En el primer article sobre “Catalunya, la darrera colònia de l’imperi espanyol”, deia que hi ha motius més que sobrats que demostren, fefaentment, el tracte colonial i menyspreu que rep Catalunya per part de l’estat. Avui ens podrem fixar en el tema ferroviari i, en especial, les rodalies de Catalunya.
El sector, durant els anys 90, funcionava relativament bé. Però la manca de voluntat política per prioritzar les inversions a Catalunya a inicis dels anys 2000 i les crisis econòmiques que s’han succeït des del 2008, ha fet que la xarxa de Rodalies hagi quedat vella. La majoria de les grans obres pensades per remuntar aquesta situació, amb el pla de Rodalies, acumulen dècades de retards. I com que els governs duren menys que els treballs en si, els anuncis es fan, però rarament s’executen.
Aquesta ha estat la tònica durant molts anys, tot i que en els últims mesos s’han reactivat alguns dels projectes històrics encallats més importants, com el de La Sagrera, els soterraments de Sant Feliu i Montcada o les obres del Corredor Mediterrani (clau per a les empreses i, de rebot, per a la creació de llocs de treball).
Des del govern de la Generalitat, es parla de “desinversió endèmica” i lamenta la paràlisi en les obres cabdals a la xarxa. El lobby empresarial Ferrmed també apunta a la deixadesa de l’Estat amb el teixit empresarial. “És gravíssim que al corredor només s’estiguin fent obres de mínims”, critica el president, Joan Amorós.
El ferrocarril ha de ser el transport públic de referència la pròxima dècada. I té reptes importants, ha d’absorbir tota la demanda creixent (funcionant bé) i ser la palanca de canvi en la lluita per la descarbonització, la normativa europea que diu que el 2030 el 30% de les mercaderies s’han de moure amb tren (ara són un 4%, segons Ferrmed), i, de rebot, alleugerir la congestió a les autopistes. Quines són les grans obres inacabades que hi haurien de contribuir? Aquesta és un resum de les més importants.
La Sagrera – Sant Andreu
Les obres es van adjudicar el 2010, es van aturar el 2014 i es van reiniciar el 2017. La primera data oficial de posada en marxa de la nova infraestructura havia de ser el 2015 i ara es preveu per al 2025. Fonts del Govern apunten que Adif va rebre 255 milions d’euros de finançament extra (disposició addicional tercera) “que s’han destinat a altres actuacions”. Fa quatre anys el Tribunal de Comptes va estimar que aquestes obres acumulaven, a més, un sobrecost de més del 500%. El preu inicial previst de l’estació d’alta velocitat era de 335 milions i, finalment, es calcula que costarà més de 2.000 milions d’euros. Res fa oblidar, però, que, si tot va bé a partir d’ara, el retard haurà estat de 15 anys.
Tres mesos de talls a Rodalies per les obres de la Sagrera
Ha començat la nova fase d’actuacions per avançar en les obres de la Sagrera i això obliga a fer diversos talls i interrupcions al servei des d’avui i que durant pràcticament tres mesos. Unes incidències que arriben l’endemà d’una altra jornada caòtica a Renfe (en aquest cas, per una avaria) i que i s’allargaran fins al pont de desembre. Es tracta d’una de les afectacions més grans que es recorden a la xarxa des que es va construir l’estació de Sants. Tot plegat servirà per posar en marxa. a finals d’any, el traçat soterrat definitiu de la línia Barcelona-Granollers-Girona i la nova estació de Sant Andreu.
Desdoblament de la R3
El 1980 ja copava titulars de premsa. La R3, la línia que va de Barcelona a Puigcerdà i la Catalunya del Nord, passant per Vic, centrava moltes mirades, perquè un any abans una vintena de persones havien mort en un xoc frontal entre dos trens. Quaranta-dos anys després, el desdoblament encara està pendent. Els trens circulen per una única via i això limita les freqüències (un tren cada 30 minuts) i genera molts problemes davant de qualsevol incidència tècnica. Les obres es van projectar finalment el 2001.
El desdoblament es va acabar dividint en quatre trams i aquest any han començat les obres del primer entre Parets i la Garriga, que s’haurien d’enllestir el 2025. “Més de 20 anys per fer 0 quilòmetres”, lamenten fonts del Territori. El tram Centelles-Vic, només té adjudicat l’estudi i la resta no té ni calendari previst.
