Davant aquesta responsabilitat administrativa —desconeguda per la gran majoria de la gent—, un es pregunta: L’estat afavoreix a les classes treballadores en general o a les grans empreses amb recursos públics? Personalment en venen a la memòria diversos casos, com el Castor de Florentino o el rescat que es va fer a la banca.
Dic això perquè amb l’anunci fet per Ferrovial, que vol marxar als Països Baixos per “seguretat jurídica” segons ha manifestat, ara surt a la llum el que s’havia dit temps enrere i que la premsa no ha esbombat gaire, referint-me és clar a determinada premsa que, davant el cas Ferrovial, no ha dit el possible benefici que ha obtingut l’empresa per la responsabilitat patrimonial administrativa de l’Estat.
Vegin el següent vídeo i se’n assabentaran.
Anys enrere, amb el govern de José Ma Aznar, es van construir una sèrie d’autopistes, les radials de Madrid i dues més que van resultar en negoci ruïnós sense futur i amb uns deutes inassolibles per part d’empreses constructores i concessionàries durant cinquanta anys.
Una setmana abans del trasllat de les despulles de Franco, jo mateix vaig viatjar a Madrid i, poc abans d’arribar a Guadalajara vaig veure el cartell que anunciava la radial directa a la capital. Vaig dubtar per un moment, però al final va ser la ruta que acabà escollint. Fins al peatge coincidí amb cinc vehicles, dos en van avançar i tres, entre ells dos camions, els vaig avançar jo. La sensació de solitud era tan gran que lamentava haver triat l’autopista.
En un recorregut total de poc més de cent kilòmetres no podia entendre que circulés tot sol, no havíem arribat a la pandèmia i l’espectable feia pena. No he oblidat mai l’estranya sensació que vaig sentir, acostumat com estava al trànsit de les autopistes catalanes. El final d’aquells somnis d’Aznar, aquell de “España va bien“, va acabar com el rosari de l’aurora.
El periodista Jordi Évole va fer un programa per a televisió on feia una anàlisi de la situació. La durada d’aquest era prou extensa però, a través de Youtube, he trobat un resum d’aquell que tot just podran veure seguidament.
Podem manifestar, sense por a equivocar-nos, que no tenim bons polítics, Aznar canvia el valor de terrens inhòspits del tot per urbanitzables per començar, després l’administració (?) fa uns càlculs de viabilitat que han estat un fracàs i, al final, constructores i bancs recuperen la inversió i a pagar, com sempre, la ciutadania a través d’impostos. No té cap responsabilitat ningú, estat, ministres, administradors públics? España va bien? Segur que no.
Ja sabem el final d’aquestes autopistes i, jo personalment estic molt cabrejat. Perquè l’estat ha pagat per la clàusula de la responsabilitat patrimonial el rescat d’aquestes radials amb diners públics, incloent-hi els dels impostos que hem pagat els catalans? No hem tingut peatges més de cinquanta anys nosaltres? Mentrestant pagàvem, l’estat es va fer un fart de construir autovies gratuïtes per tot Espanya excepte Catalunya.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És normal que aquest sigui el final d’una mala gestió? És normal que no hi hagi cap responsabilitat de ningú? Enginyers, tipògrafs, economistes, ningú és fa responsable de res? Tot s’ha d’acabar amb diners nostres que, per a altres coses serien molt més necessaris?
