16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Cursa per l’extradició de Carles Puigdemont

Relacionats

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Extradir a Carles Puigdemont s’ha convertit en una obsessió per la judicatura espanyola, representada pel jutge Llarena que, per fi albira una possibilitat d’aconseguir-ho després dels intents fallits anteriors, cosa que li ha degut provocar tenir alguna pedra al fetge.

El curiós del cas és com Llarena busca la forma d’adaptar-se al nou codi penal per sortir-ne triomfant d’aquest maldecap que l’atabala des de fa molt de temps. “Llarena ara, elimina la sedició i manté la busca i captura de Puigdemont por malversació i desobediència”. Els fiscals del “procés” han de pronunciar-se sobre com s’aplica la reforma del Codi Penal als condemnats pel Tribunal Suprem.

La Sala penal està valorant considerar que el succeït a Catalunya en la tardor de 2017 pot emmarcar-se en el nou delicte de desordres públics agreujats, segons han informat diverses fonts judicials.

La fiscalia, que en el judici va apostar pel delicte de rebel·lió, i no sedició, com va acabar declarant el Suprem, no comparteix, íntegrament, els postulats del magistrat instructor i està estudiant que, en comptes de substituir la sedició per una desobediència, pugui ser aplicat el delicte de desordres públics agreujats tant per als que van ser condemnats com per als pròfugs de la justícia.

Tot i que el delicte de malversació distingeix entre el benefici personal o no, segons es desprèn per notícies no confirmades, el seu processament quedaria limitat a una desobediència i una malversació del tipus més greu, que està penada amb fins a 12 anys de presó.

El govern espanyol s’ha quedat descol·locat per la interlocutòria de Llarena perquè esperava que es jutgés Puigdemont pel nou delicte de desordres públics i se li reduís la malversació. L’Executiu es regira contra algunes apreciacions del jutge i li recorda que l’exercici de la política correspon al Govern.

El tribunal Suprem presidit per Marchena va descartar la rebel·lió, i el Congrés va acabar amb la sedició. Sense poder-se aferrar a aquests dos delictes, el jutge Pablo Llarena, s’ha limitat a reclamar l’extradició de Puigdemont i la resta de polítics exiliats o bé per malversació o bé per desobediència. Ha renunciat a fer-ho, per desordres públics, el delicte que el govern espanyol creu que s’adapta millor als fets de la tardor del 2017.

Encara no es definitiva la interlocutòria de Llarena i tot apunta que ell, abans de tirar endavant les extradicions, esperarà la resolució de la Justícia Europea. En aquest sentit, igualment s’ha manifestat Puigdemont i el seu advocat Gonzalo Boye. Vegin la declaració del president Carles Puigdemont davant l’actual situació.

Sobre tot, coneixent a Llarena que seguirà burxant la forma per aconseguir el que fa quatre anys intenta i s’ajustarà tot el que calgui al nou codi penal, en  busca d’una escletxa que li permeti sortir-se’n victoriós.

Sobre aquest últim comentari, permetin-me benvolguts lectors que els esmenti dues opinions que considero són molt adients al respecte.

Després d’haver renunciat a tot durant anys, d’haver-ho aprovat tot als socialistes, d’haver contradit totes les coses que ERC sempre havia defensat, d’haver-se empassat gripaus de la mida del Micalet (campanar de la catedral de València), d’haver aconseguit desconcertar el país, ara resulta que un sol jutge pot fer més que el parlament i els negociadors. I ha desmuntat una maniobra política d’anys (Vicent Partal, Vila Web).

“En aquest país la voluntat popular democràtica expressada en la llei està sotmesa a la voluntat dels jutges; és igual la llei que aprovi el Parlament, un jutge pot reinterpretar-la com vulgui i fer servir les seves decisions per criticar políticament el legislador; i ningú s’escandalitza” (Joaquín Urias, professor de dret constitucional i ex magistrat del TC).

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...