considerades com a “molt greus”, la sanció podria haver estat de dos a quinze anys.
La reacció del govern espanyol no es va fer esperar. Poc després de fer-se pública la decisió del TAD, el ministre d’Esports, Miquel Iceta, va aparèixer en roda de premsa des de la delegació del govern central a Catalunya. “La nostra voluntat era demanar la suspensió temporal de Rubiales una vegada tramitada la denúncia per part del TAD com a molt greu, però no podrà ser perquè l’ha considerat com a greu”, va lamentar Iceta. De tota manera, el ministre va informar que en aplicació de l’article 102 de la llei de l’esport, el CSD demanarà amb immediatesa al TAD que suspengui Rubiales temporalment per la seva pròpia voluntat mentre du a terme el procediment sancionador que va iniciar ahir. A més, va dir que el criteri del CSD i del govern segueix considerant que els fets són molt greus.
Ja s’ha acabat. Ho ha dit el CSD, el govern, les jugadores, la FIFA, l’opinió pública nacional i internacional, i les federacions territorials. En paraules d’Aitana Bonmatí, referint-se al discurs que la futbolista del Barça i la selecció espanyola va fer a la gala de la UEFA després de rebre el premi a millor jugadora, com a societat no podem permetre que hi hagi un abús de poder en les relacions laborals i faltes de respecte, va assegurar Iceta.
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, també s’ha referit al tema aquest dissabte en un acte del PSOE a Màlaga. Un no pot aspirar a representar Espanya i deixar-la malament amb actituds i discursos que ens avergonyeixen i no ens representen, ha sentenciat Sánchez. La marca Espanya és la reacció exemplar de les jugadores de la selecció espanyola i la reacció de la societat espanyola, que ha dit conjuntament amb elles que s’ha acabat. I aquest s’ha acabat és amb totes les conseqüències, també pels dirigents que s’han vist involucrats en aquests fets lamentables, ha afegit.
Un cop finalitzada la compareixença d’Iceta, el mateix Rubiales va emetre un comunicat en què va dir que “segueix confiant en els òrgans on s’ha de dirimir aquesta actuació, malgrat la pressió política i de determinats mitjans és tant interessada com brutal i que la informació sobre l’assumpte està sent objecte de multitud de manipulacions, mentides i censures”. Afegint: Seguiré defensant-me per demostrar la veritat. En nom del feminisme no s’ha de tractar d’enfonsar un home –ni una dona– sense un judici just. La igualtat va de drets idèntics per a tots. La justícia s’aplica sobre les persones sense que el gènere hagi de marcar prèviament el resultat. A més, continua insistint que el seu petó a Jennifer Hermoso va ser un acte mutu i consentit i que aportarà proves.
El moviment del TAD, que ara haurà de decidir si accepta o no la petició del CSD, va arribar gairebé una setmana després que la FIFA, que havia obert un expedient disciplinari al mandatari, suspengués temporalment durant tres mesos Rubiales de qualsevol activitat relacionada amb el futbol en l’àmbit nacional i internacional. Aquesta lentitud a l’hora de moure fitxa per part del CSD i el TAD en comparació amb el màxim organisme del futbol internacional va comportar aquesta setmana alguna crítica als dos estaments que Iceta va intentar apaivagar explicant que el CSD respondria amb celeritat a la petició d’aclariments que li havia fet el TAD.
Després de parlar d’aquest cas, que ja fa pudor com sinó haguessin més assumptes que tractar per determinats mitjans de comunicació. Vegin el següent vídeo i després el comentarem i analitzarem.
Com hem pogut escoltar, en paraules de Javier Pérez Royo, un dels més acreditats catedràtics en dret constitucional, el president de la Generalitat Quim Torra va ser rellevat del seu càrrec de forma fraudulenta per no obeir una ordre de la junta electoral central, al no despenjar del balcó de la Generalitat una pancarta on es demanava la llibertat dels presos polítics empresonats pel procés.
Segons sembla la JEC és un organisme administratiu, no pas judicial i no té jurisdicció sobre la Generalitat, segons explica detalladament, cal que un jutge o un tribunal de justícia consideri el delicte de desobediència i doni l’ordre de complir el que la JEC li ha demanat. Ni el Superior de justícia de Catalunya ni el Tribunal Suprem han tingut en compte aquest “detall” que acabarà en els tribunals europeus.
Aquí és quan jo em perdo. Quim Torra era president de Catalunya i de forma voluntària va penjar una pancarta sol·licitant la llibertat d’uns presos polítics. Als organismes espanyols, començant per la JEC i acabant pels tribunals no els agradava tenint en compte que estàvem en època electoral. El van destituir com hem pogut veure i tots contents, a Madrid naturalment.
En aquestes últimes eleccions VOX va fer un vídeo amb banderes i cançons de l’època franquista (anticonstitucionals) i la JEC no va moure un dit perquè es retiressin o modifiquessin, clar que no es tractava de perjudicar cap català, ja que tots els seus líders són anticatalanistes. Allò de tots moros o tots cristians ja ha passat de moda.
Però el que de debò no entenc, tornant al cas Rubiales, és el muntatge que s’ha de fer per acomiadar-lo. Calen tants organismes i passos per fer-ho? No es tracta de política sinó d’un personatge que està contractat a sou en una federació i se’l pot acomiadar per les raons que tots coneixem, si es consideren, com sembla, actes que la llei de l’esport o els protocols de la federació, en aquest cas de futbol, qualifica de molt greus.
Quina diferència d’aquests dos casos en comparació amb el del president Quim Torra. Entenen ara, benvolguts lectors, el títol que encapçala aquest escrit?
