16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

La judicatura espanyola no té vergonya

Relacionats

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Es tracta de jutges o polítics?

La decisió del president del Tribunal Constitucional de convocar, el dimecres de la setmana passada, un ple de l’organisme per a les 10 del matí de dijous, per tractar la petició del Partit Popular d’impedir la reforma del poder judicial al Congrés és un fet d’enorme gravetat. Suposa un intent dels jutges propers al PP per bloquejar, unes decisions que no els competeixen a ells i que són pròpies del poder polític. El soroll de les togues, alçades com a únic poder del desestructurat estat espanyol, presenta una batalla més important del que sembla. No només si hi ha separació de poders entre el poder legislatiu i el judicial, una cosa bàsica en una democràcia per al seu bon funcionament, sinó confirmar si és veritat que la famosa separació de poders de Montesquieu no és necessària, perquè l’únic poder existent és el judicial que fa i desfà el seu aire.

Costaria trobar una època recent comparable amb l’actual, no tant en les energies posades per acabar amb el poder establert —recorda molt aquell vagi-se’n, senyor González d’Aznar —, sinó que, a diferència d’aquells anys noranta on hi havia una guerra entre partits, aquesta és una batalla entre institucions. La judicatura contra el poder executiu i legislatiu. Són ells, els de les punyetes, els que van a la batalla, i el PP els acompanya i se n’aprofita. Aquest dijous passat, el Congrés havia aprovat la reforma del Codi Penal enmig de l’ofensiva del TC, que ha debatut i, fins i tot, ha suspès el debat en el Senat.

El clima a Madrid estava preparat perquè això passés, el suport de la caverna als membres conservadors —així es defineixen, com si els altres, no ho fossin—, era tancat i gairebé diria que tindrien problemes si no haguessin consumat el que havien iniciat: emmordassat Pedro Sánchez. Als catalans que vérem viure les barbàries d’un TC unit infrangiblement al servei d’Espanya, ens sorprèn menys, o gens. Ja vam quedar vacunats a partir del 2017 amb el discurs del rei del 3 d’octubre on va suplir el poder polític, i sabem perfectament, el que diu la llei i el que acaben fent els que interpreten la llei.

Estava escrit que això havia d’arribar tard o d’hora. L’esquerra estava advertida del que ara es queixa i abans corejava irresponsablement irregularitats només perquè li anaven bé. El que passa és que era fàcil aplaudir els Marchena, Lesmes, Llarena i companyia quan es tractava de condemnar independentistes. Aquí tots parlaven de la independència de la justícia; quina frase tan bonica i tan poques vegades certa. Ara, amb l’independentisme barallant-se en les seves pròpies misèries, el trofeu a cobrar-se per l’alta magistratura es diu directament Pedro Sánchez, a qui acusen d’afavorir l’independentisme per les reformes de la sedició i la malversació.

Segons opinió de Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional, en els dos casos, les reformes eren necessàries i tenen lògica jurídica. No obstant això, s’han fet amb improvisació, sense reflexió tècnica i en un moment pèssim. A més, el govern no ha estat capaç d’explicar-les, perquè la ciutadania entengués el sentit d’aquests canvis. Calia una tasca pedagògica que no ha existit. A l’opinió pública se li ha transmès una sensació de favoritisme polític i de falta de perícia tècnica que, sens dubte, tindrà un cost per al govern, però, encara pitjor, pot limitar l’eficàcia real d’unes mesures jurídicament i socialment necessàries. La voluntat política no és suficient si es concreta en nyaps d’aquesta categoria.

Amb els antecedents dels pronunciaments judicials sobre el Procés, no és absurd imaginar que molts jutges puguin tenir la temptació d’aplicar el nou tipus penal amb generositat i amplitud. Tots aquests inconvenients semblen ser fruit de les presses i d’una reforma poc meditada quant al contingut i la forma. A l’opinió pública se li ha transmès una sensació de favoritisme polític i de falta de perícia tècnica que pot limitar l’eficàcia real de les mesures.

Respecte a les declaracions del ministre Bolaños vull fer notar la seva manca de memòria o que ignora, voluntàriament, que el TC actua així en Catalunya des de l’any 2017 i que es desacredita a ell mateix davant el poble català.

Per sis vots a cinc els magistrats del TC han decidit paralitzar les esmenes presentades pel PSOE i UP per a reformar el CGPJ i el TC. Sota les màximes pressions internes i externes el TC va decidir suspendre el tràmit de les esmenes que, d’haver-se aprovat dijous passat, haurien implicat automàticament el triomf del pla de Sánchez per a fer-se amb el control de l’òrgan de garanties de manera imminent i per la porta de darrere.

En un debat prou llarg, complex i tibant, els sis magistrats que conformen la majoria conservadora del tribunal s’imposaven als cinc progressistes i frenaven la reforma que afecta majories i nomenaments tant en el Consell General del Poder Judicial com en el propi Tribunal Constitucional. La divisió dels blocs ja s’havia evidenciat des de la setmana anterior, quan el president, Pedro González-Trevijano, es va veure obligat a posposar quatre dies el Ple davant l’amenaça del bloc progressista d’absentar-se del debat i votació sobre el recurs d’empara del PP si no se li donava més temps per a estudiar aquesta causa, jurídicament “complexa” i “sense precedents” en la història del tribunal.

Arribat a aquest punt, se’m planteja una pregunta: És legal i democràtica l’actuació del Constitucional? Segons l’apartat 2 de l’article número 1 de la Carta Magna diu: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. Si el poble està representat per les Corts Generals. La decisió del TC anul·lant la seva sobirania la puc considerar un cop d’estat? Ha decidit anul·lar el que el poble sobirà havia determinat democràticament.

Agrairia que algun expert respongués aquesta pregunta.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...