En menys de 48 hores, les dues notícies van ser capçalera en moltíssims mitjans de comunicació i, evidentment vaig escriure dos articles sobre els temes, publicats la setmana passada. Aleshores estava convençut de què ja no en tornaria a parlar d’aquestes qüestions.
Que ho estigui fent, en el cas de ciutadans, és per les respostes rebudes a través de les xarxes socials degut a que el títol de l’article deia: “Es prega una oració per l’ànima de ciutadans”. Aquestes són algunes de les rebudes, altres eren prou barroeres per no incloure-les aquí.
- A l’Infern no volen oracions per ànimes. Se les volen quedar totes els dimonis.
- La meva oració serà perquè no ressuscitin…
- No penso resar per ells, ja han fet prou mal…
- Tos ells estaven al PP i ara votaran, no desapareixen, han tornat a casa.
- Tots aquests no en tenien d’ànima…
- Els haurien de cremar, és un perill aprofitar els cossos per fer trasplantaments…
- Com collons pots demanar-nos això?
D’Arrimadas vaig fer el meu relat biogràfic, recollint el seu pas pel Parlament i després pel Congrés de Diputats, si ara vull afegir algun comentari ha estat per haver vist a YouTube un vídeo d’ella mateixa on fa unes declaracions en les quals no estic gens d’acord i que vol justificar la seva decisió. Vegin el vídeo en qüestió.
Parla d’haver dedicat els millors anys de la seva vida a servir al seu país, declara que ha dit molts cops que hi ha etapes que comencen i s’acaben, també que està orgullosa d’haver representat a milions d’espanyols en un període crucial per a Espanya. Ja per acabar diu que ha tingut errors i encerts (?) però que les seves dedicions les ha pres pensant en el millor per al país.
Si s’ha dedicat a la política és perquè li agradava i confiava a fer carrera, ara que no es lamenti pels anys perduts per haver fracassat. Diu que ha servit al seu país, és a dir a Espanya, perquè a Catalunya l’únic que va fer va ser crear la confrontació permanent. Només un cop va representar un milió, no pas milions de ciutadans, i va ser quan després de l’aplicació del 155 ciutadans va ser l’opció més votada, cosa que no li va servir per a res.
Respecte a les etapes que diu que s’acaben, si no fos per la quantitat d’errors comesos i els fracassos que ha tingut el partit que ha liderat, l’últim aquest 28 del mes passat, no parlaria del final d’una etapa, elegant eufemisme per no admetre la realitat de la situació: Fracàs total, no presentació a les pròximes eleccions generals i una hibernació a l’espera de temps millors.
L’acomiadament de Inés Arrimadas també ha tingut alguns tuïts destacats a la premsa. N’he recollit els següents.
- Arrimadas no pot abandonar la política perquè no n’ha fet mai.
- Ella i el seu partit són el pitjor càncer que hem tingut a la política catalana en el que portem del segle XXI. Marxa amb la feina feta, això sí, desgraciadament…
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Tan Arrimadas con Albert Rivera, han aportat a la política catalana o espanyola alguna cosa coherent que els hi hàgim d’agrair? Els dos, en una diferència en el temps, han plegat, sense pal·liatius, a causa dels seus respectius fracassos.
