El PP ha presentat el programa electoral amb el qual es presenta el 23-J, on també desgrana el model econòmic, contraposat al de l’actual govern de coalició, amb el qual Alberto Núñez Feijóo pretén governar l’estat si el 23J arriba a la Moncloa. Entre ells El PP ha detallat per escrit la seva croada contra l’independentisme i contra un dels consensos de Catalunya, la immersió lingüística. Aquestes són les principals mesures de Núñez Feijóo.
Els populars han posat al programa el que han repetit des de fa molts mesos: que restabliran el delicte de sedició, reformaran el de malversació i tipificaran com a delicte els referèndums il·legals o “maquinacions dirigides a soscavar el crèdit d’Espanya a la comunitat internacional”. El PP es compromet a “actualitzar la tipificació de la sedició per castigar més greument la deslleialtat constitucional” i també promet reformar la llei que regula els indults.
Feijóo garanteix que el castellà també serà llengua vehicular a les escoles catalanes, sense especificar, però, un percentatge concret com el del 25% que va imposar el TSJC. A la pràctica, però, els efectes són els mateixos. Garantiran que, en les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial, totes dues tindran la consideració de vehiculars d’acord amb el patró d’equilibri lingüístic, exposen en el programa electoral. Equilibri lingüístic són les paraules que diu Feijóo per referir-se al model gallec de 50-50%.
L’educació és una altra de les qüestions en què el PP vol introduir canvis. Es comprometen a assegurar un contingut comú per a tots els alumnes amb independència d’on estudiïn, però també a assegurar la neutralitat ideològica a les aules, el foment del pensament crític i el respecte a la Constitució i a les lleis. És a dir, que l’Estat tindrà mà en matèria d’educació, una competència, fins ara, de les comunitats autònomes. En l’àmbit universitari prometen una selectivitat única a tot l’Estat i reformar la llei d’universitats que va impulsar l’actual ministeri d’Universitats.
El PP defensa impulsar polítiques per lluitar contra la violència de gènere. Comprometent-se a actualitzar el pacte contra la violència i tipificar la violència digital com a delicte. Els conservadors també es comprometen, per escrit, que tornaran a reformar la llei del només sí és sí després de les defectuoses reformes parcials de l’última legislatura. Els populars també es proposen derogar l’actual llei trans i elaborar-ne una de nova.
Sobre l’avortament, els populars només prometen que tornaran a establir el consentiment patern per a les noies que vulguin avortar que siguin menors d’edat. En el cas de la llei de l’eutanàsia, no diuen que la derogaran, sinó que la revisaran després de consultar l’opinió del Comitè de Bioètica. Pel que es veu, l’opinió del malalt en plenes facultats mentals i, de no ser així, l’opinió de la seva família no és el més important, encara que pateixi de dolor.
El PP vol derogar l’actual llei de memòria democràtica i redactar-ne una de nova que reforci els principis democràtics i la reconciliació nacional. D’aquesta manera Feijóo no es queda l’anterior llei aprovada pel govern Zapatero, com havia dit en alguna entrevista, sinó per fer-ne una nova en la qual el PP hauria de posicionar-se sobre el règim de Franco, el cop d’estat, la dictadura i què es fa, per exemple, amb les fosses plenes de cadàvers que, a hores d’ara, encara continuen existint.
El programa econòmic del PP és molt genèric i conté poques promeses concretes. La més destacable és la rebaixa de l’IRPF per a les rendes inferiors a 40.000 euros i de l’IVA de la carn, el peix i les conserves. Aquesta última, però, seria una mesura temporal. D’altres mesures són menys concretes, però tenen una innegable empremta aquistà. Així, la primera mesura del programa és rellançar mesures per garantir la competència amb la unitat de mercat i aquí parlen de reduir barreres i racionalitzar la normativa, en línia del que defensa la presidenta madrilenya.
Respecte a les grans qüestions com l’aigua, l’habitatge o el finançament autonòmic, el PP no es mulla absolutament gens i el que diu és que buscarà consens i pactes d’estat. En el cas del finançament autonòmic es compromet a acordar la reforma, però és clar, això no depèn només d’ells. Cap compromís de debò i paraules buides que no els comprometen a res. Un gran programa.
En justícia, el PP porta al programa dues reformes: La de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) i la del Poder Judicial (LOPJ). En el primer cas, asseguren que l’objectiu és la “desvinculació política” dels membres dels dos òrgans i es comprometen a què els magistrats escollits “no hagin estat vinculats políticament durant els últims cinc anys”. En el cas de la LOPJ, els populars defensen un cop més una reforma perquè els jutges siguin els que elegeixin els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També es comprometen a adoptar les actuacions necessàries per garantir la independència i objectivitat als mitjans de comunicació públics.
Resumint, un programa sense gaires propostes clares, sobretot en economia i justícia, a excepció de recuperar el delicte de sedició i fer una nova llei de memòria històrica. D’altra banda parla de violència de gènere en el programa electoral després d’obviar-la en els pactes signats amb VOX fins al moment.
Belen Carreño Bravo, periodista de l’agència Reuters ha publicat: En el discurs de presentació del programa electoral del PP, Núñez Feijóo ha mencionat 10 cops la paraula sanchisme, un cop la paraula ocupació, un cop la paraula habitatge, quatre cops economia, un cop joves, un cop gènere i cap cop feminisme, canvi climàtic o energia. (no deu ser important potser).
Què pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que es tracta d’un programa ben dissenyat o està ple d’incògnites, ja que coses rellevants queden sense propostes clares, dubtes o indefinicions?
