22.7 C
Barcelona
Divendres 24 març, 2023

Marchena i la revisió del judici al procés

Relacionats

Com l’estat afavoreix grans empreses com Ferrovial en detriment de les classes treballadores

Davant aquesta responsabilitat administrativa —desconeguda per la gran majoria de la gent—, un es pregunta: L'estat afavoreix a les classes treballadores en general...

Fernández Díaz i la corrupció de l’Estat (cas Kitchen)

Després de Rodrigo Rato i Jaume Matas, condemnats a presó, i Eduardo Zaplana, que va estar en preventiva, Jorge Fernández Díaz podria...

Ferrovial fuig per pagar menys impostos

Sembla impossible que això pugui estar passant. Ferrovial és una de les empreses constructores mes importants de l’estat i, li deu l’èxit...

La infermera i el “puto C1 de catalán”

Una infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha criticat en un vídeo que es demani el requisit de català per fer...

Les revisions a la sentència de l’1-O de Manuel Marchena han tornat a posar de nou en evidència a la dreta nacionalista espanyola que fa pinya enfront dels enemics de la pàtria. En canvi, i paral·lelament, tot allò que no és la dreta nacionalista espanyola, una vegada més, es mostra com un batibull de veus desafinades, cridant i grinyolant les unes contra les altres.

Seria molt interessant que cadascuna de les forces que formen part de tot allò que no és la dreta nacionalista espanyola dediqués les seves energies a mirar de combatre i, eventualment desgastar, l’evident hegemonia d’aquesta dreta. En comptes d’això, però, s’estimen més atacar-se entre elles, per mirar de disputar-se alguns vots entre aquells electorats amb què fan intersecció (ERC i PSOE, Junts i ERC, comuns i PSOE).

És prou penós, a més d’inútil, que el PSOE intenti aprofitar la vergonyosa interpretació que el Suprem ha fet de la reforma del Codi Penal per mirar de fer-se perdonar, la seva suposada falta d’espanyolitat pura i dura, i la no menys suposada traïció a Espanya en favor dels independentistes catalans, validant les falses acusacions de PP i VOX en mostrar una necessitat desesperada per rebatre-les.

És també un paperot la sobreactuació que fa ERC, intentant presentar-se com a víctima d’un abús de poder que era del tot previsible, també durant la negociació dels delictes de sedició i malversació, i intentant fer lluir una suposada capacitat d’influència a Madrid que, davant del pes dels poders de l’Estat, és pràcticament inapreciable. Comuns i Unides Podem, es posen de perfil davant d’aquest acte de revenja del nacionalisme judicial, amoïnats com es troben en les seves batalles, com el de la llei del només sí és sí.

I Junts torna a mostrar debilitat i curtor de mires, quan amb prou feines aconsegueix dissimular la seva alegria per les decisions de Marchena, perquè li donen l’oportunitat de carregar contra ERC i les seves negociacions (Codi Penal, pressupostos) amb els socialistes. Negociacions que ells també han fet o farien, amb resultats no gaire millors. Els intents de marcar pedigrí independentista resulten, tant irritants com insignificants.

Els polítics, jutges i periodistes de la dreta nacionalista espanyola, en canvi, no titubegen ni perden el temps amb bregues. Potser s’odien entre ells, però actuen perfectament sincronitzats i greixats quan es tracta de defensar això que ells anomenen Espanya i que en realitat és un conglomerat de privilegis que ells custodien, reparteixen i gaudeixen. La unitat d’Espanya és la butxaca plena, d’un grapat de símbols d’identitat i ideologia reaccionària que es planta davant de l’enemic no tan sols amb fermesa, sinó amb autèntic odi. L’enemic, per altra banda, el tenen perfectament identificat: som nosaltres, és a dir, tots els que no som la dreta nacionalista espanyola.

No ha estat cap sorpresa que els diaris de la triple dreta venguin l’apocalipsi del dia amb la decisió del Suprem sobre els condemnats de l’1-O, per molt que el tribunal ara hagi donat l’enèsima mostra del seu intrusisme polític.

Els agressors sexuals es poden beneficiar dels canvis legislatius, però en el cas dels independentistes la judicatura activa tots els seus ressorts per mantenir la pena i l’escarni. La caverna dissimula i titula igualment la “Un nou 1-O quedarà impune”, diu El Mundo. “El Suprem certifica la desprotecció de l’Estat”, ho rebla l’ABC, com si Marchena no s’hagués embolicat a proclamar allò de L’État, c’est moi, una frase apòcrifa, però que ja forma de la figura del rei Sol i la seva particular visió de l’Estat.

Però el més rellevant és el subtítol, quan es diu que els jutges adverteixen que “la reforma penal de Sánchez deixa sense càstig els processos secessionistes no violents”. Està admetent la caverna, finalment, que l’1-O no va ser violent? Fins ara els diaris de Madrid alimentaven el relat del gran aldarull que, llegit des d’aquí i havent vist les imatges, deixava perplex: Potser es referien als nombrosos cops de cara a les porres dels policies. I, en tot cas, per què s’hauria de castigar penalment un procés secessionista no violent?

En una publicació anterior en aquest mitjà vaig dir el següent: Els fiscals no desaprofiten l’ocasió, per introduir que la derogació, igual que ha dit Llarena, l’opinió que els mereix la derogació de la sedició. Consideren que s’ha “eliminat un dels instruments de resposta davant agressions a l’ordre constitucional” i s’ha “debilitat la seva adequada protecció”.

La indissoluble unitat de la pàtria és, per la caverna i la dreta espanyolista, sagrada i es farà qualsevol cosa, fins i tot saltar-se les lleis i els drets humans que Espanya va ratificar per impedir-ho. Per tant, no ens hem d’estranyar de la revisió de les penes que el Suprem ha fet.

Tots aquests escarafalls contrasten amb la cobertura que se n’ha fet als diaris de Catalunya, on es tendia a remarcar la sortida de carril del Tribunal Suprem. Mariano Rajoy quedarà com un personatge badoc, amb les seves frases embarbussades, però cada cop es veu més clar que la seva jugada de delegar en el poder judicial la gestió de l’1-O era políticament desastrosa, per tot el que tenia d’inhibició i deixadesa però molt efectiva.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Com l’estat afavoreix grans empreses com Ferrovial en detriment de les classes treballadores

Davant aquesta responsabilitat administrativa —desconeguda per la gran majoria de la gent—, un es pregunta: L'estat afavoreix a les classes treballadores en general...

Fernández Díaz i la corrupció de l’Estat (cas Kitchen)

Després de Rodrigo Rato i Jaume Matas, condemnats a presó, i Eduardo Zaplana, que va estar en preventiva, Jorge Fernández Díaz podria...

Ferrovial fuig per pagar menys impostos

Sembla impossible que això pugui estar passant. Ferrovial és una de les empreses constructores mes importants de l’estat i, li deu l’èxit...

La infermera i el “puto C1 de catalán”

Una infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha criticat en un vídeo que es demani el requisit de català per fer...

Podem parlar sense embuts de la guerra?

En complir-se l'aniversari de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i l'enfrontament que segueix sense solució, tot i la proposta de la Xina. Tots...