16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Carta oberta al ministre Felix Bolaños

Relacionats

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Senyor,

Abans de dirigir-me a vostè he volgut saber el seu currículum per a tenir una major idea de a qui em dirigeixo i, la veritat, és que és molt bo i el felicito, el repasso per si de cas he omès —involuntàriament— algunes dades.

És llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser el número u de la seva promoció tant en el Curs General d’Advocacia de l’Escola Pràctica Jurídica com en el Curs Especial de Dret Laboral de l’Escola de Pràctica Jurídica.

Va exercir com a secretari general de la Presidència del Govern des de juny 2018 fins que va ser nomenat ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica al juliol de 2021. Amb anterioritat, i des de 2008, va ocupar el lloc de Lletrat del Banc d’Espanya i, posteriorment, va ser nomenat cap de la divisió d’Assessoria Jurídica Laboral i Documentació Jurídica.

Ha estat premiat amb la Creu Distingida de 2a classe de l’Orde de Sant Raimundo de Peñafort, concedida pel Ministeri de Justícia, amb el premi de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid i amb el premi de l’Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat Complutense de Madrid.

Em resulta incompressible que una persona de la seva preparació realitzi declaracions que no s’ajusten al dret internacional i als pactes adoptats i —inclosos en la constitució per Espanya— i que no es compleixen.

Segons manifesta, la reforma del codi penal continua tractant de delicte el que va ocórrer l’any 2017. Així mateix, assegura que no hi haurà cap referèndum pactat a Catalunya. Tot això relacionat amb el Procés català que vostè coneix perfectament. Voldria recordar-li alguna cosa que, estic segur que vostè ja coneix, però que no he vist publicat en els principals mitjans de comunicació espanyols, cosa habitual quan es tracta de crítiques a Espanya, és el següent:

Després de l’aplicació del 155 a Catalunya, l’ONU va emetre un comunicat a la web de l’Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, on es deplorava la supressió de l’autonomia de Catalunya per ser contrari als drets fonamentals, a la legalitat internacional i també a l’espanyola.

D’una manera molt clara i diàfana, explicava que l’aplicació del 155 suposava una retrocés inacceptable en l’aplicació dels drets humans, que era contrària als articles 1, 19, 25 i 27 del Pacte Internacional per als Drets Civils i Polítics (ICPCR) i que, atenció, també era contrari a la pròpia Constitució Espanyola, que, en virtut del seu article 10 (2), s’obliga a ser interpretada sempre d’acord amb els pactes internacionals signats per Espanya en matèria de drets fonamentals (incloent l’esmentat ICPCR).

Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal.

Carta de les Nacions Unides, capítol 1, article 1.2

El comunicat era molt contundent establint el caràcter ius cogens del dret d’autodeterminació dels pobles, és a dir, que és un dret fonamental que en cas de conflicte està per sobre d’altres drets. Això significa, per exemple, que el dret a l’autodeterminació està per sobre el dret a la integritat territorial dels estats, i que aquests darrers no tenen, per tant, la potestat per denegar-ne el seu exercici.

Ans el contrari, d’acord amb les diverses resolucions de la ONU (per exemple al 2625/XXV del 24 d’octubre de 1970), els estats no només no s’hi poden negar, sinó que han de vetllar pel seu exercici en llibertat i sense interferències.

Constitució, article 10.2: Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i dels tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

A que ja li ha vingut de nou a la memòria senyor Bolaños? Podeu veure aquest informe a continuació (en castellà).

Lamento la decisión del Gobierno español de suspender la autonomía catalana. Esta acción constituye un retroceso en la protección de los derechos humanos, incompatible con los artículos 1, 19, 25 y 27 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (PIDCP). De conformidad con los artículos 10 (2) y 96 de la Constitución española, los tratados internacionales constituyen la ley del territorio y, por lo tanto, la ley española debe interpretarse de conformidad con los tratados internacionales.

Negar a un pueblo el derecho a expresarse sobre el tema de la autodeterminación, negar la legalidad de un referéndum, usar la fuerza para evitar la celebración de un referéndum y cancelar la autonomía de un pueblo a modo de castigo constituye una violación del artículo 1 del PIDCP y del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales. Abordar la aspiración de los pueblos a la autodeterminación de manera oportuna es una medida de prevención de conflictos, como lo demuestran las guerras ocurridas desde 1945 que tuvieron su origen en la negación de la autodeterminación. Se debe alentar el diálogo y la negociación política para prevenir la violencia.

El gobierno español parece invocar el principio de integridad territorial para justificar los intentos de silenciar la disidencia política y las aspiraciones de autodeterminación. Si bien el principio de la integridad territorial es importante, como se entiende en muchas Resoluciones de las Naciones Unidas, incluidas las Resoluciones 2625 y 3314 de la Asamblea General, está destinado a aplicarse externamente para prohibir las amenazas o incursiones extranjeras en la integridad territorial de los Estados soberanos.

Este principio no puede invocarse para calmar el derecho de todas las personas, garantizadas por el artículo 1 de los Pactos Internacionales de Derechos Humanos, a expresar su deseo de controlar su futuro. El derecho a la libre determinación es un derecho de los pueblos y no una prerrogativa de los Estados a otorgar o denegar. En caso que nos ocupa entre el principio de integridad territorial y el derecho a la autodeterminación, es este el que prevalece.

Por supuesto, hay muchos pueblos en todo el mundo que aspiran a la autodeterminación, ya sea interna en forma de autonomía o externa en forma de independencia. Y si bien la realización de la autodeterminación no es automática o de auto ejecución, es un derecho humano fundamental que la comunidad internacional debe ayudar a implementar.

El derecho internacional para la autodeterminación también ha progresado más allá de la mera descolonización. Aplicando los 15 criterios contenidos en mi informe de 2014 (párrafos 63-77), es evidente que ningún Estado puede utilizar el principio de integridad territorial para negar el derecho de autodeterminación y que argumentos sobre la legalidad de las acciones tomadas por el parlamento electo de Cataluña son inmateriales. Tales argumentos no anulan el carácter “ius cogens” de la autodeterminación.

La única solución democrática al estado actual es suspender las medidas represivas y organizar un referéndum para determinar los verdaderos deseos de la población en cuestión. Tal referéndum debería ser supervisado por la UE, la ONU, la OSCE (Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa) y observadores privados, incluido el Centro Carter.

— Alfred de Zayas, Jurista y Asesor de la Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...