Podem parlar de la malversació (I)?

Abans de l’inici d’aquest escrit he volgut assabentar-me del significat de la paraula, a tal efecte m’he adreçat al diccionari a fi de resoldre els meus dubtes. El que he trobat és el següent.

Malversar: Verb transitiu. Despendre il·lícitament fons públics o d’altri que hom té a càrrec seu, en usos del tot diferents d’aquells als quals van destinats. Està acusat de malversar fons públics.

Malversació: Acció de malversar l’efecte dret penal Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la. Malversació de fons.

Aleshores he tractat de buscar una paraula o definició quant per, incompetència, es malversen fons públics que repercuteixen a l’administració, és a dir, als contribuents. Només una se li assembla i no gaire.

Dilapidar: Verb transitiu. Dissipar els béns propis o els que hom té a càrrec seu amb despeses desordenades

Arribat aquest punt algú es preguntarà de que vull parlar. Tres temes interessants dels que, avui en parlaré de dos, que a continuació els exposo i, el tercer ho faré el pròxim dia degut a la seva allargada total.

Espanya enviarà tancs a Ucraïna

En el marc d’aquest acord internacional que inclou Alemanya, la fabricant dels tancs, per ajudar Ucraïna a fer front als carros blindats russos. Això vol dir que la guerra s’allargarà, o sigui que s’allargarà el patiment, s’allargarà el negoci de la venda d’armes, la reconstrucció dei país i continuarà la incertesa. I sobre això, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha dit que un centenar d’aquests tancs que demana Ucraïna estan en un estat lamentable. Van costar una fortuna i avui són ferralla. La ministra ho diu en un acte de transparència o més aviat sembla estar demanant més diners per comprar tancs?

Tenia Espanya la necessitat de comprar uns 300 tancs aleshores? Van costar una milionada per unes quantes maniobres i alguna desfilada militar? I no s’ha fet el manteniment? Per manca de diners no serà, cada any les despeses de defensa, segons els pressupostos de l’estat, s’han anat incrementant. De qui és la responsabilitat  d’assumir la despesa púbica feta i la que s’haurà de fer per recuperar, si es pot recuperar, la ferralla?

Algú parla de cessaments o dimissions? El cost d’un tanc Lleopard es quinze o vint cops més gran que el que va suposar el cost del Referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya.

El submarí que no surava no cap en el moll de la base de Cartagena

Els nous submarins de l’Armada, han sofert diversos contratemps que han doblegat el seu pressupost. La construcció del submarí S-80, cridat a renovar la flota de submergibles, no acaba de completar una carrera d’obstacles. Primer els desajustaments de disseny, que posaven en dubte la seva flotabilitat; més tard, els problemes amb el seu motor. L’últim episodi és el moll de la base militar de Cartagena, el que serà la seva futura llar: senzillament, els nous submarins no caben. El pressupost s’ha disparat en 2.000 milions, el doble del que es preveia.

“És veritat que hi ha hagut deficiències en el projecte, ja corregides, però cal dir que no són projectes d’avui per a demà”, ha assenyalat la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una entrevista en Onda Cero. El seu missatge va en la línia del qual s’esgrimeix des d’esferes castrenses, la necessitat de seguir endavant amb un projecte que ha portat més d’un maldecap. els continus problemes han obert un forat de 2.000 milions d’euros i generat un retard d’una dècada. El principal error va estar marcat pels dissenys inicials, amb un sobrepès que posava en risc la flotabilitat del submergible. Les drassanes de Navantia es van veure obligats a demanar ajuda a una auditoria estrangera per al redissenyar del casc.

Mentrestant, l’Armada no ha tingut un altre remei que escometre una gran carena (desmuntatge i muntatge complets) per a conservar la seva actual flota de submarins S-70. Els treballs de l’Armada hauran d’estendre’s a la seva base de Cartagena per a facilitar l’espai adequat als nous S-80: Dragar l’aigua, transportar les naus i prolongar les dimensions del moll, tal com detallava El País en el seu article. El pressupost inicial rondava els 2.135 milions d’euros; ara ja han superat els 4.000. I caldrà afegir el cost de les obres del port, quants diners públics llençats a l’aigua.

Que en pensen vostès, benvolguts lectors? En altres països el responsable hauria estat cessat o hauria dimitit, que passa a Espanya? Milions de diners malbaratats i no passa res. Novament “Spain is diferent”.