20.8 C
Barcelona
Dissabte 10 juny, 2023

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (I)

Relacionats

Ciutadans hibernació i Arrimadas dimissió

En menys de 48 hores, les dues notícies van ser capçalera en moltíssims mitjans de comunicació i, evidentment vaig escriure dos articles...

Inés Arrimadas (Cs) abandona la política

Inés Arrimadas García és una advocada i expolítica espanyola. Va ser presidenta de Ciudadanos de 2020 a 2023, i diputada en el Congrés dels Diputats per Barcelona des...

Es prega una oració per l’ànima de Ciudadanos

Si donem un cop d'ull a la història de Ciudadanos, en poc més de quatre anys, observarem que de ser tercera força del Congrés de diputats...

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Que el govern espanyol i la justícia espanyola des de fa anys neguin als catalans el dret de fer un referèndum sobre la pregunta si Catalunya ha d’esdevenir una república independent, no és compatible amb el dret espanyol, i és ja de per si una greu vulneració dels drets humans.

L’argument de que un referèndum d’aquesta mena estaria en contradicció amb la Constitució espanyola i que per això fer-lo sense abans canviar la Constitució espanyola seria il·legal, és fals. El que és il·legítim és que Espanya ho impedeixi.

Els drets humans són universals i indivisibles. No són concedits per un estat, sinó que són drets irrevocables i inalienables de les persones i dels pobles. La Declaració Universal dels Drets Humans, coneguda pel públic, aprovada a l’Assemblea General de l’ONU el 1948, no és en si vinculant. Una validesa legal dels drets humans -apta per ser reclamada davant dels tribunals- es va aconseguir l’any 1966 amb dos pactes internacionals acordats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1966, i que van entrar en vigor el 1976, després que l’hagués ratificat una quantitat suficient d’estats membres de l’ONU. Es tracta dels pactes internacionals següents, que per a tots els països que els hagin ratificat són dret vinculant i obligat (ius cogens), que està per damunt de cada legislació nacional i trenca aquesta última —fins i tot la Constitució d’un país— en cas de contradicció, a no ser que en el moment de la firma del pacte s’hagi expressat una reserva.

  • Pacte Internacional sobre drets civils i polítics (ICCPR).
  • Pacte internacional sobre drets econòmics, socials i culturals (ICESCR).

Tots dos són tractats multilaterals internacionals. Tots dos pactes de drets humans van ser firmats sense reserves per Espanya.

El pacte civil ICCPR, ratificat per més de 160 estats, va ser ratificat per Espanya el 27 d’abril de 1977, Espanya quan el va ratificar no va expressar cap mena de reserva o de limitació.

Fins ara són aquests dos pactes sobre drets humans de l’ONU els únics tractats internacionals de validesa mundial que defineixen els drets humans fonamentals, que són obligatoris per a tots els estats firmants i que estan per damunt dels drets nacionals respectius. Qui parli, quan sigui, de drets humans i de fer-los valer o de la seva vulneració, es refereix en primer lloc a aquests dos pactes internacionals de drets humans de l’ONU, com a font tant del dret internacional, com del dret nacional dels estats firmants.

Els dos pactes internacionals són part integrant de l’ordenament jurídic espanyol. Espanya no solament s’ha sotmès completament i sense condicions als dos pactes internacionals de drets humans de l’ONU, sinó que a més ha fixat en la seva Constitució que els drets fonamentals i les llibertats que defineix la Constitució espanyola han de ser interpretats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats de Drets Humans ratificats per Espanya (article 10.2 de la constitució espanyola del 1978).

A més, la Constitució estableix de forma convincent que els tractats internacionals -i per tant els dos pactes internacionals de Drets Humans de l’ONU ratificats incondicionalment per Espanya- formen part del Dret espanyol i que el seu contingut només pot ser abolit, canviat o sospès pels procediments indicats en els mateixos tractats, o de conformitat amb les normes generals del dret internacional (article 96.1. de la constitució espanyola del 1978).

Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del Dret internacional.

Article 96.1 de la constitució del regne d’Espanya de 1978

Aquest article lliga l’Estat espanyol —en primer lloc el poder legislatiu a l’ordre constitucional, i l’executiu i el judicial al Dret i a les lleis— de manera obligatòria al compliment estricte dels dos pactes de Drets Humans de l’ONU, que tant són una part constitutiva de l’ordenament jurídic espanyol com dret vinculant espanyol (ius cogens) en cas que hi estigués en contradicció en algun article de la Constitució.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Ciutadans hibernació i Arrimadas dimissió

En menys de 48 hores, les dues notícies van ser capçalera en moltíssims mitjans de comunicació i, evidentment vaig escriure dos articles...

Inés Arrimadas (Cs) abandona la política

Inés Arrimadas García és una advocada i expolítica espanyola. Va ser presidenta de Ciudadanos de 2020 a 2023, i diputada en el Congrés dels Diputats per Barcelona des...

Es prega una oració per l’ànima de Ciudadanos

Si donem un cop d'ull a la història de Ciudadanos, en poc més de quatre anys, observarem que de ser tercera força del Congrés de diputats...

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

La independència, un punt de vista diferent

Des que vaig accedir a la jubilació, un dels meus entreteniments ha estat la lectura i sobretot escriure, cosa que sempre m'ha agradat. La...