Com és de domini públic, la banca i les companyies elèctriques estan gravades per un impost especial per raó dels quantiosíssim beneficis obtinguts en època de crisis i, “gràcies” en part, a la pandèmia. Han estat desenes de milers de milions els guanys que han generat, amb uns increments que ni el mes optimista hagués pronosticat.
Ara bé i, com era d’esperar, les empreses afectades han fet sentir la seva veu per protestar per aquesta mesura. Els partits polítics de l’oposició (PP, VOX i Cs) van votar contra l’aprovació d’aquesta llei, cosa que no van aconseguir. Tan aviat com va ser aprovada, les tertúlies i la premsa de la caverna es van convertir, d’avui per demà, en figures molt expertes en matèria econòmica.
Primer voldria comentar el cas de les elèctriques. De quina forma han obtingut aquests bons resultats? Principalment per la forma de càlcul existent (en realitat una subhasta) del preu de venda a la xarxa elèctrica que, d’acord amb el sistema suposava vendre la seva electricitat a preu del gas —la més cara— gràcies a la subhasta.
Aleshores, el preu del megawatt les hidroelèctriques el cobraven molt per sobre del seu preu real. També i gràcies al sistema l’electricitat venuda per les nuclears, el seu preu final era també el del gas, o sigui pràcticament el doble del real.
Ara protesten per aquest impost dels beneficis “caiguts del cel”, com alguns han anomenat, però les companyies no van tenir en compte que, en un any de sequera intensa, no tingueren cap mania per a buidar, en excés, alguns embasaments amb la finalitat d’obtenir més electricitat per vendre-la al preu més alt possible. D’això en dic usura.
Si parlem de la banca vull començar parlant d’un préstec que va rebre a baix interès i que pagaria la mateixa banca i, que fins ara no ho ha fet. El gran Mariano Rajoy, aleshores president, així ho va explicar en el Congrés dels Diputats.
Amb els més de 20.000 milions de beneficis, han retornat alguna quantitat d’aquell préstec? No. Han reduït algunes comissions als pobres perjudicats per la puja d’interessos de les hipoteques? No. Han començat a abonar alguns tipus d’interès per als dipòsits dels clients? No. Han millorat la seva atenció a la gent gran amb més personal? No.
Et cobren una comissió per tenir una targeta (segons quina sigui, comissió més alta) Et cobren per fer una transferència i també per treure diners del teu compte. El manteniment d’un compte obert també té un cost. Hi ha un horari per fer ingressos en metàl·lic i dies per demanar cavi que, prèviament, has d’haver sol·licitat. Per fer una consulta has de demanar cita prèvia (a mi em van trigar set dies per donar-me-la, sent com sóc jubilat de la mateixa entitat).
Et recomanen que treguis els diners mitjançant els caixers automàtics i facis les transferències per internet. Són conscients els bancs que hi ha gent gran que no ho poden fer? Que desconfien dels caixers i no disposen d’internet? Conec una senyora gran i vídua, que cada cop que treu diners per finestreta li cobren dos euros i el que treu són els seus diners que cobra de la pensió, és moralment acceptable aquesta actitud?
Els beneficis obtinguts, a més de tota mena de comissions, han estat producte de la pujada de l’euríbor que el Banc Central Europeu ha anat modificant i que tot apunta que seguirà pujant.
Els beneficis elèctrics han estat venent electricitat deu cops més cara del seu preu, segons ja comentat. Qui ha acabat pagant la llum més cara? En el rescat a la banca quins diners es van fer servir?
En els dos casos ho hem pagat els ciutadans, l’electricitat cada cop que ens arriba la factura i en el cas dels bancs eren diners nostres que vàrem pagar a través dels impostos. Sort que van assegurar-nos que no repercutiria a les nostres butxaques.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No és cert que, mani qui mani, d’un partit o d’un altre, els que acabem rebent som sempre els ciutadans a causa dels mals polítics que ens governen?
