González, problema català: “És el que més em preocupa en els últims 40 anys”, “estic a favor d’una reforma que reconegui Catalunya com a nació”.
Com qualificar això?
Situació objectiva: Catalunya, primera generadora de riquesa productiva de l’Estat. 19% del PIB, 25% de les exportacions. “Motor econòmic” d’Europa, segons la UE. Única zona, amb València, en la “banana daurada” de la UE. Major concentració industrial del sud d’Europa. Ohmae: “Colònia de Madrid”. L’“excel·lència” aconsella concentrar inversions on es genera major riquesa. Succeeix? No.
Espanya, gasta o inverteix? 80.000 milions en infraestructures inútils segons el Col·legi de Geògrafs. 60.000 milions perduts en rescat bancari. Airef: 16.000 milions en “subvencions incontrolades”. 6.000 milions en formació inútil. A Catalunya, primera generadora, més de 7 milions d’habitants castigats econòmica, política, identitàriament. Coherent?
Quin dirigent empresarial competent “ofega” el seu millor negoci? Quin agricultor experimentat no cuida, rega, les seves terres més productives? Quin votant coherent vota als polítics que tan demostradament el perjudiquen? Perquè succeeix!
Què concloure d’aquestes dades oficials?
Miriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid, va interpel·lar al govern. Dades verificables.
Renfe: El 2022, més de 2.000 trens cancel·lats. 17.557 trens afectats, retards acumulats de més de 100 minuts. 559 incidències, de les quals 284 van ser greus. Més de 600.000 passatgers perjudicats. El 80% dels dies amb incidències greus. Des de gener 2023: Més de 500.000 hores perdudes. 850.000 desplaçaments afectats… Danys de tota mena a cada viatger, a tota la societat a Catalunya.
Miriam Nogueras, sobre informació oficial, va afegir sobre els pressupostos de l’Estat: Execució a Catalunya 35%, Madrid, 184%.
Més dades. Previsió de la inversió el 2020: 711 milions d’euros. Materialitzat: Només en van ser 322M€. El 2021 amb un pressupost de 970M€ i realitzat de 260M€. L’any vinent, el 2022 hi havia previst previst 1.123M€ amb un compliment de només 368M€.
Per altres conceptes d’infraestructures havien de pagar 2.804M€, transferits només 955M€. Del que havia d’arribar a Catalunya en els últims 20 anys, només ha arribat el 24%. A Madrid, el 153%.
Infraestructures ADIF: Últims 25 anys, hi ha hagut 84km de noves vies a Madrid, 0 a Catalunya. Madrid amb 17km de túnels urbans, 0 a Barcelona.
Comparació: Eficàcia dels Ferrocarrils Catalans davant l’evident ineficiència d’ADIF/Renfe. Entre els 14 millors operadors del món, Renfe no hi és, la xarxa catalana ocupa el segon lloc en puntualitat.
I encara més, segons es va prometre, el “cost d’explotació” l’ha de transferir l’Estat. No succeeix. Xantatge? Es transferirà si Renfe segueix com a operador de Rodalies i regionals.
Com qualificar a polítics i votants “dependentistes” que castiguen a “tots”?
A qui defensa, denúncia, Miriam Nogueras?
Portaveu de Junts, és l’única veu “contundent” que defensa a “tots” els qui viuen, treballen, a Catalunya. Això de Renfe és només un altre indicador. “Tots” els viatgers perjudicats coneixen la incidència negativa en les seves vides personals, socials, professionals, de salut, per la ineficaç gestió de l’Estat espanyol.
Però molts d’ells voten als qui tant els danyen. És coherent? O els votants “dependentistes” no pateixen el mateix que els independentistes?
No defenso a Junts, a Miriam Nogueras. Com a consultor en desenvolupament organitzacional sóc molt rigorós també amb ells. Aplico un lema: “Conèixer la causa crítica d’un problema és imprescindible per a la seva solució”. Formen els partits dependentistes, els seus militants i votants, part de la causa crítica? Aquí estan els fets.
González deia que Catalunya és el que més el preocupa. Què genera independentisme? Qui ha anat incomplint, provocant, el problema? És claríssim: L’Estat a través dels seus governs. Què incompleix Catalunya? Res! Alguna iniciativa socialista per a reconèixer a Catalunya com a nació? Cap! Tot el contrari. No té ni Estatut!
L’independentisme és “reacció”. Quin programa “democràtic”, positiu, motivador, tenen els partits espanyols per als qui viuen a Catalunya? Ignoraran, solucionaran o agreujaran el “problema”? Anul·laran o augmentaran la causa crítica? Què, quant, hi ha en joc? Castiguen els seus propis militants i votants a Catalunya!
Disjuntiva. Es proposa abstenció, vot nul. Què serà millor? Minimitzar, anul·lar, la veu de Catalunya en la metròpoli? L’expressaran millor els portaveus del PSC, Comuns, PP, VOX, PDeCAT? O aconseguir el màxim de vots independentistes (ERC, Junts, CUP) que incideixin de manera determinant en l’Estat espanyol en benefici de “tots” a Catalunya?
Mentrestant, els electors catalans que defensin el millor per a les seves famílies, el nivell de vida que mereixen pel que generen, l’autogestió dels seus propis recursos, gaudir d’un transport tipus suís, no tercermundista, què haurien de votar el 23J?
Des de la dignitat democràtica, què és el coherent aquest dia? Més presència i exigència de Catalunya cara als beneficis de la independència o més i pitjor dependència?
Des de la dignitat democràtica, què és coherent aquest dia?
