18.6 C
Barcelona
Dilluns 25 setembre, 2023

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

Relacionats

Amnistia o eleccions altra vegada?

En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat...

L’expresident Aznar insisteix que Espanya es trenca

Aznar ha parlat, un altre cop, del perill de la destrucció d'Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. A algú...

De Diada submisa a dia de la independència?

Per què celebrem la Diada? 11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el...

Les condicions de Puigdemont i les seves repercussions

Com era d'esperar, les condicions que Carles Puigdemont va detallar a Brussel·les el passat dimarts, ha aixecat un munt de comentaris de...

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d’algú són eximents, ni tampoc atenuants. I parlant de futbol, tot i la rivalitat existent, no són pas arguments ni excuses per la seva utilització. Els lamentables fets ocorreguts diumenge a Mestalla durant el partit entre el València i el Reial Madrid han donat la volta al món provocant una crisi reputacional d’Espanya després que el jugador Vinícius Júnior afirmés als mitjans de Brasil que Espanya és coneguda com un país de racistes, cosa que ha provocat un sisme en el món del futbol, fins al punt de les declaracions del seu president Lula da Silva.

Ni Vinícius ni la samarreta que defensa em són simpàtics, però tenim l’obligació cívica i moral de comportar-nos com persones. Per nosaltres i pels nostres fills, que ens observen i a qui marquem els límits amb el nostre comportament. La lliga espanyola té futbolistes de tots els colors de pell amb qui la gent no es fica. També molts esportistes catalans han passat anys sentint “puta Catalunya” als estadis i no s’ha sancionat ningú. Ara, però, s’ha creat un clima diferent, i el motiu és que qui ha rebut els insults és un jugador del Reial Madrid.

El fet que Vinícius sigui un jugador controvertit, amb comportaments qüestionables dins del camp amb altres jugadors i les aficions rivals, no resta importància al que va passar al camp de Mestalla, que, de fet, s’ha produït un mínim de vuit vegades més en altres estadis. La realitat és que els insults racistes són una constant als camps de futbol des de fa dècades, i que mai s’han pres les mesures per posar-hi fi. La Lliga ha tendit a minimitzar aquests incidents i a no donar-los importància.

De de la mateixa manera que no són admissibles els insults racistes tampoc ho són els homòfobs (com els que va patir Guardiola al Santiago Bernabeu) o de qualsevol altra mena, i que sovint se senten també en les categories inferiors. Lamentablement, els antecedents de la Lliga no inviten a l’optimisme. La seva prioritat és el negoci, i la instrucció que tenen tots els actors és que els partits s’han de jugar passi el que passi. Però algun dia els jugadors hauran de dir prou, abandonaran el camp i després ja veurem que passarà.

Arribat aquest punt, vull recordar el cas de Samuel Eto’o a Saragossa on ell volia abandonar el camp a causa dels insults que rebia d’una part de l’afició manya.

Eto’o va reconèixer el comportament de l’àrbitre assegurant-li que podia suspendre el partit, entre ell i Frank Raijart (entrenador) el van convèncer de no marxar fent-li veure que si marxava era un èxit dels qui l’insultaven.

Tornant al tema que ens ocupa, podem assegurar que el futbol de Primera Divisió és un cau de racisme, masclisme, homofòbia i exaltació de la violència i de la testosterona més rància. És una llàstima per la quantitat d’aficionats que són persones normals, però aquests ingredients tòxics formen part de la recepta social del futbol i hi van lligats de manera inevitable. Quan resulta que, per no sortir de la polèmica la setmanal, els portaveus de l’antiracisme són personatges com Javier Tebas o Florentino Pérez, és difícil no posar-se a riure.

Com molt bé explica el periodista Antoni Bassas, el Madrid ja té el que volia. Un debat sobre el racisme? No, aprofitar-se del cas Vinícius. En parla perquè no va de futbol, sinó de poder a Espanya. En 48 hores, un temps rècord, el Madrid ha aconseguit que retirin la targeta vermella a Vinícius per agredir un contrari, que quedin en no res els gestos despectius que el jugador va dedicar al públic, que tanquin la graderia de Mestalla cinc partits i que la policia detingui, quatre mesos tard, als brètols que van penjar un ninot de Vinícius d’un pont a Madrid.

El càstig és tan dur, que ajudaran molt a conscienciar els clubs que el control ha de començar per ells mateixos. Ara, han hagut d’expulsar un jugador del Madrid perquè el comitè de competició s’hi hagi posat. A València no s’ho han pres gens bé. Això és poder i el té el Madrid i el sistema comunicatiu que alimenta. Fixin-s’hi bé: Florentino Pérez va dir ahir que el Madrid no toleraria més racisme i que per això calia canviar l’estructura arbitral. O sigui, aprofita el cas per decidir com ha de ser l’arbitratge?

Per internet circulen molts vídeos comentant, criticant i opinant sobre el tema i fent comparacions d’altres situacions on el comitè de competició no ha actuat igual ni amb la mateixa celeritat com ho ha fet ara, ni imposant iguals sancions o les ajorna per la temporada pròxima. A causa de la seva durada els deixo la referència de YouTube, d’un d’ells per si volem o no visionar-lo.

Ha estat el col·lectiu arbitral espanyol el responsable que el Madrid no guanyés la lliga? Han estat els arbitres europeus els que han impedit al Madrid arribar a disputar la final de la Champions? Segons Florentino Pérez cap aquesta possibilitat.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Amnistia o eleccions altra vegada?

En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat...

L’expresident Aznar insisteix que Espanya es trenca

Aznar ha parlat, un altre cop, del perill de la destrucció d'Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. A algú...

De Diada submisa a dia de la independència?

Per què celebrem la Diada? 11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el...

Les condicions de Puigdemont i les seves repercussions

Com era d'esperar, les condicions que Carles Puigdemont va detallar a Brussel·les el passat dimarts, ha aixecat un munt de comentaris de...

El TC rebutja el recurs de Puigdemont contra l’ordre d’arrest

El fiscal en cap davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha recorregut en súplica la decisió de la sala de vacances del...