Vegin el següent vídeo, parla de l’any 2016 i seguim igual o pitjor a hores d’ara.
Soterraments històrics
Dues de les grans obres que també s’han desencallat recentment són el soterrament de les vies al seu pas per Montcada i Reixac i per Sant Feliu de Llobregat. Dos municipis dividits per la xarxa ferroviària i que acumulen la ferida humana encara més gran: Més de 200 persones mortes quan intentaven creuar les vies a peu de carrer. Finalment, les obres de Sant Feliu ja estan en marxa, 19 anys més tard del previst. Tot just fa una setmana en van suprimir el pas a nivell. A Montcada, és possible que es retardin com a mínim dos mesos més. El context internacional, ha fet que els materials s’encareixin i ara els constructors volen revisar el pressupost.
Tot plegat farà que la factura s’encareixi un 35% abans de començar les obres, per a les quals el ministeri havia destinat 465 milions. “S’espera un retard de més de 10 anys per a una obra que havia d’estar enllestida des del 2015”, apunten des de Territori.
La R-Aeroport
Aquesta obra es va adjudicar el 2010 i havia d’estar enllestida el 2015. En canvi, a hores d’ara Adif encara hi ha de posar les vies, fer les instal·lacions interiors de les estacions i connectar-ho tot amb el corredor del Prat. Territori detalla que des que es van reiniciar les obres només s’ha completat el túnel i l’arquitectura més gran de les estacions. Segons el calendari, aquestes obres s’haurien d’acabar el 2024. “Té unes característiques similars (pel que fa a cost i longitud) a les obres de l’accés ferroviari a Barajas, que es van adjudicar el 2007 i van acabar el 2011”.
L’estació d’Arc de Triomf
Una inversió petita que oxigenaria tres línies. Anunciada per Renfe el 2009, encara pendent. Es tracta del projecte clau perquè els trens de les línies R1, R3 i R4 puguin transportar més passatgers. Les obres consisteixen en allargar les andanes fins als 200 metres perquè hi càpiguen trens més llargs (i amb més gent). Ara, els trens que circulen per aquestes línies han de ser més curts perquè, si no, no cabrien a Arc de Triomf. Les obres, que costen 3,5 milions, ja estan licitades i quan finalment comencin es calcula que duraran uns 10 mesos. Som a les acaballes del 2022 i les obres encara no han començat.
Obres de mercaderies
La importància dels ports i els corredors. Millorar la xarxa per on circulen els passatgers és important per als ciutadans, però millorar la de mercaderies és clau per a l’economia (i, per tant, també per als llocs de treball). El Govern i els lobbies empresarials fa anys que reclamen el Corredor Mediterrani ferroviari i els accessos als ports per facilitar la distribució de mercaderies. Però, de nou, els retards són els protagonistes. L’accés al port de Barcelona es va redactar el 2007 i es preveia inicialment per al 2018. Després de molts ajornaments i canvis, el 2020 es va recuperar la idea inicial i ara, segons fonts del Govern, “en el millor dels escenaris” l’esperen per al 2029. El que sí que s’ha engegat aquest any són els treballs a les vies del Corredor Mediterrani a Castellbisbal. “Obres de mínims”, apunta Ferrmed. El tram Castelló a Vila-seca també està, com a mínim, adjudicat. En canvi, el previst entre Martorell i Castellbisbal ni tan sols ha començat.
Canviar l’ample de via per unir-se a Europa
Les vies espanyoles de tren tenen una amplada diferent de les de la resta d’Europa. I els trens no poden passar d’una via a l’altra. Canviar aquest ample ibèric (1.668mm) per l’ample estàndard o europeu (1.435mm) “és imprescindible”, segons Ferrmed, per transportar passatgers i mercaderies de manera directa cap a França i la resta d’Europa. És una altra de les grans actuacions llargament demanades i que acumula anys de retard. Ara l’ample estàndard només funciona als AVE i alguns trams remodelats o en procés.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Si no se’ns considera una colònia la realitat es som tractats com si ho fóssim.
No és un motiu, un més, per voler aconseguir la independència?
