Naturalment la frase no és meva, jo no m’atreviria a dir una bestiesa com aquesta, reservada com totes elles als personatges més rellevants en l’escena política espanyola. En el cas de Raquel Sánchez, ministra de transports i mobilitat, resulta vergonyosa i, fora de lloc, tractant-se d’una persona que, recordem-ho, és nascuda a Gavà d’on va ser alcaldessa i sap, o hauria de saber, el dèficit crònic que pateix Catalunya en infraestructures des de fa molt de temps, governi qui governi a Madrid.
Reconeix que en les infraestructures de l’estat tot passa per Madrid, però respon: És veritat que el disseny i la planificació de les infraestructures passava per aquesta concepció radial, però això està canviant. Com era lògic no va citar cap exemple que certifiqués aquest canvi perquè, entre altres raons, no n’hi ha cap.
Sobre l’aeroport el Prat i les diverses propostes per la seva ampliació respon: Crec que estem tots d’acord en que l’aeroport del Prat requereix una ampliació per convertir-se en un hub intercontinental, i nosaltres hem presentat la proposta que pensem que s’adequa a aquest objectiu final. Sobre la proposta de fer una pista sobre el mar respon: a nosaltres no ens ha arribat cap proposta, tot el que coneixem és el que hem vist als mitjans. Dit això ha afegit el següent comentari.
Vegin una simulació de la proposta d’una pista sobre el mar a l’aeroport del Prat.
La proposta d’Aena afectava l’espai natural de la Ricarda. La pista sobre el mar també afecta, i crec que de manera més agressiva, la zona marítima. Hem de buscar la solució més factible, més senzilla i més realista. I qualsevol proposta ha de complir escrupolosament els requisits ambientals de la Comissió Europea. El periodista, pregunta és factible si afecta la Ricarda? I la ministra respon: La CE diu que quan hi ha infraestructures que són necessàries es poden afectar espais, però sempre que s’introdueixin compensacions, i això és el que també plantejava Aena. El pla suposava renaturalitzar i fer un espai de protecció més gran.
Va parlar de moltes altres coses, només citaré algunes de les seves respostes. les preguntes són fàcils d’endevinar.
- No plantegem la competència entre Barajas i el Prat, i aquest projecte rebat la suposada priorització de Barajas.
- Podem millorar, evidentment, però el que sí que puc dir és que en el total de l’any hem executat el 40% del pressupost i que hem executat un 30% més que l’any 2021. Això és suficient? No, m’agradaria que fos molt més alta.
- El que és important, a banda de les inversions, són les licitacions i adjudicacions que s’estan fent i que garanteixen les execucions futures. L’escenari i la situació de Catalunya d’aquí dos o tres anys seran radicalment diferents.
- El que no podem és corregir en quatre anys la desinversió de deu i menys quan parlem d’infraestructures. No tenim una vareta màgica que solucioni les coses d’un dia per l’altre, però mai s’ha invertit tant a Catalunya en Rodalies com s’està fent ara respecte als darrers anys.
- Totes aquestes actuacions garantiran la fiabilitat, la seguretat, la puntualitat i la confortabilitat també de l’usuari de Rodalies. En els pròxims anys ens trobarem amb un canvi a les Rodalies a Catalunya, que serà molt important i la gent ho percebrà.
- Bé, sí, jo he dit que s’ha d’invertir a Catalunya perquè no podem consentir aquest tracte injust dels darrers deu anys, però no per lluitar contra l’independentisme, sinó per evitar el deteriorament de les infraestructures. És veritat que això ha nodrit el relat del victimisme, però jo amb això soc molt contundent: Prou ja de victimisme, i més ara quan s’està invertint i el que volem és que Catalunya sigui un motor d’Espanya (?).
- Quan nosaltres vam arribar al govern d’Espanya només s’estava treballant en un tram del corredor, a la variant de Vandellòs. Ara s’està actuant en tots els trams que passen per Catalunya. Des del 2018 hem invertit 640 milions d’euros. I, insisteixo, aquestes obres, que són complexes, generen incidències i molèsties, però s’estan fent. Ens hem posat una fita i és que el 2026 tindrem la connexió entre Almeria i la frontera francesa.
- És una victòria de la política i és fer valdre el consens al qual s’havia arribat amb el territori. Afortunadament, es recupera ara aquest projecte que la Generalitat havia guardat en un calaix fa uns mesos. És un projecte molt necessari que suposa unir els dos principals motors econòmics industrials de Catalunya com són el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Algunes respostes de la ministra no quadren o estan mal plantejades en tants per cent sobre exercicis anteriors, donant-nos la impressió d’uns increments de la inversió que no es correspon a la realitat. Vegin el següent vídeo i ho entendran.
Espanya tracta a Catalunya com una colònia de l’antic imperi. I el que és molt difícil d’entendre, per aquells que no volen la seva independència, és que en surten igualment perjudicats pel sol fet de viure, treballar i pagar els impostos aquí, no rebent cap benefici per sentir-se espanyols a Catalunya i pateixen la mateixa discriminació que la resta de ciutadans catalans.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren satisfactòries les declaracions de la ministra? Creuen de debò en les seves asseveracions i que d’aquí a pocs anys viurem molt millor? Tindrà Barcelona l’aeroport que es mereix? Les rodalies no tindran avaries i els trens seran puntuals? De tot cor voldria estar equivocat, però de totes les seves afirmacions només li dono una credibilitat inferior al 50%, tenint presents els incompliments duts a terme en els últims trenta anys per part dels governs espanyols.
