La infermera i el “puto C1 de catalán”

Una infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron ha criticat en un vídeo que es demani el requisit de català per fer les oposicions. El vídeo s’ha fet viral molt ràpidament i ha encès les xarxes pel menyspreu que la noia, de Cadis, mostra pel “puto C1 de catalán” tot i que està en actiu atenent pacients catalans. A més, fa aquest vídeo dins l’espai laboral. La infermera, acompanyada de dues col·legues, sentencia: “Se va a sacar el C1 de catalán mi madre“. La seva companya de Sant Sebastià, en canvi, el parla mínimament al vídeo i diu que es presentarà a les oposicions. El compte de la noia ja ha estat cancel·lat. El gener del 2022 ja hi havia protagonitzat un vídeo mofant-se del gallec.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que s’ha obert un expedient a la infermera: “Declaracions com aquestes són intolerables en una servidora pública; des del centre fins al departament arribarem fins al fons de la qüestió”. I afegeix: “El sistema sanitari ha de garantir l’atenció en la llengua pròpia de Catalunya, en això treballem cada dia”. La Vall d’Hebron també ha afirmat que el centre “investigarà aquest fet i les circumstàncies en què s’ha produït”. “No es pot tolerar que dins les instal·lacions, en horari laboral i amb l’uniforme de la institució es facin vídeos que no tenen a veure amb activitat assistencial; és evident que no representen la institució ni el centre”, ha dit el portaveu de l’hospital; també el Col·legi d’Infermeres de Barcelona ha anunciat que duran ‘a terme les mesures adients per evitar que es produeixin situacions com aquesta'”.

La noia ha declarat a El Mundo que sent la necessitat de “demanar disculpes a tots els que s’hagin pogut sentir ofesos pel seu vídeo”, del qual diu que n’està molt penedida. També diu que li fa por sortir al carrer perquè li poden clavar una pallissa i que ha demanat ajuda psicològica.

L’ús del català a Catalunya està sotmès a diversos condicionants, un dels quals és la constant deslegitimació de la llengua per part del sistema polític espanyol. Ja ho sabem, la Constitució diu que les llengües oficials, que no sigui el castellà (ni les anomena), seran objecte d’especial protecció, però aquest mandat constitucional no s’ha aplicat mai. I això explica que culturalment aquesta noia cregui que les bestieses que va dir ahir es poden dir sense conseqüències, fins i tot, amb aplaudiments per part de qui tots ja sabem.

Per treballar com a metgessa o infermera a Catalunya no cal tenir cap requisit lingüístic. Sí que cal per estabilitzar la plaça com a funcionari de la sanitat pública. En aquest cas es demana el nivell C1 de català als professionals (el nivell que equivaldria a acabar secundària). La llei és molt clara i exigeix que els professionals de la salut coneguin les llengües oficials del lloc on treballen”, diuen des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

Com diu el conseller Manel Balcells i també el Col·legi d’Infermeres, no garantir el dret dels pacients a poder fer servir la seva llengua “posa en risc la seva seguretat”, mentre que parlar-la és “beneficiós per la seva salut i augmenta l’adherència als tractaments”. Un estudi publicat a la revista de l’Associació de Metges del Canadà assenyalava que la concordança de llengua entre pacient i metge millora el pronòstic mèdic, fins al punt que el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma.

En un article de la revista mèdica més prestigiosa de l’estat, Medicina Clínica, tres metges que exerceixen a Catalunya definien “el coneixement de les llengües i cultures autòctones com una part de les competències professionals” que han de tenir els metges. “No és una qüestió legal o identitària; la llengua és un element d’autonomia i dignitat del pacient; la incapacitat per comunicar-te és un motiu pel qual pots acabar sent un metge incompetent”.

La importància de la llengua, a banda d’estar reconeguda pel Conveni Europeu dels Drets Humans, no només té a veure amb el “clima” i la “relació que s’ha d’establir entre pacient i metge. L’article de Medicina Clínica assenyala que “la manera com expressem aspectes relacionats amb les emocions o el dolor està lligada a l’esfera afectiva i molt condicionada per la cultura i l’entorn familiar”. En la població envellida o amb algun tipus de demència, en població pediàtrica, en pacients amb diversitat funcional i en processos psicoterapèutics és especialment important, perquè aquests pacients poden no ser gaire hàbils en la seva segona llengua, si són bilingües.

Allò que es considera un consens bàsic, és que a un espanyol no si li pugui exigir el català als estudis o a la feina, “porque estamos en España”. I això no és percebut com a política pels ciutadans sinó com a normal. No cal dir que allò que els ciutadans considerem normal és resultat d’un esforç polític molt gran perquè sembli normal, natural. I això afecta igual una noia que ve de fora, com aquesta infermera, però també impacta aquí, a les nostres escoles, on el conseller d’Educació reconeix que no totes les classes que s’haurien de fer en català es fan en català.

Per acabar, faig meva l’expressió del periodista Antoni Bassas, quan insisteix en la idea inicial del seu article, quan manifiesta que aquest vídeo pot servir per reaccionar d’una manera tan ferma com natural. Si el vídeo ens va indignar fem valer els nostres drets lingüístics sempre i sobre tot, i adrecem-nos a tothom en català. Que el 95% de la gent l’entén, i que malgrat tot, són moltes les persones que venen d’Espanya a treballar aquí i l’aprenen.