Junts per Catalunya està obert a escoltar la millor oferta, sigui del PP o del PSOE, per a facilitar la configuració d’un govern a Espanya. Els set escons que van obtenir en les eleccions no sols podrien unir-se al bloc esquerrà que va fer costat a Pedro Sánchez en l’anterior legislatura, sinó que, també servirien per a aconseguir el llindar de 176 escons que necessita el PP amb Vox o altres partits per a la majoria absoluta. Si bé aquest últim és un escenari poc probable, tampoc estan disposats a cedir els seus vots gratis al PSOE i incórrer en els errors d’ERC.
La seva proposta ha de ser una solució política, que no personal per a Puigdemont, com podria ser l’indult, que posi sobre la taula un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia per als 4.000 represaliats que tenen processos judicials oberts a Catalunya per l’1-O, expliquen fonts polítiques de Junts.
Un dels seus missatges en campanya electoral ha estat el de no considerar a Sánchez el mal menor respecte a PP o VOX, com sí que ha contemplat ERC. La pugna és amb l’Estat espanyol, siguin els qui siguin els interlocutors. I en la seva particular lluita amb ERC asseguren que no poden donar-se per satisfets ni amb taules de diàleg ni amb indults. Així ho resumeix una font: A Puigdemont li és igual no poder tornar a Espanya, no acceptarà un indult en cap cas.
L’ara eurodiputat té al cap als gairebé 4.000 independentistes del carrer que no s’han vist beneficiats per la mesura de gràcia del govern central i que estan molestos perquè tenen imputacions per desordres públics, o malversació en el cas de càrrecs públics locals. Es tracta d’una bossa d’electors que, segons càlculs, se’n va anar a l’abstenció en sentir-se abandonats pels dirigents independentistes.
La sensació en el partit és que ara qualsevol dels dos blocs està disposat a assumir les seves peticions amb la finalitat de governar. En aquesta conjuntura, sostenen que una amnistia concreta i no general a aquest col·lectiu és viable legalment, sense necessitat d’emprendre cap reforma constitucional: La Llei de l’Amnistia és del 77. No es tracta d’una amnistia general, que estan prohibides.
Respecte a un referèndum d’autodeterminació, comparteixen el mateix criteri. Les fonts consultades sostenen que amb una majoria parlamentària en el Congrés es pot celebrar un referèndum: Hi ha ajuntaments que han celebrat referèndums per a unir-se a localitats veïnes. Encara que la majoria dels juristes discrepen d’aquest criteri, al poder-se fragmentar la sobirania nacional, des de Junts insisteixen que amb acord d’una majoria política es pot votar sense modificar la Constitució i evitant que s’impugni en els tribunals.
Els independentistes calculen que hi ha uns «4.000 represaliats» des de 2017 amb causes obertes o que ja han estat condemnats. Es tracta d’activistes que han participat en manifestacions, talls de carretera, ocupacions d’espais públics, etcètera, i que afronten penes per desordres públics. En aquesta extensa llista, s’inclouen rapers o activistes ja condemnats com Pablo Hásel o Marcel Vivet. També alcaldes i càrrecs públics locals o intermedis que han estat condemnats per desobediència o que afronten penes per malversació per la seva implicació en l’1-O.
Tots aquests activistes i càrrecs públics, al costat de les entitats independentistes que els defensen, consideren que els indults sols han beneficiat als polítics de primera línia i no a tots els ciutadans que van defensar als carrers la independència. Ara Junts contempla jugar aquesta carta per a donar suport a un govern central amb la finalitat de guanyar-se el suport perdut en les últimes cites electorals i per a deixar a ERC com els independentistes que negocien a canvi de res.
Dies enrere, en aquest mateix mitjà, vaig publicar un article titulat “Com ha de negociar Junts amb el PSOE de Sánchez”. L’article no pretenia donar consells a ningú sinó només enumerar l’actual situació, els marges i possibilitats que té Junts de cara a la negociació per reclamar una sèrie de reivindicacions que Catalunya es mereix sobradament si, desitgen comptar amb els vots que, qualsevol dels candidats a president necessiten per aconseguir-ho.
No vull estendre’m més sobre el tema i no puc, de cap manera, intuir a qui dels dos candidats hauria de recolzar Junts per a obtenir el màxim de beneficis per a Catalunya.
Qui sí que va fer un magnífic article sobre aquesta qüestió, va ser Vicent Partal, director de Vila Web, on exposava amb tota claredat les diferents opcions de Puigdemont de cara a la negociació. Aconsello la seva lectura si no el coneixen.
Mentrestant ens hem trobat amb aquesta nova notícia que ha aparegut als mitjans i que no tothom sembla conèixer-la.
ERC demana a Junts que abandoni l’autodeterminació, oferta dels republicans al partit de Carles Puigdemont.
Esquerra ja ha renunciat oficialment a l’autodeterminació de Catalunya ha renunciat oficialment a l’autodeterminació de Catalunya o si més no, asseguren que prioritzaran la investidura de Pedro Sánchez a les seves aspiracions independentistes. La qüestió és que, a més, ara demanen a Junts per Catalunya que segueixi el mateix camí.
El partit d’Oriol Junqueras, que va perdre 6 escons i 400.000 vots a les últimes eleccions generals, s’ha proposat evitar tant sí com no una possible repetició electoral. Segurament, perquè saben que segueixen en caiguda lliure i una nova cita electoral els podria enfonsar encara més. I per això necessiten la complicitat del partit de Carles Puigdemont.
El cas és que els republicans aposten per un traspàs de rodalies, un nou finançament per a Catalunya i que continuï activa la famosa taula de diàleg. ERC ha decidit posar relativament fàcil a Pedro Sánchez la seva investidura amb exigències força assumibles per al candidat socialista. Una altra de les peticions d’Esquerra en aquest escenari postelectoral és la que han llançat Junts. És a dir, unitat a les negociacions.
La carta d’ERC al diari està signada per la plana major d’Esquerra. Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès, Marta Vilalta, Rufián o Teresa Jordà en són alguns dels signants. Aquest escrit evidencia que Esquerra s’ha quedat amb molt menys pes del que tenia fa 4 anys al Congrés. I és que, després d’anar per lliure a l’anterior legislatura aprovant pressupostos a canvi d’indults, ara parlen de sumar esforços i de 14 vots independentistes.
Fins ara, Junts només s’ha pronunciat per exigir un nou referèndum i l’amnistia per als polítics que segueixen fora d’Espanya, com ara Puigdemont o Comín. Es tracta d’unes condicions que difícilment acceptarà Pedro Sánchez, però ara mateix, el que deixa clar el partit de Jordi Turull és que es troba lluny de les posicions d’ERC. Això sí, encara queda molt de partit per jugar.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Es podrà aprofitar aquesta conjuntura per negociar i treure’n en màxim de beneficis per Catalunya? Quin és el mínim que s’hauria d’aconseguir per donar suport a un dels dos candidats? Sabran Junts i Puigdemont aprofitar la situació actual o malauradament es repetiran les eleccions generals si fracassa la negociació?
