L‘enfrontament entre el PSOE i el PP va pujant de decibels a mesura que s’estreny el calendari electoral. Encara cueja el xoc d’aquest dimarts durant el Dia de la Comunitat de Madrid, en el qual Isabel Díaz Ayuso va negar al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, l’accés a la tribuna d’autoritats durant la desfilada militar del 2 de maig. El govern espanyol ha qualificat aquest comportament d’inèdit.
L’espectacle de veure una persona de protocol de la Comunitat de Madrid bloquejant l’accés a la tribuna de l’acte oficial de la festa del 2 de maig és l’últim que faltava per veure en aquesta mena de república bananera independent que Isabel Díaz Ayuso ha construït amb el vistiplau i la connivència dels principals poders de l’Estat. Al marge de si un ministre ens cau bé o malament, un govern autonòmic no deu vetar la seva presència en un acte institucional.
El contrari és, a més d’una deslleialtat institucional, un acte d’autoritarisme i mala educació que, si en lloc de succeir a Madrid hagués passat a Catalunya o a Euskadi, hauria generat una onada d’indignació general i crides per aplicar un 155. Però Ayuso actua amb una impunitat total perquè en realitat ningú s’atreveix amb ella, ja que anar al xoc directe és entrar en el seu terreny favorit, el de la bronca i el fang. I això fa que l’esquerra quedi paralitzada i sense saber com respondre. A hores d’ara, per exemple, no sabem si la Moncloa respondrà d’alguna manera a la humiliació a un dels seus ministres, que, per cert, es va produir davant la mirada de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que sembla que sí que és del gust d’Ayuso.
En realitat, l’actitud de la presidenta madrilenya està calculada al mil·límetre. Com que no pot presentar davant de la ciutadania un balanç de gestió gaire engrescador (en quatre anys només ha pogut aprovar un pressupost) i, com s’ha publicat, les seves dades d’atur són superiors a les de Catalunya i set comunitats més, tota la seva estratègia passa per enfrontar-se amb el govern de l’Estat. En aquest sentit, Ayuso juga una carta perillosa, la d’alimentar el discurs de que el govern PSOE-Unides Podem és il·legítim i, per tant, tot acte de desacatament està justificat.
El que persegueix Ayuso és polaritzar la societat, a l’estil de Donald Trump o Bolsonaro, forçant les costures de la legalitat si és necessari. Madrid s’està convertint a marxes forçades en un lloc hostil per a la diversitat, una mena de planeta a part de la resta del sistema espanyol governat per una gent que juga amb altres regles. Les enquestes indiquen que la jugada li pot sortir bé i assolir la majoria absoluta absorbint part del vot de Vox. Si això passa, i el PP no aconsegueix bons resultats en altres indrets, Ayuso s’haurà reforçat davant d’Alberto Núñez Feijóo.
La capacitat d’intimidació d’Ayuso és tan gran que el líder gallec tampoc s’atreveix a enfrontar-s’hi, però Feijóo hauria de ser conscient que a Madrid s’està covant una amenaça a la convivència i fins i tot a la democràcia. I que si Pablo Casado en va ser la primera víctima ell té tots els números per ser el següent de la llista. L’esquerra madrilenya, per la seva banda, hauria de fer un exercici d’autocrítica per saber què ha passat perquè una persona com Ayuso sigui la preferida per l’electorat, i no només al barri de Salamanca.
La campanya d’atacar governs legítims succeeix en altres parts del món i ho fan partits extremistes o antisistema. I el que és lamentable d’Espanya és que la protagonitzi el PP. Va començar amb Pablo Casado, continua amb Alberto Núñez Feijóo i Ayuso sempre es troba pel mig. Quan s’ataca un govern legítim, s’ataca la democràcia, ha denunciat la portaveu de la Moncloa en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
Ayuso s’ha refermat en el boicot al ministre Bolaños. En una entrevista a la Cadena SER, la presidenta madrilenya ha dit que no estava convidat a l’acte i l’ha acusat d’acudir-hi amb intenció de presidir-lo i, en pla de provocació. Si sap que no està convidat i, que s’hi pensa presentar i ve a presidir, provoca. Això és el que estava buscant per rebentar l’esdeveniment i crear mal ambient.
