Ja sé que hauria d’adreçar-me a vostè com a Molt Honorable però no puc, no em surt de l’ànima fer-ho i penso que no s’ha guanyat aquest reconeixement segons opinió personal meva. Només fa que marejar la perdiu i la cosa ve de lluny. El primer que recordo va ser l’incompliment del pacte que va signar amb Junts, previ a la seva investidura com a president. Això també va provocar que, a la taula de negociació amb el govern central, no pogueren participar membres d’aquell partit, segon l’opinió de vostè, que no formessin part del govern català.
Aquesta decisió va afeblir la part negociadora catalana, en comptes de dos governs negociant, la taula es va reduir a una negociació entre partits, el PSOE i ERC. I va acabar, com sap vostè, en la sortida de Junts del govern, no sense que, abans, destituís al seu vicepresident per discrepàncies que ara no li discutiré.
La decisió de Junts crec que no li va desagradar gaire, es va trobar amb les mans lliures per nomenar als substituts que li van semblar, vingueren d’allà on vingueren però fidels a la seva nova forma de governar i, sense tenir res que consensuar amb ningú. Penso que no va eixamplar la base, no la de l’independentisme si més no. Junts es va equivocar i el seu error, deixant el govern, l’estem pagant per la manca de vots al Parlament.
La taula de diàleg no ha obtingut resultats destacables, la repressió continua, l’amnistia no s’ha aconseguit i la justícia segueix jutjant a molta gent per protestar, bloquejar una frontera, tallar una autopista o la Meridiana. No presumeixi dels indults (parcials i condicionats) que es van produir, gracies a la pressió de Europa, als primers èxits davant la justícia europea i la mala imatge de l’espanyola més amunt dels Pirineus.
No crec que vostè, ni Oriol Junqueras tinguin un programa o pla específic per treballar i aconseguir la Independència de Catalunya. Li dic això perquè si el que anomenen acord de claredat és la formula ideal per aconseguir-ho, prefereixo de moment, no expressar el que en realitat penso, ja que no puc comprendre el que diuen i seria molt groller i mal educat manifestar-ho per part meva.
Vostè com a president català i el del seu partit, Oriol Junqueras, ja han deixat aclarit que renuncien a la declaració unilateral d’independència i aposten per acordar amb l’Estat un referèndum d’independència. La idea del referèndum pactat ja es va plantejar fa uns anys des de Catalunya i amb alguns suports a Espanya. A Catalunya, el grup d’experts liderats per Carles Viver i Pi-Sunyer va elaborar un informe sobre les possibilitats constitucionals d’una consulta. Però a Espanya també es van prodigar articles i dictàmens de juristes de reconegut prestigi, inequívocament contraris a la independència de Catalunya.
Què pretén obtenir amb aquest acord? És conscient que està destinat al fracàs abans del seu inici? Veiem abans que res, que és i en que consisteix aquesta meravella.
President, vostè proposa un “acord de claredat democràtica” a l’Estat per a celebrar un referèndum a Catalunya, una idea que s’inspira en la llei de claredat que es va aprovar al Canadà l’any 2000, després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. La llei estableix les condicions de negociació entre el govern federal canadenc i les seves províncies, en el cas de voler-se independitzar. Per començar la negociació, segons indica la llei del país, s’ha de fer un referèndum preguntant “amb claredat” als votants si volen la independència de la regió i s’ha d’obtenir un resultat “clarament” majoritari a favor.
La llei estipula que la Cambra dels Comuns del Canadà, la cambra baixa del Parlament, és qui té la responsabilitat de decidir si la pregunta és suficientment clara i no causa confusió al votant. En cas que consideri que la qüestió és ambigua, pot obligar a modificar-la. Aquest organisme també és l’encarregat d’establir el percentatge necessari perquè tiri endavant la secessió. Un punt que demostra que es necessita tenir una majoria que superi el 50% dels vots i que deixa en les mans del Parlament del Canadà, i no de les Assemblees provincials, establir el percentatge de vot a favor que permetria aprovar la independència del territori.
La Cambra dels Comuns, a més, pot anul·lar una decisió, si considera que s’ha violat algun dels principis de l’Acord de Claredat. Si una província mostra un suport majoritari a la secessió, la llei estipula que s’ha de fer una esmena a la constitució del país i acceptar la independència del territori. El Parlament del país va decidir crear aquesta llei per garantir la consulta amb una pregunta clara i que comptés amb resultats amb el suport majoritari.
L’acord de claredat impulsat per vostè va prenent forma. Ja s’ha presentat el consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar, també s’han donat a conèixer les preguntes que hauran de respondre els integrants d’aquest grup liderat per Marc Sanjaume. Cinc són les qüestions plantejades, en què es demana als experts com resoldre el conflicte polític Catalunya/ Espanya, què permetria un referèndum, però que evita parlar de la independència? Vegeu-les.
- Quines característiques ha d’incloure un acord amb l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
- Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
- Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?
- Quina funció hauria de tenir un referèndum, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?
- Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?
El tema dona molt de si, per aquesta raó i a fi de no allargar-me en excés, dono per acabada aquesta carta assegurant-li una segona part, senyor president, ja que voldria observar la bona marxa de les deliberacions d’aquest consell acadèmic d’experts i veure la acceptació que ha tingut el mateix, no sols entre la classe política dino entre la ciutadania de Catalunya.
Ben atentament, un independentista cabrejat.
