Tot el que l’estat espanyol rebutja expressament i la ciutadania ignora totalment. Silenci a tota la premsa espanyola, pràcticament sense excepció. L’informe de la secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejčinović, que duu per títol Llibertat d’expressió política: Un imperatiu per a la democràcia que ha estat amagat a Madrid. Encara cou l’informe del socialista letó Boris Cilevics que va aprovar l’assemblea del Consell d’Europa el juny del 2021 i en el que condemnava la repressió de l’Estat espanyol envers els polítics independentistes, exigia l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i una amnistia per a la resta de càrrecs polítics perseguits.
Aquest nou informe, de nou pàgines, recull en bona part les principals conclusions de l’informe de Cilevics, sobretot aquest: “Els polítics tenen el dret de fer propostes l’aplicació de les quals impliqui canvis […] d’una constitució centralista cap a una altra de federal o de confederal, o viceversa, o de canviar l’estatus legal i els poders de les entitats territorials, fins i tot per a concedir-los un alt grau d’autonomia o fins i tot la independència“.
És un dels punts més importants d’aquell informe que va precipitar la concessió dels indults als presoners polítics la vigília de Sant Joan del 2021 i que ara, amb data del 6 d’octubre del 2022, és assumit formalment per la secretària general del Consell d’Europa. El comitè de ministres del Consell d’Europa és l’òrgan de decisió d’aquest organisme supraestatal, constituït pels ministres d’Afers Estrangers del mig centenar d’estats que en formen part. Aquell intent de menystenir l’informe de Cilevics tot dient que tan sols l’havia assumit l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en una votació en què hi havia molts diputats absents, té ara menys sentit que mai. Perquè és el conjunt de la institució que el fa seu i el converteix en doctrina.
D’ençà del 2020, la secretària general elabora periòdicament informes relatius a la llibertat d’expressió adreçats al comitè de ministres, amb el propòsit d’assessorar els estats membres i d’ajudar-los en futures discussions que tinguin a veure amb les activitats del Consell d’Europa per vetllar pel respecte a la democràcia i els drets humans. I és ella qui tria quina mena de reports fa i com els vol enfocar; no és pas que ho faci per encàrrec ni a instància de ningú. I en aquest cas i moment, Pejčinović, una veterana política croata, membre de la Unió Democràtica Croata, com a secretària general ha decidit de fer aquest informe que conclou que defensar la independència és emparat per la llibertat d’expressió, sempre que es faci amb mètodes pacífics.
El moment en què es posa damunt la taula aquest informe és significatiu, perquè el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que depèn orgànicament del Consell d’Europa, té entre mans, els recursos dels presos polítics contra la sentència de Marchena per sedició i malversació. Tot i que Pejčinović no esmenta el cas català hi al·ludeix constantment de forma indirecta, perquè les nou pàgines de l’informe sobre quan i on situar els límits de la llibertat d’expressió són plens de referències a l’informe Cilevics i les seves conclusions en relació amb el procés català. No és que el TEDH hagi de tenir en compte aquest informe (que segurament també en prendrà nota), sinó més aviat que l’informe valida tota la jurisprudència del tribunal que Cilevics esmentava en el seu informe per a afirmar que no es podia empresonar els dirigents polítics catalans per haver defensat i haver dut a terme accions polítiques pacífiques en favor de la independència, per més que es qüestionés l’ordre constitucional vigent.
El polític letó, molt coneixedor del Tribunal d’Estrasburg perquè fou president de la Comissió d’Elecció dels Jutges del tribunal, esgrimia una jurisprudència molt contundent. Però no es va limitar a esmentar tots aquests precedents, sinó que va tenir una reunió amb tres ex-magistrats del TEDH a Berlín —un belga, un espanyol i un turc— i tots van validar la seva interpretació jurídica que poden servir per a condemnar Espanya a Estrasburg. Perquè aquesta doctrina topa amb la del poder judicial espanyol per a encarar el procés d’independència de Catalunya, verbalitzada per Carlos Lesmes el setembre del 2017.
El desplegament del dret de l’enemic contra l’independentisme encara dura, i es constata en la multitud de causes obertes contra activistes, molts pendents de judici per les protestes contra la sentència del Suprem; en l’espionatge a tot el moviment amb Pegasus, que afecta desenes de persones de tots els àmbits, tant de la societat civil com polítics; en l’existència encara d’exiliats; i en els judicis contra representants polítics per haver gosat debatre sobre l’autodeterminació o haver criticat el rei espanyol. Tot plegat és recollit en el segon informe de Cilevics, que detalla els incompliments de les recomanacions fetes en el primer i que va ser desclassificat enmig dels intents de boicot i els crits i escarafalls dels representants espanyols.
I després, arriba aquest informe de la secretària general, fet per iniciativa pròpia i que acaba amb una referència a les sentències condemnatòries que hi pugui haver en el futur per no haver respectat els drets invocats. En les conclusions, Pejčinović recorda que el Consell d’Europa “està preparat per a assistir els estats que ho demanin a examinar a fons les seves lleis i la pràctica” que en fan, de manera que no hi pugui haver condemnes ni restriccions “desproporcionades” de la llibertat d’expressió política.
El Consell d’Europa afirma que defensar l’independentisme pacífic s’emmarca dins de la llibertat d’expressió. L’informe del Consell d’Europa remarca que els estats protegeixin aquesta mena de llibertat d’expressió. El Consell d’Europa (CE) assenyala que defensar la independència d’un territori pacíficament és un exercici de llibertat d’expressió i, no pot ser perseguit. La conclusió s’extreu de l’informe de la secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejčinović, titulat Llibertat d’expressió política: un imperatiu per la democràcia.
Pejčinović ha determinat en el seu informe que només es podrien emprendre accions legals contra els moviments que defensen la independència d’un territori, si inciten a la violència. Amb l’excepció d’aquest escenari, l’informe sosté que és molt important que els estats protegeixin la llibertat d’expressió, i que plantejar canvis a l’estructura del territori no és un fet que es pugui perseguir. Aquí és on apunta, en concret, que aquests “canvis” també inclouen la promoció de la independència d’una regió europea.
La secretària general del Consell d’Europa ha basat el seu nou informe en diversos documents, conferències i resolucions d’altres departaments del mateix Consell com l’Assemblea Parlamentària, la Comissió de Venècia, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, o el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO). Una altra de les bases que fonamenta el document és un esdeveniment acadèmic de la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d’Europa, on entre els participants es troba el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, que ha denunciat a Espanya per la detenció dels líders independentistes.
Part de la bibliografia que sustenta la feina de Pejčinović està relacionada amb el moviment independentista català. Per exemple, el text es basa en la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, anomenat informe Cilevics.
Aquell document admet que els líders independentistes catalans eren “presos i preses polítiques” i s’instava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament, els delictes de rebel·lió i sedició. A més, aquest informe deixava clar que l’1-O no hi va haver violència per part de la ciutadania.
El nou informe elaborat per Pejčinović és un reconeixement més en pro del moviment independentista i la seva empara sota el paraigua de la llibertat d’expressió. Segons l’ACN, els partits independentistes apunten que aquest text pot aplanar el camí dels dirigents sobiranistes que han dut els seus casos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Perquè l’estat espanyol ignora tots aquests informes així com també les seves recomanacions? La qüestió és donar llargues a tot el digui Europa, especialment, si Catalunya pot obtindré qualsevol millora,
Totes aquestes resolucions europees no demostren, fefaentment, que Espanya és una democràcia irregular com manifestava The Economist no fa pas gaire temps?
