Ja torno a ser aquí president. Com vaig dir-li en la meva anterior carta, volia veure les diverses opinions recollides en els mitjans de comunicació abans no tornés a dirigir-me a vostè per expressar-li el que penso de tot aquest batibull que s’ha tret de la manega que considero una pèrdua de temps i, una nova ocasió per facilitar-li al govern de l’estat la seva negativa total al projecte.
L’acord de claredat impulsat per vostè ha començat a caminar amb la presentació del consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar. En aquest consell no hi haurà Joaquim Colominas, professor de ciència política de la UB. Després d’haver participat en tres reunions, Colominas va decidir d’abandonar el vaixell. Diu que no està d’acord amb els objectius de l’acord de claredat i llegeix aquest instrument com un “esquer” d’ERC per a arribar a la següent convocatòria electoral.
Els membres del consell acadèmic d’experts rebran una compensació econòmica per assistir a les reunions de l’òrgan, segons confirma el govern. La seva funció serà respondre a les preguntes i qüestions que vostè els plantegi al voltant de l’Acord de Claredat i emetre els informes corresponents sobre el debat polític, social i ciutadà que es durà a terme En l’anterior carta vaig descriure les cincs preguntes que ha plantejat i, sap que president? No he vist per en lloc les paraules independència ni autodeterminació. Què podem esperar d’aquest acord de claredat?
El consell estarà format per nou experts —cinc dones i quatre homes— de l’àmbit de les ciències socials i jurídiques i serà liderat pel politòleg Marc Sanjaume. En els últims dies hi ha hagut molta polèmica per la inclusió d’Astrid Barrio, contrària al procés d’independència de Catalunya, la tria d’Astrid Barrio per al consell acadèmic de l’acord de claredat és un clatellot per aquells que encara confien en arribar a un acord amb el govern de l’estat per pactar el referèndum
Aquesta senyora hi és totalment contraria i ha demostrat en varies ocasions la seva catalanofòbia. Vostè ho justifica dient que cal tenir veus que defensin totes les postures per intentar que tothom se senti interpel·lat amb el resultat del procés participatiu que ha d’acabar l’any vinent. “Hi ha de ser tothom”, ha dit la portaveu del Govern, Patricia Plaja. El govern considera “bo” que els punts de partida siguin distants perquè la proposta sigui més completa.
Vegin a continuació com el que d’aquest tema i d’altres opina l’organització Octubre amb el següent vídeo tot seguit.
Existien vies constitucionals per fer el referèndum. Fins i tot els socialistes catalans van defensar durant un temps el dret a decidir. El referèndum es podia fer i el Parlament va demanar l’any 2014 al Congrés el traspàs de la competència per convocar-lo. La proposició catalana, defensada per Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, va ser rebutjada per 299 vots contra 47. Tenia majoria absoluta el PP, però no era qüestió de majories o minories, ni de legalitat constitucional,era i és una qüestió d’estat i l’Estat no està disposat a cedir el seu domini. És més, de llavors ençà l’Estat no ha fet més que rearmar-se per derrotar als catalans, no només en política, també judicial, econòmica, fiscal, cultural i lingüística, perquè no puguin aixecar el cap per una generació. Ja ho va dir Espartero, “por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años”.
També observo, president, que la nostra TV3 és cada cop menys catalana. Els telenotícies son correctes informant, ara bé els programes de tertúlies son lamentables i no entren en opinions, diguem-ne, de compromís en especial per la tarda. Algun matí se’n salva però no és com abans. Del seu projecte d’acord de claredat no en guardo gaires records. L’únic programa que fa front a la actualitat i té bons tertulians és el Més 324. No sé si el veu però li’n mostraré un que ha tocat el tema sense manies.
Com ja li he dit de bon principi, volia veure el tractament que el mitjans donaven al seu projecte. He buscat i llegir dotze articles, dos d’ells de la premsa castellana. Ara bé, si hagués d’aconsellar-ne un per a qui vulgui entendre, “amb claredat”, la situació, els aconsellaria l’article aparegut a El Nacional, del periodista Jordi Barbeta, encara que potser que a vostè, president, intueixo que cap la possibilitat que no li agradi.
I res més president, sé que no li agradarà tot el que li he dit però és el que honestament penso i, sortosament, no soc l’únic.
Ben cordialment, un independentista cabrejat.
