16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

És democràtica i oberta la constitució espanyola?

Relacionats

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Aquesta passada setmana ha sigut una mica especial, d’entrada, s’ha donat la coincidència de dues festes, una política i l’altra religiosa, que ha originat un pont festiu de nou dies (que cap govern s’ha atrevit a modificar i que resta la productivitat espanyola en general, a excepció del sector turístic).

Un cop dit això, els que no hem pogut gaudir d’aquestes mini vacances, per contra, hem disposat de tranquil·litat i temps de lleure per altres activitats, com és la lectura, el cinema i pair les notícies de caire econòmic i polític que ha aflorat aquests últims temps.

Hem vist, sobretot, la mala praxi que abunda en la classe política, mai l’espectacle que s’hi dona, dia rere dia, en els debats al Congrés, on s’ha arribat a un grau tan elevat de discòrdia, enfrontaments dialèctics i menyspreu que fa feredat. Uns i altres han deixat de ser contrincants o adversaris, convertint-se en enemics irreconciliables.

Són bastants els motius dels enfrontaments, el més destacat és la no renovació del Poder Judicial que, segons la llei, fa quatre anys que està caducat incomplint el mandat constitucional. L’anul·lació del delicte de sedició també provoca insults entre les senyories arribant, inclús a no ser retirat l’insult pel diputat que la proferit, tot i haver-ho demanat la presidència, la qual cosa ha determinat la seva expulsió de la cambra.

Un altre cas que crea polèmica és la nova llei de desordres públics agreujats que, alguna manera, substituirà el delicte de sedició. Això està causant rebombori davant la possibilitat que als condemnats del procés se’ls pugui modificar la sentència.

Segons la meva opinió —no sóc jurista ni expert en lleis— aquests problemes es deriven de la pròpia Constitució per tractar-se d’una caixa tancada, en la que no s’han fet modificacions ni posada al dia, producte, probablement, de com es va tancar l’acord en el seu dia. Problemes com el cas el cas de Catalunya, tot i que Espanya es va adherir al Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Politicos, va ser tractat com un cas de rebel·lió.

Arribat a aquest punt, els convido a llegir un resum de l’article publicat per Ferran Requejo, catedràtic de ciència política, on explica de forma detallada com el Canadà ha tractat el cas del Quebec i facin la comparació amb l’estat espanyol. És la Constitució una llei o una camisa de força (Ferran Requejo).

“The Constitution is not a straitjacket” (la Constitució no és una camisa de força). Això ho escriu el Tribunal Suprem del Canadà en el dictamen sobre la legitimitat i legalitat de la secessió del Quebec (Reference resecession of Quebec, 1998, par. 150). El dret a poder fer canvis constitucionals —continua dient— implica el deure dels altres participants a involucrar-se en el procés d’aquests possibles canvis. En cas que hi hagi una majoria clara al Quebec, responent a una pregunta clara sobre la secessió, existeix una legitimitat democràtica que els altres membres de la federació hauran de reconèixer. El Tribunal no fixa percentatges sobre la majoria requerida en considerar que es tracta d’una qüestió política, i no pas jurídica. D’acord amb aquestes premisses, la Constitució canadenca no és, efectivament, una “camisa de força”.

 El Tribunal empra principis no escrits en el text constitucional per evitar el bloqueig d’un tema fonamental per a la legitimitat de la federació. Menciona quatre principis, cap dels quals és jeràrquicament superior als altres: Federalisme, democràcia, estat de dret (constitucionalisme) i protecció de les minories. Es tracta d’una anàlisi que fuig del nacionalisme d’estat com a legitimació d’una unitat coactivament indissoluble (també fuig del nacionalisme quebequès com a font d’una secessió unilateral). Es tracta d’una lectura flexible del dret basada en la perspectiva teòrica del “pluralisme de valors” d’Isaiah Berlin, i de l’assumpció de què hi ha un tema de “diversitat profunda” per resoldre civilitzadament. S’entén que en una democràcia el dret ha de formar part de les solucions dels conflictes polítics i no formar part dels problemes.

La diferència en el to i contingut de les disposicions del tribunal canadenc i dels seus homòlegs espanyols resulta insultant en termes liberals i democràtics. Tot i ser decisions jurídiques diferents, un dictamen i una sentència, un exercici per als estudiants de les facultats de dret seria comparar el dictamen canadenc amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre els presos polítics catalans independentistes. Comparar els llenguatges emprats (principals conceptes legitimadors, ús d’adjectius i d’adverbis), els objectius polítics subjacents, l’actitud davant de la reivindicació de la secessió, la concepció dels drets i llibertats, la democràcia, la territorialitat, les minories nacionals, la funció del dret… El dictamen canadenc veu un problema i el vol resoldre; la sentència espanyola no vol entendre el problema i du a terme la seva venjança en una pantomima judicial. La diferència resulta abismal.

En el tema nacional-territorial, la Constitució espanyola sí que ha esdevingut una “camisa de força”. Ni resulta reformable en termes pràctics, ni empara la reivindicació de col·lectivitats nacionals comparables al Quebec, com Catalunya i el País Basc. El reconeixement efectiu del pluralisme nacional i la seva acomodació política estan simplement absents de la Constitució espanyola. Això suposa, a més de la voluntat d’ignorar el conflicte de fons, una deficiència liberal i democràtica estructural del sistema constitucional. Alguns clàssics contemporanis ja deien que quan les Constitucions, les institucions polítiques (caps d’estat, Parlaments, tribunals) són poc congruents amb la societat on actuen es van deslegitimant cada dia una mica més i esdevenen per a molts ciutadans un “mer tros de paper” que mereix més rebuig que respecte. Especialment si, com és el cas de bona part dels ciutadans de Catalunya, l’estat ha deixat de ser un estat de dret. A ningú li agraden les camises de força. Si avui es posés a referèndum la Constitució espanyola, a Catalunya previsiblement seria rebutjada.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...