En complir-se l’aniversari de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i l’enfrontament que segueix sense solució, tot i la proposta de la Xina. Tots els mitjans dediquen grans titulars, anàlisis i opinions sobre una guerra que està canviant la vida del planeta, tot just després d’haver superat la pandèmia de la Covid-19.
La guerra, en un terme estricte, direm que és aquell conflicte social en el qual dos o més grups humans relativament massius —principalment tribus, societats o nacions— s’enfronten de manera violenta, generalment mitjançant l’ús d’armes de tota índole, sovint amb resultat de mort —individual o col·lectiva— i danys materials d’una entitat molt considerable. Recordem que entre la fi de la Segona Guerra Mundial i l’any 2010 va haver-hi 246 guerres en 151 llocs del món.
D’entre les anàlisis que he llegit, em permeto recomanar-los, el magnífic article del periodista garriguenc, Jordi Barbeta.
La guerra és la forma de conflicte sociopolític existent més greu entre dos o més grups humans. Es dona tant en societats tribals com en civilitzades, però és més greu entre aquestes últimes perquè són més complexes, massificades i tecnificades. És, potser, la més antiga de les relacions internacionals i ja en el començament de les civilitzacions es constata l’enfrontament organitzat de grups humans armats amb el propòsit de controlar recursos naturals o humans, exigir un desarmament o imposar algun tribut, ideologia o religió, sotmetent i, si escau, destruint a l’enemic, en el que es podia arribar i s’arriba sovint al genocidi.
Les guerres tenen com a origen múltiples causes, entre les quals solen estar el manteniment o el canvi de relacions de poder, dirimir disputes econòmiques, ideològiques, territorials… En ciència política i relacions internacionals, la guerra és un instrument polític, al servei d’un Estat amb finalitats eminentment polítiques, ja que en cas contrari constituiria una forma més desorganitzada encara que igualment violenta: el bandolerisme per terra o la pirateria per mar.
Segons Richard Holmes, la guerra és una experiència universal que comparteixen tots els països i totes les cultures. Segons Sun Tzu, «La guerra és el major conflicte d’Estat, la base de la vida i la mort, el Tao de la supervivència i l’extinció. Per tant, és imperatiu estudiar-la profundament». Per altres, la forma més astuta d’exercir-la seria defugir-la de manera que no hi hagués necessitat d’ella. Segons Karl von Clausewitz, la guerra és «la continuació de la política per altres mitjans»
Les regles de la guerra, i l’existència mateixa de regles, han variat molt al llarg de la història. El concepte de qui són els combatents també varia amb el grau d’organització de les societats enfrontades. Les dues possibilitats més freqüents són els civils trets de la població, generalment homes joves, en cas de conflicte, o soldats professionals formant exèrcits permanents. També pot haver-hi voluntaris i mercenaris. Les combinacions de aquests tipus de militars són freqüents.
Les maneres de fer una guerra depenen dels propòsits dels combatents. Per exemple, en les guerres romanes, l’objectiu de les quals era expandir l’imperi, l’objectiu militar principal era, una vegada sotmès, incorporar al poble aliè a l’imperi i a les lleis i costums de Roma. En l’actualitat, a vegades es fa distinció entre conflictes armats i guerres. D’acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal d’aquesta.
Plató no parla de guerrers, sinó de “guardians” de la polis, i distingeix a més entre la discòrdia (que es dona entre els grecs) i la guerra (que es dona entre grecs i bàrbars). Aristòtil va afirmar que la guerra només seria un mitjà en vista de la pau, com ho és el treball en vista de l’oci i l’acció en vista del pensament, perquè considera que la guerra és tan natural en la societat humana com la pau, ja que també és legítima l’esclavitud en la naturalesa per a mantenir la jerarquia del millor sobre el pitjor.
Buscar una o diverses causes a les guerres ha estat una constant per a molts historiadors i polítics amb la finalitat d’evitar possibles conflictes futurs o trobar culpables. Una de les causes de la guerra és que dues nacions tinguin diferències profundes en diversos temes, que només poden resoldre’s amb la via armada. L’historiador grec Tucídides afirma en el seu “diàleg dels melios”, inclòs en la seva Història de la guerra del Peloponès que “no és vergonyós sotmetre’s a un enemic més fort, especialment un que està oferint termes raonables.
La justícia només es té en compte en el raonament dels homes si les forces són iguals en tots dos costats; en el cas contrari, els forts exerceixen el seu poder i els febles han de cedir davant ells”, però de fet molts inferiors no se sotmeten a la raó sinó a la guerra. Des del punt de vista sociofilosòfic, s’han avançat moltes teories sobre l’origen i causa de la guerra. La primera, més contundent, resumida, filosòfica, racional (quant a explicar l’origen d’un fenomen) és la que proposa Plató en La República (després d’afirmar que una ciutat és feliç si s’ocupa de disposar del necessari i res més).
Arribat a aquest punt i per acabar, els convido a veure un vídeo on el periodista i escriptor uruguaià, Eduardo Galeano, ja desaparegut, va dir en una conferència el seu punt de vista sobre la guerra, no s’ho perdin.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Hi ha alguna raó que justifiqui una gerra? Podrà la Humanitat viure en Pau i harmonia algun dia o estem condemnats, més tard o més d’hora a la desaparició de l’espècie humana?
