Si quedava alguna mena de dubte, la trobada que va mantenir amb Pedro Sánchez ens ha acabat de confirmar el que jo, personalment, ja vaig publicar temps enrere que Feijóo no era persona suficientment preparada per assumir el càrrec de president de l’estat espanyol amb el títol “Què en sabem d’Alberto Nuñez Feijóo?”.
Per haver estat el guanyador de les eleccions, com afirma dia rere dia, Núñez Feijóo té unes ocurrències francament fora de la lògica política i parlamentària. Reunir-se amb el seu enemic Pedro Sánchez per proposar-li una gran coalició per sortir del pas, un govern PP-PSOE per només dos anys, és la proposta política menys estimulant que s’ha formulat en aquests quaranta-i-tants anys posteriors al franquisme.
Tothom esperava que de la reunió entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez d’aquest dimecres al Congrés no en sortiria res i que només era una posada en escena del líder del PP per subratllar que és el guanyador de les eleccions i el designat pel rei per intentar la investidura. Però el que ningú sospitava és que Feijóo faria arribar a Sánchez una proposta, entre insòlita i surrealista, perquè el deixi governar en solitari durant dos anys (amb quinze ministres, tots del PP) sobre la base d’uns suposats pactes d’estat clarament inspirats en el programa Popular. Com era d’esperar, el rebuig de Sánchez no ha estat cap sorpresa.
La proposta de Feijóo a Sánchez sembla poc pensada: Es tractaria d’un executiu sense ministres socialistes, que es dedicaria a aplicar una agenda de sis pactes genèrics, sota enunciats tan buits que no signifiquen res. A saber: Regeneració democràtica, estat del benestar, sanejament econòmic, famílies, aigua i pacte territorial. No sembla que amb això hagi d’engrescar un interlocutor a qui no fa gaire ha arribat a acusar de les baixeses més vils. Pel que fa a la resta de les forces amb representació al Congrés, Feijóo només compta amb VOX (però no és un soci fiable, com es va veure a la votació de la presidència del Congrés), UPN i Coalició Canària (que també han dit que poden entendre’s amb Sánchez si la investidura de Feijóo no prospera).
La pregunta que jo faria és: Si la proposta de Feijóo no té cap possibilitat, per què insisteix tant en la seva voluntat de governar? La resposta és que, probablement, Feijóo veu perillar el seu lideratge després d’haver creat unes expectatives electorals que no s’han complert. Tothom sap que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, està esmolant els ganivets per apoderar-se del lideratge del PP. Davant d’aquesta situació, l’única opció de Feijóo és sobreactuar i fer veure que es mou cap a alguna banda, amb l’esperança que hi hagi una repetició electoral que li atorgui una segona oportunitat.
Amb tot aquest teatre, està quedant en evidència el seu lideratge que, en lloc d’enfortir-se s’està erosionant encara més. Les setmanes que queden fins al debat d’investidura se li poden fer molt llargues, fins al punt que ha hagut de programar reunions amb els presidents autonòmics, que ara són gairebé tots del PP, per omplir la seva agenda. I no està clar que, quan arribin els dies 26 i 27 de setembre, mantingui el suport que VOX li ha promès.
El fet de proposar-li a Sánchez que el deixi governar dos anys és prou indicatiu de la situació en què es troben tant Feijóo com el PP. Feijóo no té clar el temps que podrà continuar com a líder del partit, cosa que dependrà de diversos condicionants, entre ell la dificultat de trobar-li un relleu, perquè el PP confiava governar i no el té preparat (hi ha qui té molta pressa per veure Ayuso presidenta del partit i candidata a la Moncloa, però l’actual presidenta i quasi reina de Madrid, fa l’efecte de no tenir-ne gens).
Els socialistes han subratllat la debilitat d’un Feijóo que després de fer una campanya en què prometia “derogar el sanchisme” ara ha acudit al “sanchisme” per implorar que el deixi governar. Per moltes voltes que li doni, el PP ha d’acceptar la realitat de la societat espanyola, especialment la catalana i la basca, que no han donat una majoria suficient a la dreta i ha validat la fórmula de govern dels partits d’esquerres i sobiranistes. En segon lloc, Feijóo no té cap credibilitat per plantejar ara pactes d’estat, quan el PP fa gairebé cinc anys (els farà al desembre) que manté bloquejada la renovació del Consell General del Poder Judicial.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que un candidat, que no té cap opció per ser investit, té que demanar-li al seu contrincant que el deixi governar? Els seus votants no veuran aquesta actitud com una humiliació? Feijóo volia fer-li firmar a Sánchez un document en el qual es comprometés a què governés la llista més votada. Jo de Sánchez li hauria preguntat: Quantes autonomies i ajuntaments governen vostès, amb VOX, no havent estat la llista més votada?
