Mentre en el Congrés es discutien un munt de coses i, l’espectacle que van oferir ses senyories va ser deplorable, vostè tenia reunió a Brussel·les i es va lliurar de la cridòria. Aleshores, estan allà, va fer un roda de premsa, molt i molt tranquil·la, on va voler destacar dues coses, que el procés s’havia acabat i que no es faria cap referèndum a Catalunya. Tot això ho deia amb un gran somriure però només per sortit afavorit a la foto.
Vostè no pot assegurar la fi del procés, un edifici s’acaba quan l’arquitecte responsable ho certifica. Una persona mor quant el metge ho certifica. De quin certificat disposa vostè que avali les seves afirmacions? Mentre quedi un sol ciutadà que vulgui la independència del seus país, com ara jo mateix, el procés seguirà viu i, ni vostè ni ningú, no podrà pas impedir-ho.
Diu: “Un referèndum no hi cap dins la constitució”. Que això ho digui un president de govern és del tot lamentable i demostra el desconeixement que té sobre el dret internacional. Voldria afegir-li unes quantes notes, que ignora o que no li agraden, per rebatre les seves afirmacions.
Els catalans, segons el dret internacional i espanyol, han de poder decidir lliurement sobre el seu estatus polític i organitzar en llibertat el seu desenvolupament econòmic, cultural i social. Aquest dret no se’ls hi pot negar amb la indicació que l’Estat espanyol ja els hi concedeix una ‘autonomia’ parcial. Segons l’article 19 de l’ICCPR, els catalans tenen a més el dret humà a una il·limitada llibertat d’opinió. Així, l’Estat espanyol estava i està legalment obligat a donar als catalans la possibilitat d’expressar, en forma d’un referèndum.
A la pregunta de si el poble català, d’acord amb la Constitució espanyola, té el dret d’emetre el vot en un referèndum sobre una possible independència, s’ha de respondre afirmativament i sense reserves, ja que el superior dret internacional, reconegut a la Constitució espanyola com a obligatori i vinculant, anul·la tota disposició en contra que es trobi a la Constitució i al dret espanyols.
Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal.
Carta de les Nacions Unides, capítol 1, article 1.2
Voldria recordar-li també que els Pactes Internacionals són part integrant de l’ordenament jurídic espanyol. Espanya no solament s’ha sotmès completament i sense condicions als pactes internacionals de drets humans de l’ONU, sinó que a més ha fixat, en la seva Constitució, que els drets fonamentals i les llibertats que defineix la Constitució espanyola han de ser interpretats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats de Drets Humans ratificats per Espanya (Art. 10.2 de la Constitució Espanyola del 1978).
Quant va concedir els indults als presos condemnats pel procés, es cert que no ho va fer per ells, però tampoc va fer-ho per la convivència entre catalans; ho va fer per la vergonya que sentia per les opinions expressades més amunt del Pirineus i per la pressió d’alguns líders europeus.
Parla de convivència però, on és la amnistia i la desjudiciliació? Que passarà amb els millers de joves que son cridats a judici per protestar contra la sentencia del procés? Em preocupa que el més important per a molts dels seus ministres sembla ser la possible extradició de Carles Puigdemont i fer-li pagar la deshonra que per a Espanya va significar el referèndum del 1-O del 2017. Si arriba a produir-se com ho justificarà vostè després? la seva cantarella de diàleg, convivència i retrobament no li servirà.
Si a tot el que he expressat fins ara, hi afegeixo el vostre suport a Rajoy per establir el 155, ha de comprendre que la seva credibilitat democràtica, pel que a mi respecta, és pràcticament inexistent.
