19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França
Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça Espanya, plenament ocupada. Moltes estelades. El 31/12, calculen 30.000 persones. El 19, l’Ajuntament calcula 6.500. Curiós! Qui són? Les imatges mostren persones, de més de 60 anys. “Xiulen, protesten, denuncien”, la trobada Macron-Sánchez allunyats, hiperprotegits per la policia. Persones que han arriscat la seva salut perquè volen una Catalunya pròspera, lliure, democràtica, per als seus fills, nets.
“Gent gran” que van estar contra Franco, que van defensar el referèndum l’1-O. Avui continuen perseguint una Catalunya independent, lliure de l’actual espoli, colonització, maltractament, menyspreu, per part d’Espanya. Així ho viuen, senten. “Reaccionen”, amb i per dignitat democràtica, en un gèlid matí de gener. Es diu “coherència”.
A Montjuïc, 30.000 persones, quasi totes “d’edat”, protestant per una situació que perjudica a “tots” els qui viuen a Catalunya. Desigual, però quanta saviesa, experiència, han de tenir aquestes persones! Quanta coherència, dignitat, en “tota aquesta gent gran” que desafien el fred a Montjuïc! Quants “passen” sense donar suport, acompanyar, com es mereixen?
Què genera marginar-los en una manifestació pacífica? Quant guanyaríem recollint el molt que han acumulat, acumulen, en les seves vides personals, familiars, socials, professionals, testimoniatge social, polític?
Bea Talegón. Coneguda periodista espanyola. Altament compromesa amb la dinàmica sociopolítica de Catalunya i el seu procés, Espanya, el món. Segueixo el seu interessant programa “El repàs”. Demostra autèntic periodisme independent. D’acord o no amb els seus plantejaments, és difícil qüestionar la seva autenticitat, sinceritat, com a periodista.
En el seu programa del 13/01/2023 surt del guió. Aborda el tema de “la gent gran, la solitud”. La gran persona, “essència”, supera a la periodista, “circumstància”. Amb gran convicció, convida a atendre tants “grans” que estan solos. S’identifica tant que s’emociona. No li importa! Continua demanant-ho, mentre s’asseca les llàgrimes. Exhorta al fet que se’ls acompanyi, se’ls vulgui, com mereixen. Formidable exemple d’empatia, sensibilitat social, sintonia amb un problema que afecta milers, centenars de milers, de “persones grans”!
La solitud. El “mal” que afecta més persones al món. A partir del seu consell, penso en aquests manifestants que mostren al “dependentisme” a Catalunya, Espanya, França, al món, que el “procés d’independència” segueix viu.
Deixarà la societat catalana “sols” a aquests “independentistes” que tan clars exemples de dignitat democràtica, coherència, han donat, donen, cada vegada que tenen l’oportunitat? Ho fan, també, per els seus fills, nets. Deixaran aquests als seus pares, avis, en la seva lluita per millorar substancialment el nivell de vida, democràcia, serveis socials, llibertat, identitat?
Eren 30.000. La gent gran, a Montjuïc, es van enfrontar al fred. Els més de 2.000.000 milions de l’1-O es van enfrontar a les forces policials espanyoles que els van agredir, literalment, per a defensar el més democràtic que existeix: Un referèndum pacífic!
Els partits “dependentistes”, les grans patronals, sindicats, col·legis professionals, a Catalunya ho fan. Per què callen davant una realitat tan negativa per a tots? Representen, defensen, realment a les seves empreses, treballadors, afiliats, votants, “davant” Espanya o a Espanya davant d’ells? Què demostren els fets, amb quins efectes?
Influencers. En paral·lel, un fenomen creixent. Joves amb centenars de milers, de seguidors amb una fe gairebé cega. Famosos per la seva creativitat, imatge, missatge, que arriba a moltíssims joves que els segueixen amb fe total. Què aporten per al millor futur dels seus fans? Curiós. Milers de “persones grans” amb experiència, formació, lluitant, sols per “molts” joves de Catalunya. Influencers joves, amb poca formació, poca experiència, que no lluiten per ningú. molt acompanyats. Lògic?
Envellir és com escalar una gran muntanya: Mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.
Ingmar Bergman
Bea Talegón dona un consell d’aplicació universal!
Sánchez iguala a aquests manifestants a Barcelona amb l’extrema dreta a Madrid. Diu que el PSOE representa “convivència”. Voluntària o forçosa, imposada judicial, policial, econòmica, políticament? Convivència beneficiosa o dependent, espoliadora, menyspreadora, antidemocràtica, catalanofòbica? Salvador Illa: “Amenaçar demostra incompetència”. Qualifica a Espanya d’incompetent! Aquí estan les hemeroteques i les amenaces a Catalunya com intenti tornar a votar pacíficament en referèndum!
A Catalunya, a qui secundar, acompanyar? Als que tant aporten, es comprometen, en bé de tots; o a partits, patronals, sindicats, votants, que no aporten ni es comprometen en res, castiguen molt? Des de la “dignitat democràtica”, què és coherent, millor, per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya? Reaccionar o sotmetre’s?
No es tracta de què han de fer els polítics. Es tracta de què ha de fer cada votant a Catalunya si pensa en el millor per al futur de les seves famílies.
Què hem de fer?
