Un cop acabada la moció de censura m’agradaria expressar la meva opinió sobre el tema. Ja d’entrada m’ha semblat un sainet que no s’explica gaire bé si ens atenem a quina formació la va sol·licitar (VOX) i qui ha resultat ser la persona candidata a president. El que va pretendre ser un cop d’efecte de Vox (un excomunista censurant des de la ultradreta) ha acabat sent una plataforma des d’on el govern que havia de ser censurat ha fet el primer anunci de la campanya electoral que ens espera: Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, PSOE i Podem, s’han promès amor en públic per continuar governant junts, com si la tempesta de la llei del “només sí, és sí” hagués estat com una esbroncada de parella que després dels crits dona pas a una reconciliació.
Del discurs de Tamames, només puc dir que m’ha decebut enormement, ha aprofitat per atacar el català dient, per exemple i en referència a Catalunya, “que no es pot parlar castellà a la mateixa Espanya”, que s’acabi la sobrerepresentació dels catalans i bascos dins la llei electoral o que la República va ser la responsable de l’inici de la Guerra Civil, entre altres bajanades. Va citar a Pau Gasol, a qui va atribuir la frase “Catalunya és un tros d’Espanya”, afegint que “aquesta és la millor definició” que, per a Tamames, deu ser l’única vàlida. Fins i tot es va mostrar molest perquè es parli tant de feixisme “podent-ne dir neoconservadors”.
Poden veure a continuació un petit resum i les frases mes destacades de Ramón Tamames.
PSOE i Podem van aprofitar la publicitat i retransmissió de televisió de la moció des d’El Congrés per llançar el seu missatge, o governa la coalició d’esquerres o vindrà la pinça del PP i VOX. I per això, van decidir que a Tamames li contestarien Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Díaz va reivindicar el govern i va aprofitar per anunciar la seva plataforma electoral, Sumar. I en acabar va rebre els petons de Pedro Sánchez, de Nadia Calviño i l’ovació de tot el grup parlamentari socialista posat dempeus.
Tota aquesta cohesió d’ahir només s’explica per una raó que cal tenir molt present, el PSOE no en tindrà prou amb guanyar les eleccions. Per governar, li caldrà que l’opció que ara representa Unides Podem faci un bon resultat, que els surtin els números per pactar i esperar que altres forces si afegissin.
Mentrestant que feia el PP? S’ho anava mirant de reüll sense trobar el seu paper ni com justificar quin seria el seu vot final a la moció. Nuñez Feijóo va anar-se’n a Brussel·les estalviant-se així que les càmeres l’enfoquessin, així com que els mitjans de tot tipus el poguessin interrogar un cop acabat l’acte. El PP vol desmarcar-se de VOX i no sap com fer-ho, i és que resulta evident que no tenen cap altra opció de coalició de cara a les eleccions, es tracti tant de municipals com autonòmiques i ho saben prou bé. Cuca Gamarra va voler quedar bé amb Tamames dient-li que, en atenció a la seva persona, s’abstindrien de votar.
La decisió de Ramón Tamames, d’acceptar encapçalar la moció de VOX, ha tingut un munt de critiques per bona part d’antics companys seus. Ha militat en el Partido Comunista de España, després va formar part de Izquiera Unida per acabar en el Centro Democrático y Social. Vegin a continuació alguna de les crítiques.
Ara el que més emprenya als seus antics companys (la majoria d’esquerres) és que hagi acceptat representar a VOX i, segons manifesten, contribuint a blanquejar-lo sent com és un partit ultradretà.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Què pretenia Vox amb la moció sabent que fracassaria? Esperava, potser, que el PP s’afegiria finalment? Si el que perseguien era atacar al govern actual, crec que aquest ha sortit reforçat de cara a les pròximes conteses electorals.
