16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Parlem de la constitució espanyola?

Relacionats

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Acaba de complir-se el 44è aniversari de la constitució espanyola, un text en molts aspectes superat pels esdeveniments i que, des del 2010 ha estat un obstacle per solucionar els problemes d’envergadura que s’han anat plantejant. De manera important, el que va començar sent un problema territorial, l’encaix de Catalunya a Espanya, en els anys en què el debat que es plantejava era el de més competències o bé el del concert i que amb la demanda majoritària d’un estat propi i d’un referèndum d’independència s’ha convertit en un problema democràtic i en una caixa hermètica impossible de tocar per més que les majories parlamentàries arribin a ser diferents. No existeix ha cap camí per a una reforma constitucional que faciliti una solució al problema català, com s’ha vist sobradament. L’únic camí sempre acabarà al mateix lloc: el Tribunal Suprem o el Constitucional.

La Constitució, aprovada després de les primeres eleccions celebrades el 15/06/1977, i tres anys després de la mort de Franco, cosa a tenir en compte a fi de no passar per alt a l’hora d’analitzar els equilibris entre els diferents poders de l’Estat, sobretot el judicial i el polític, pretenia, suposadament, solucionar amb una òptica reformista, no rupturista, una bona part dels problemes que hi havia llavors en un context d’una democràcia incipient i molts temors que forces opaques descarrilessin el procés.

Va sortir un text que el temps ha despullat, per més que les formacions del règim del 78 pretenguin explicar-ho avui dia com a garant de la democràcia quan és en molts aspectes al contrari. Per començar, és mentida que  es permeti sol·licitar un referèndum d’independència o una simple consulta no vinculant per conèixer l’opinió dels catalans sobre la qüestió. Ho va intentar per via referèndum Carles Puigdemont i per la consulta Artur Mas, el primer es a l’exili i el segon ha estat processat.

No és estrany que, en aquest context, l’actual Constitució no respongui a gaires de les necessitats actuals i en zones com Catalunya o el País Basc i el rebuig a la norma sigui molt significatiu. Que s’hagi convertit en una cotilla per reprimir més que en eina dinamitzadora de les reclamacions democràtiques que es produeixen. Però el cert és que, al final, les dinàmiques re centralitzadores tenen tal força a Espanya que acaben engolint tot el que tenen a prop.

Tot això, en un moment en què els vectors més aperturistes de la Constitució estan en franc retrocés i se senten còmodes a la gàbia daurada en què s’ha acabat convertint. I que acaba servint d’excusa per a qualsevol reforma que pugui girar com un mitjó els problemes que planteja.

L’aprovació de la constitució espanyola ha estat presentada tradicionalment com el moment en què arribà la democràcia a l’estat espanyol. Però, passats els anys, i veient el paper que té, han aparegut veus crítiques i s’han exposat dubtes sobre el seu paper històric i, fins i tot, sobre la seva legitimitat. Us en presentem els principals.

  1. Com és que la constitució espanyola no va ser redactada per un parlament constituent?
  2. Per què la constitució respecta els límits marcats pel franquisme en la llei de la reforma política?
  3. Com és que el text copia parts de la llei de la reforma política franquista?
  4. La constitució espanyola es va redactar lliurement o va ser tutelada per l’exèrcit?
  5. Per què s’estableix un mecanisme de reforma que, en realitat, impedeix de reformar-la?

El cercle de la dependència de la constitució espanyola respecte de la llei de la reforma política del franquisme es tanca amb la impossibilitat pràctica de reformar la constitució mateixa si la dreta espanyolista no ho vol. Els requisits per a fer un canvi constitucional són tan enormes (el vot de tres quintes parts al Congrés i el Senat per dur-ho ha terme). Per tant una part de la classe política (ja sabem quina) té a les mans impedir qualsevol reforma que no hagués estat dibuixada als anys setanta. El famós “atado y bien atado” rau exactament així.

Podran veure les cinc preguntes i, les explicacions i els comentaris de cada una de elles clicant en aquest article de Vilaweb.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Com és que no es reforma ni es pot reformar la Constitució? El que es va pactar el 1978 va ser el millor en aquell moment? Obtenir  quòrum suficient per reformar-la és pràcticament impossible, és normal el que està establert o va ser una opció que es va tenir que acceptar per imposició de  la dreta de l’antic regim?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...