Al PP estaven contents, no sols per haver guanyat les eleccions i augmentat el seu pes territorial, sinó perquè creien que els resultats del 28-M podien convertir-se en el trampolí d’Alberto Núñez Feijóo cap a la Moncloa. Un salt que, aleshores, es veien més a prop. Les enquestes que s’han publicat des de llavors semblen confirmar la tesi dels populars. Però la campanya és llarga i, sense haver començat, a Feijóo ja li pesen els seus pactes amb VOX al territori i les pífies que ha anat acumulant.
A la direcció del PP hi havia la preferència d’intentar evitar segellar cap pacte autonòmic amb VOX abans del 23J per no contaminar la cursa de Feijóo a la Moncloa. El líder popular, de fet, havia intentat desvincular-se de qualsevol negociació dels barons amb l’extrema dreta descarregant en ells la responsabilitat dels pactes. L’estratègia de Gènova va quedar en paper mullat el 13 de juny, quan el líder del PP al País Valencià, Carlos Mazón, signava un acord de govern amb VOX que obviava la violència de gènere i posava a la diana l’ensenyament en valencià. Si això suposava un torpede per a l’estratègia de Feijóo, tot plegat s’embolicava més després que la líder del PP a Extremadura, María Guardiola, decidís fer el camí oposat i plantar-se davant de VOX.
María Guardiola, candidata a Extremadura, es va empassar les seves paraules de mantenir VOX fora del govern. “La meva paraula no és tan important com el futur dels extremenys”. Si esperen que dimiteixi, es desesperaran. Guardiola és la baronessa que el 20 de juny reiterava que repetiria les eleccions abans d’entrar al seu govern “aquells que neguen la violència masclista, aquells que tiren pel broc gros, els que deshumanitzen els immigrants i els que llencen la bandera LGTBI a les escombraries; la meva promesa i la meva terra no són moneda de canvi de res”.
Després d’una “profunda reflexió”, gir de 180 graus. En els acords del PP i VOX, aquests controlaran la conselleria de Gestió Forestal i Món Rural amb competències en toros, caça, pesca, incendis i infraestructures rurals. Ni una mesura per combatre o adaptar-se al canvi climàtic. Llegeixo a la premsa les declaracions de Gabriel Moreno, professor de dret constitucional a la Universitat d’Extremadura que diu: “Extremadura té una de les biodiversitats més àmplies d’Espanya i una massa forestal que ronda el 65% del territori; és també una de les regions d’Europa més exposades a l’escalfament global; donar la gestió forestal a negacionistes del canvi climàtic és delirant”.
Feijóo va haver de fer autèntics equilibris per justificar una posició i l’altra. El soroll intern, al costat de la pressió del sector més dur del PP, s’imposava a les propostes que el candidat popular volia fer sobresortir de cara al 23J i la direcció del partit va decidir donar un cop de timó: Forçar María Guardiola a acceptar que VOX entrés al govern per tancar la carpeta extremenya, on l’esquerra començava a sucar pa.
Els problemes per a Feijóo, però, és probable que no acabin aquí, queda encara Múrcia, on VOX de moment no cedeix a deixar que el PP tingui el govern en solitari tot i haver quedat a dos escons de la majoria absoluta. A Feijóo també se li poden girar en contra les presidències dels Parlaments del País Valencià, les Illes Balears i també Aragó, on VOX hi ha situat figures xenòfobes o antiavortistes.
Al llarg dels últims dies el líder popular s’ha ficat en jardins dels quals després li ha costat sortir-ne. La setmana abans, en una entrevista a la Cadena SER, Feijóo explicava que cobrava un sobresou del PP, però es negava a concretar quant. El PSOE va pressionar des del Senat perquè actualitzés la seva declaració de béns i digués quan cobrava del partit. Els populars s’hi van negar de moment, però van acabar fent pública la xifra —39.260 euros bruts en nou mesos el 2022—, tot i que la declaració de béns no es modificarà fins a l’agost, quan Feijóo deixi de ser senador.
Genova feia públic el sobresou de Feijóo el dia que el líder popular visitava el plató d’El Hormiguero, conscient que el programa taparia que el partit havia cedit a la pressió del PSOE. Però una entrevista que havia de ser menys hostil que la de Pedro Sánchez, Feijóo es va tornar a enredar. Va explicar que havia vist en un “cartell” que el preu de les taronges era de 0,12€/kg, més baix que el de les bosses de plàstic. L’endemà va haver de rectificar i explicar que allò era el preu que rebia l’agricultor. L’episodi denotava, que el líder popular trontolla en qüestions bàsiques, com quan va multiplicar en directe 2 per 10 i va dir que el resultat eren 22. Està realment preparat per governar Espanya? El mateix dia, la denostada reforma laboral sembla que ja no ho és tant. Aprovada el febrer del 2022 per l’error d’un vot del diputat del PP Alberto Casero, avui es considera bona i segons el portaveu de la campanya popular, Borja Sémper, seria erroni anar contra “el sentit comú dels agents socials”. Insisteixo en la pregunta: Estan Feijóo i el PP preparats per governar Espanya?
El PP continua al capdavant de les enquestes, però al PSOE estan molt satisfets de l’evolució de la precampanya i asseguren que han aconseguit aturar la transferència de vots de part del seu electorat cap al PP. Els darrers trackings, a més, detecten una major mobilització de l’esquerra a causa dels pactes PP-VOX i situen la dreta lluny de la majoria absoluta, amb un màxim de 165 diputats. Internament reconeixen que l’ofensiva mediàtica de Pedro Sánchez està donant resultats. “Ha insuflat moral a la tropa”, asseguren.
Per últim, una persona que aspira a ser president del país, que defuig un cara a cara amb l’altre aspirant o el vol amb més persones o segons en quin canal de televisió fer-ho per desconfiar de la televisió pública, a qui em fa desconfiar és a mi. Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quina confiança els transmet aquest aspirant?
