Aquest és un tema que està a l’ordre del dia permanent. El motiu és que el govern espanyol te previst la seva anul·lació o modificació a fi per harmonitzar-lo amb la resta de països de la UE. Ara bé, VOX, C’s i el PP han posat el crit al cel i amenacen d’acudir al Tribunal Constitucional. Alhora el PP ho ha fet servir d’excusa, una més, per trencar les negociacions amb el PSOE, de cara a la renovació del Poder Judicial.
Abans de continuar, he fet una recerca per aclarir que és i que comporta el delicte de sedició. Aquestes són les definicions i els resultats obtinguts.
Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola és un “alçament col·lectiu i violent contra l’autoritat, l’ordre públic o la disciplina militar, sense arribar a la gravetat de la rebel·lió”, que es distingeix per tenir la intenció d’enderrocar als poders de l’Estat.
En altres paraules, és una conducta oberta, com el discurs i l’organització, que tendeix a la insurrecció contra l’ordre establert. Sovint inclou la subversió d’una constitució i la incitació al descontentament o la resistència contra l’autoritat establerta. La sedició pot incloure qualsevol commoció, encara que no té, com a objectiu, la violència directa i oberta contra les lleis.
El delicte de sedició va ser concebut per a protegir l’Estat abans d’existir les democràcies modernes. A partir de la generalització de la democràcia en el segle XX, el delicte de sedició gairebé no ha estat aplicat enlloc, sent reduït a una mínima expressió davant el reconeixement del dret a protestar col·lectivament.
No fa gaires dies, el Consell d’Europa declarava el següent: No es podia empresonar els dirigents catalans per haver defensat i haver dut a terme accions polítiques pacífiques en favor de la independència, per més que es qüestionés l’ordre constitucional vigent.
En un altre apartat es deia el següent: “Els polítics tenen el dret de fer propostes l’aplicació de les quals impliqui canvis o modificar l’estatus legal i els poders de les entitats territorials, fins i tot per a concedir-los un alt grau d’autonomia o fins i tot la independència“
Arribat a aquest punt sembla que molts polítics ignoren la llei i, a l’hora de llegir la premsa, Marca i Mundo Deportivo sembla que són els seus preferits. Aquestes són algunes de les seves declaracions.
Patxi López ha dit que, en l’acord de la reforma, la Generalitat s’ha compromès, per escrit, a no sortir del marc constitucional. El portaveu del PSOE, diu que la reforma de la sedició pretén harmonitzar la legislació amb la resta de la UE, de manera que el canvi del codi penal facilitarà l’extradició de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats. “No tornaran a haver-hi santuaris enfront dels atemptats contra l’ordre públic”, ha declarat.
Dies enrere, la ministra portaveu socialista, Isabel Rodríguez, va declarar el següent: referint-se a Carles Puigdemont, en una roda de premsa després d’un consell de ministres: “Aquest senyor, fugat de la justícia, el que ha de fer és venir a retre comptes”.
La vicepresidenta del govern ha declarat Calviño: “L’eliminació de la sedició té com a objectiu que torni Puigdemont”. Segons diu, no es modifica substancialment. L’objectiu no sembla voler adaptar una llei del segle XIX, i l’homologació amb Europa. Dona la impressió que és, exclusivament, per a la detenció, judici i presó, de Puigdemont.
Vist el que diu la llei i el Consell d’Europa, jo pregunto: Si no hi ha hagut aldarulls ni tampoc desordres públics i, la llibertat d’expressió, manifestada pacíficament permet, fins i tot, demanar la independència. Què justifica aquesta dèria malaltissa contra Puigdemont, els exiliats i el poble de Catalunya?
Ara volen substituir la sedició, però afegiran un nou delicte anomenat “desordres públics agreujats”. Qui, com i de quina manera serà interpretada la nova llei i l’aplicació en el codi penal? Es consideraran les manifestacions de protesta o les de la Diada com a desordres greus amb aquesta nova llei? El govern català d’ERC donarà suport a aquesta llei o negociarà els límits per evitar que milers de catalans siguin jutjats per tallar una carretera pacíficament? De moment és una incògnita.
Per aquest motiu, el passat dia 6 es va fer una gran manifestació on ERC no va participar (tampoc ho va fer per la Diada), no hi eren alguns partits polítics dependentistes, ni les grans patronals ni sindicats, amb els seus militants, votants, afiliats.
Volia fer una ressenya sobre aquesta manifestació, però crec que és millor que llegeixin una publicació, feta pel meu bon amic i antic professor, Joan Manzano, que podran veure a continuació.
6-D: Sedició o quelcom més transcendent?
A vegades, un sap de quin costat ser, simplement veient qui és de l’altre costat.
Leonard Cohen
“Cap pacte amb Espanya per a empresonar-nos”. Es protesta per les modificacions sobre sedició, la nova llei sobre “desordres públics agreujats”. Nombrosos crits: “Govern, dimissió”, “Aragonès, dimissió”, “Puigdemont, el nostre president”, “independència”.
Qui i per què es protesta contra el govern català?
