El passat 23 de juliol es van fer les eleccions generals. El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.
Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: O JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.
Com molt bé explica Joaquim Coello, en el seu article del diari ara, les eleccions només deixen tres alternatives: El PSOE deixa governar el PP i exclou VOX del govern, el PSOE fa una coalició per a la investidura amb Sumar, PNB, EH Bildu, ERC i Junts o es repeteixen les eleccions. La decisió està en mans del PSOE, que no ha guanyat, però que ha obtingut un resultat que li permet decidir. La decisió del PP d’optar per una coalició amb VOX l’ha exclòs d’ampliar la coalició amb qualsevol altre partit. És una regla inexorable de la teoria de jocs, qui guanya no és qui arriba primer, és qui més opcions de pacte té.
Tot i que el seu article és molt ampli, jo he preferit veure i analitzar la repercussió que podria comportar a Catalunya i el procés, els resultats electorals del 23J. En aquest cas m’he decantat per les opinions del director de VilaWeb, Vicent Partal, que analitza des del principi fins a l’actualitat la problemàtica catalana.
També vull destacar que els principals líders d’ERC, han publicat un escrit on s’han tirat floretes a ells mateixos per la seva gestió. En destaquen haver aconseguit els indults dels polítics presos, cosa que es va produir per la pressió que Espanya va rebre d’Europa, també que el delicte de sedició el van aconseguir eliminar negociant amb el PSOE i molts altres èxits que per la seva llargada no els faré constar. En una paraula, no han fet res malament, no m’explico com Catalunya, a hores d’ara, no és ja un país independent.
No assumeixen els centenars de milers de vots perduts. Entre ERC, Junts i la CUP són més de 700.000 els vots que els partits independentistes han perdut. Res a veure amb el 52% que van obtenir en les últimes eleccions al Parlament. Turull va proposar que els tres partits anessin plegats a les eleccions generals, però mossèn Junqueras no ho va voler ni tampoc la CUP. El resultat ja el sabem, 14 escons al Congrés i la desaparició de la CUP.
Amb una UTP (Unió Temporal de Partits) els resultats haurien estat uns altres, en veure que els tres partits anaven plegats, que és el que demanaven insistentment els ciutadans, la cosa seria diferent, ja que l’abstenció tan descomunal no s’hagués produït i, en compte de 14 diputats podrien haver sigut entre 25 o 30. El PP i VOX no tindrien tants diputats en Catalunya i, no seria tan clara la victòria del PSC. L’abstenció ha estat un greu error al meu parer.
Ara sí, ara ERC sí que vol arribar a acords amb Junts de cara a la investidura de Sánchez. La portaveu d’ERC, Raquel Sans, ha explicat que la seva formació i Junts exploren “tots els escenaris amb màxima generositat i altura de mires” després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, i ha descartat una repetició electoral.
Així s’ha expressat en una entrevista al canal 3/24 aquest dissabte, en la qual, preguntada per si un pacte amb Junts per a la investidura del president del govern espanyol en funcions i candidat del PSOE a la presidència, Pedro Sánchez, podria suposar un eventual retorn de Junts al Govern, ha respost que “la voluntat d’ERC és arribar a un acord” i que “tots els escenaris estan oberts”. Aquestes declaracions arriben l’endemà que ERC hagin anunciat que preveuen consultar les seves bases un eventual acord per investir Pedro Sánchez.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que ERC i Junts es posaran d’acord? Què li pensen demanar a Pedro Sánchez a canvi de fer-lo president? En traurà Catalunya algun benefici si els partits li acaben donant suport o si Sánchez considera excessiva la petició acabarem repetint les eleccions?
No volem CAP govern espanyol. Volem l’independència, ja