A la vista del resultat de les eleccions locals a Catalunya, no puc més que demostrar la meva decepció en veure l’elevat percentatge d’abstenció que s’ha produït i que, en especial, afecta sobretot als partits denominats independentistes.
Si ens fixem en el detall dels resultats, tots els partits, excepte Junts, han perdut vots comparant-ho en els que van obtenir quatre anys enrere i, en el cas els partits catalans destaca en especial, la pèrdua de més de 350.000 per part d’ERC, la qual cosa només es justifica per l’alt percentatge d’abstenció dels seus votants.
Per les xarxes socials han aparegut bastants opinions i crítiques, que poden reflectir el sentiment dels seus votants. Es tracta d’un fet puntual, anecdòtic o serà que a nivell de tot el territori hi ha un desencís amb ERC, a causa del seu ben declarat i gens dissimulat autonomisme en comptes de l’independentisme? De fet, en totes elles, qui surt més malparat és Oriol Junqueras (Lluïs Llac, per exemple).
Arribat a aquest punt, a mi m’agrada revisar algunes hemeroteques tractant de trobar alguns indicis que em resultaren estranys en el seu moment, per part del president d’Esquerra. Aquest és el que he trobat.
Diumenge al vespre vaig seure davant el televisor per veure l’entrevista que li feien a l’Oriol Junqueras a TV3 i de la que vaig quedar molt decebut, no semblava l’Oriol Junqueras d’altres ocasions que jo recordava, el director de la cadena, Vicent Sanchis, feia la funció d’entrevistador o aquesta era la seva intenció, ja que l’entrevistat va passar olímpicament d’ell la major part del temps.
Pensava veure el retorn d’un líder polític i, davant de l’actual situació en tots els sentits volia conèixer, de primera mà i en directe, les seves opinions al respecte. No va respondre a moltes preguntes que li van fer dedicant-se, obstinadament, a explicar on havia anat i a qui s’havia trobat en aquests dies d’una semi llibertat que desfruitava per gaudir del tercer grau.
No soc l’únic que es va quedar sorprès en la seva forma d’expressió i gesticulació fora del normal, al meu entendre, a excepció que considerem el seu estat d’ànim, el nerviosisme i l’excitació pròpia d’una persona condemnada a tretze anys de presó per un delicte que no ha comès i que va camí de complir els primers mil dies d’empresonament.
El que em va sorprendre i molt van ser unes declaracions seves que em van semblar força arrogants per no dir-ho d’una altra forma: “Qui qüestioni el que hem fet fins ara, que vingui i es passi tres anys a la presó i que després m’ho expliqui”. En un altre moment i a mesura que avança l’entrevista, Oriol Junqueras torna a la seva declaració i honestedat. “La gent que em vol vull que se senti orgullosa de mi”.
Sobre si “ho tornaria a fer” passa de puntetes (comprensible) i es perd en una nebulosa en la qual dominen les declaracions a favor de la llibertat, la justícia i el bé comú… També cita el mandat democràtic, la majoria parlamentària i l’exercici dels drets. Creu que la declaració d’independència no va ser un fracàs, que ells en la balança només tenien els vots i l’Estat tot l’aparell repressor. Per això va passar el que va passar.
Sobre per què no va estar en la reunió de Perpinyà en la qual uns i altres van decidir, individualment si tornaven o s’exiliaven, hi ha una clara fugida d’estudi. Explica un altre relat, però no respon ni aclareix el motiu de la seva no compareixença.
Explica que té molt bona relació amb els altres presos, fins al punt que, en ocasions, no l’hi han permès anar a missa i així no rebre tantes mostres de suport. Manifesta que s’ha sentit sempre ben tractat per part dels treballadors de presons, cosa que contradiu les declaracions de Josep Rull que diu tot el contrari en una entrevista que li van fer.
Quant a les relacions personals amb els companys sentenciats i els polítics exiliats, tot és perfecte, no hi ha problemes. Parla dos o tres cops a la setmana amb Carles Puigdemont amb qui manté, diu, una excel·lent relació. Comenta que lluitarà personalment per a obtenir la llibertat dels presos i el lliure retorn dels exiliats al país, però no explica com pensa fer-ho.
Aquestes últimes declaracions no tenen res a veure amb altres quan manifesta: “Al de dalt, ni pa ni aigua”, o com la negativa d’anar junts a les eleccions europees quan Puigdemont li proposà anar de número dos darrere d’ell i Junqueras va preferir anar junt amb els bascs.
Què en pensen els afiliats i votants d’ERC davant de l’actual situació? Com que el tema és prou llarg, finalitzo aquí amb el compromís de continuar parlant i analitzant la qüestió en una pròxima entrega al més aviat possible.
