Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès un veredicte que, sota un aparent aval a les tesis del jutge Pablo Llarena, amaga una bomba de rellotgeria per al sistema judicial espanyol. En efecte, el TJUE afirma que Bèlgica no pot negar una extradició així com així, ja que d’entrada a la UE ha de regir el principi de confiança entre països membres, però introdueix un seguit d’excepcions que ofereixen una via de defensa als exiliats. Segons la justícia europea, Bèlgica pot negar-se a executar una ordre si acredita de forma “precisa” que hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per una deficiència “generalitzada” del sistema judicial o bé si es demostra que la persona que es reclama pertany a “un grup objectivament identificable” sense garantia de tutela judicial efectiva a Espanya.
Aquest és el nou terreny de batalla judicial en què se situarà el pols entre Espanya i Bèlgica per l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exiliats que són en territori belga, perquè, tot i que la decisió es refereix al cas concret de l’exconseller Lluís Puig, es tracta d’una doctrina general. L’objectiu de l’equip legal que encapçala Gonzalo Boye és demostrar que en el cas dels independentistes catalans (un “grup objectivament identificable”), la justícia espanyola ha vulnerat drets fonamentals com el dret al jutge predeterminat per llei. Recordem que en el cas de Puig l’euroordre es va denegar, perquè els jutges belgues van considerar que l’òrgan competent per demanar-la no era el Tribunal Suprem sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Després de la sentència del TJUE, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig se senten molt més segurs que no seran extradits a Espanya per més euroordres que cursi el jutge Llarena, i la raó principal (no pas l’única, però principal) és aquesta expressió que a partir d’avui ressonarà especialment entre les parets del Tribunal Suprem a Madrid: “Grup objectivament identificable”.
Va ser amb aquesta etiqueta que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides es va referir a la posició dels polítics independentistes catalans encausats a Espanya, és a dir, com a un grup que és perseguit per raó de la seva ideologia independentista. Amb aquesta afirmació a la mà, Bèlgica en té prou de recordar que l’existència d’un grup que no té respectat el principi d’un judici just per raó de la seva ideologia és, en ella mateixa, una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol.
És important insistir en aquest punt: el dictamen que en el seu dia va elaborar el grup de treball de l’ONU no només és un supòsit teòric on els defensors dels exiliats poden agafar-se, sinó que ja serveix per acreditar l’existència a Espanya d’un grup objectivament identificable. Naturalment, estem parlant de dret, que és una matèria summament interpretable, i estem parlant de la gran batalla judicial internacional que l’estat espanyol està lliurant al cor de la UE amb totes les armes.
Per això, el final d’aquesta batalla no està escrit. Per exemple, una cosa és que Llarena no aconsegueixi extradir els exiliats i una altra que aquests puguin tornar a Catalunya sense risc de ser molestats. Però els advocats dels exiliats a Brussel·les afirmen que els tribunals belgues se sentiran reivindicats en les posicions que han estat mantenint fins ara si ve una altra euroordre.
Vegin les declaracions fetes per Carles Puigdemont, amb la resta d’implicats i l’advocat Gonzalo Boye, a la sortida de la Sala dei Tribunal Europeu dels Drets Humans de Luxemburg.
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, i l’independentisme en general van valorar positivament ahir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Puigdemont va considerar que “deixa les extradicions en via morta” i “posa unes condicions a les noves euroordres que, en la pràctica, les fa inviables”.
Tot i així La Moncloa té una opinió totalment oposada. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va considerar que la decisió del TJUE “facilitarà” l’extradició de Puigdemont perquè “pugui retre comptes” davant la justícia espanyola. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Rodríguez també va recordar que el govern espanyol sempre ha defensat que l’expresident de la Generalitat torni i comparegui davant la justícia espanyola. Fonts de l’executiu, a més, van carregar contra la posició de la defensa dels eurodiputats de Junts: Troben “ridícul” que valorin la sentència com una victòria.
Altres advocats dels exiliats creuen que la sentència és un filó clau per defensar-se. De fet, és un dels arguments que havien al·legat els advocats Benet Salellas i Andreu Van den Eynde -també personats en la causa -davant de Luxemburg a l’hora de justificar que hi ha un risc de vulneració de drets en el cas del processament dels independentistes a Espanya. I des del bufet de Gonzalo Boye ja apunten que s’agafaran a aquesta via.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren normal que les dues parts en litigi estiguin satisfetes, per igual, davant la sentència? El TJUE diu que s’han d’acceptar les euroordres entre els països de la UE, però si ja d’entrada inclou una sèrie de condicions serà per alguna raó de pes. No ho creuen vostès així?