No són votants “dependentistes”. Són independentistes davant l’Estat espanyol i la que consideren complicitat clara d’ERC. Les hemeroteques posen en evidència a ERC. Junqueras: “Hem après que l’Estat espanyol mai compleix”. A Artur Mas: “Que ni és plantegi un pacte amb l’Estat”. Ara, aquest partit insisteix en una infructuosa, humiliant, taula de diàleg. Demostra total ignorància d’elementals i pautes de negociació professional. Nuls resultats.
Modificar la sedició és “obligació” de l’Estat si vol homologar-se amb els països referents en democràcia. ERC ho creu èxit propi. És seriós? Està ERC d’acord amb BILDU per a anar cap a una utòpica confederació espanyola i renúncia implícita o explícitament, a la independència de Catalunya? Què seria millor per a tots els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya? Tot el que no sigui independència, és dependència negativa!
Què, per a què es modifica la sedició?
El text definitiu no està aprovat, però hi ha declaracions sorprenents. Borrell: “No es canvia res; només el nom”. Calviño: “L’eliminació de la sedició té com a objectiu que torni Puigdemont”. Segons ells, no es modifica gens substancial. L’objectiu no és adaptar una llei del segle XIX, l’homologació amb Europa. És, exclusivament, la detenció, judici i presó, de Puigdemont. El govern espanyol el qualifica de “escapolit”. Reclama que “torni i rendeixi comptes” amb la justícia.
Nova llei: “Desordres públics agreujats”. Què significa això? Qui considerarà “desordre greu”? Amb criteris democràtics de llibertat d’expressió, manifestació, protesta o de repressió, prohibició? Els manifestants temen ser empresonats. Sense aquesta llei, ja hi ha evidències d’interpretacions molt subjectives. Aquí estan els més de 4.000 investigats pendents de judici. Fins i tot, acusats de “terroristes”. Què succeirà amb la nova?
Noves lleis per a protegir els independentistes pacífics, democràtics, catalans, o per a castigar-los?
Si no són adversaris, què són?
ERC, no va assistir a la manifestació. Sí destacats militants amb criteri propi. Tampoc a la clàssica reivindicació de l’11-S. Declara que “no són adversaris de l’independentisme”. Demostren ser el més compromesos aliats d’aquest? Què suggereix que siguin qui més i millor defensen la identitat de Catalunya com a subjecte polític, el benestar i nivell de vida de tots els seus habitants, una democràcia autèntica, una justícia social avançada, la llibertat real? Segons els fets, al costat de qui està el govern català? De l’independentisme o de l’Estat espanyol? Quin balanç ofereix? Què en pensen els votants, organitzacions, independentistes?
Només sedició, desordres públics o quelcom més transcendent?
El “procés”, va ser, és, sedició o “reacció” als reiterats incompliments de l’Estat espanyol amb Catalunya i tota la seva gent? Va triomfar la idea de “colpistes”. El catedràtic sevillà de Dret Constitucional Pérez Royo va declarar que el “cop d’estat” el va donar el Tribunal Constitucional. Va ser “constitucional” la seva sentència al segon Estatut? Va deixar a Catalunya “fora de la Constitució”, a més de ser clarament partidista.
És sedició reaccionar pacíficament davant la il·legalitat, la injustícia? Montesquieu: “No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota la calor de la justícia”. Què demostra l’actuació de la justícia espanyola davant els qui reaccionen per dignitat democràtica? És sedició o de defensa de drets fonamentals? Democràcia, qualitat de vida, serveis socials avançats, llibertat!
Es modifica la sedició, desordres públics per a augmentar la democràcia o per a limitar-la als votants amb dignitat democràtica a Catalunya?
On són “els que no eren” en la manifestació?
L’ANC i més de 60 entitats. I els absents? Partits polítics dependentistes, grans patronals i sindicats, amb els seus militants, votants, afiliats. Són molts! ”Passen” dels grans valors? Qui calla, atorga! En què els beneficia ser dependents, espoliats, castigats, colonitzats, menyspreats, per un Estat que no respecta ni la seva pròpia Constitució però que la utilitza per a reprimir una demanda de “democràcia”. És el que demana l’independentisme, un referèndum pactat! Un Estat incompetent, que només utilitza la violència “legal”, policial, econòmica, identitària, però manca de “autoritat moral” com demostren tants fets i recriminacions de la UE.
La violència és l’últim recurs de l’incompetent.
Isaac Asimov
6-D. Manifestació. Els absents, al costat de l’Estat espanyol i la seva conducta davant Catalunya, els seus habitants.
L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits.
Simone de Beauvoir
Sedició o quelcom més transcendent? Més repressió?
Davant aquesta realitat, de quin costat estar? De la democràcia real, la llibertat, la justícia, els models dels Estats referents en democràcia, la qualitat de vida o de l’autoritarisme, l’arbitrarietat, l’espoli, el menyspreu a tota la societat de Catalunya ara, fins i tot, sense Estatut?
Des de la coherència democràtica, en quin costat ser?
