Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.
La responsabilitat va més enllà de l’Estat espanyol
A més, el govern espanyol ha trepitjat el dret d’autodeterminació de Catalunya, que en els darrers anys ja havia estat molt retallat, en tant que —sense base legal, ni en la Constitució espanyola ni en el dret espanyol— va destituir el govern català, va dissoldre el Parlament català i, sense tenir atribucions legals per fer-ho, va convocar unes noves eleccions a Catalunya.
No es podrà evitar de constatar a Espanya, pel període de temps des de com a mínim el setembre del 2017, una de les acumulacions pitjors i més massives de greus vulneracions dels drets humans que hi ha hagut a Europa a les darreres dècades.
Qui ho accepta o hi dona suport, com a estadista, polític o periodista, fa causa comuna amb els que vulneren en gran estil els drets humans. El jurament que fan, entre altres, la cancellera i els ministres del govern federal alemany, d’acord amb l’article 56 de la Llei Fonamental d’Alemanya, quan prenen possessió del seu càrrec, els obliga a respectar i defensar les lleis federals, i això vol dir també el respecte dels drets humans no solament a Alemanya, sinó també en el marc internacional, i molt especialment en el de la Unió Europea.
Qui, com a membre del govern federal alemany, consent i dona suport a les greus i massives vulneracions dels drets humans que Espanya practica a Catalunya i contra els catalans, perd qualsevol dret moral d’exercir un càrrec públic a la República Federal d’Alemanya.
La justícia d’aquells estats europeus, els polítics dels quals actualment justifiquen i donen suport a les vulneracions de drets humans a Espanya, haurà d’ocupar-se a més amb la pregunta de si possiblement, abans del referèndum català, per part d’Espanya, mitjançant corrupció, s’ha influït en polítics i polítiques, atorgant-los-hi favors de qualsevol mena —ni que sigui atorgant-los-hi premis— o prometent-ho, per tal d’aconseguir d’ells o elles una posició pro-espanyola malgrat totes les vulneracions dels drets humans.
Que en els darrers mesos i setmanes tants polítics europeus s’hagin comportat com si l’Estat espanyol, per obra de la seva Constitució i de les seves lleis, pogués concedir, suprimir o suspendre els drets humans, encara que no es cansen de denunciar vulneracions d’aquells drets -reals o presumptes- fora d’Europa, no es podrà justificar amb ingenuïtat o amb desconeixement de la situació legal, sinó que indica una situació d’interessos en contraposició a la defensa dels drets humans i, per tant, dels fonaments de la Unió Europea.
A la vista de la situació legal esmentada, la proclamació de la república catalana, el 27 d’octubre de 2017, va ser la conseqüència d’un referèndum legalment lícit. Ni estava ni està a la discreció de l’Estat espanyol o dels seus tribunals declarar-ne la nul·litat sobre la base d’una interpretació il·legítima de la Constitució espanyola, que no pren en consideració els dos pactes sobre els Drets Humans de les Nacions Unides que Espanya va ratificar i incorporar en el seu dret nacional.
