Formen part del mateix equip directiu?
Sovint he fet aquesta pregunta com a consultor. Assessorava plans de màrqueting Estratègics. Un qüestionari definia el més important. Entre altres dades, de vien concretar les tres febleses més determinants de l’empresa. Cada directiu en posava tres però sempre eren responsabilitat dels altres. També: el factor més crític. Poques vegades coincidien. Preguntava: Treballen en el mateix equip directiu?
Em pregunten sobre els polítics a Catalunya. M’agradaria reunir als dirigents dels grans partís, patronals, sindicats, Òmnium, ANC. Demanaria: “Concretin els tres problemes més determinants que impedeixen que Catalunya sigui nació, subjecte polític; gaudeixi d’un nivell de vida pel que genera, de democràcia, justícia social avançada, consolidi la seva identitat”. “Concretin la causa crítica”. Què contestarien?
Sortiria la “unitat, projecte comú” com el més urgent? Què entendrien per aquesta idea? Que tots renunciïn a la seva ideologia per a “unir-se” a la pròpia? Els líders “dependentistes”, són els qui més exigeixen que els “independentistes” ho facin. Ho demostren els fets objectius, les posicions excloents i contràries “dependentistes contra independentistes”. Els independentistes, també son “excloents entre ells”. Com els silencis, “còmplices de grans patronals i grans sindicats. Què dirien Omnium, la ANC? Què fan per la unitat d’acció?
Protagonitzant, activa o passivament, la molt negativa situació actual: l’espoli creixent, colonització citada per Ohmae; incompliments en infraestructures, fet del tot escandalós comparat amb Madrid; infrafinançament fa 8 anys aturat; serveis socials col·lapsats per manca de recursos, la invasió de competències. Millor no parlar de la violència policial, judicial, econòmica, identitària. La limitació del parlament català. Cap proposta per a eliminar un conflicte creat pel propi Estat. Existeixen solucions polítiques! Aquí estan els fets. Avui, Catalunya, ni tan sols té Estatut.
Dues preguntes clau als dirigents polítics, patronals, sindicals, d’Òmnium, ANC, a Catalunya: Quina és la missió i visió de la seva organització? Quina és la missió i visió del seu lloc com a dirigent, líder? Coincideixen?
Què contestarien els líders dependentistes? Els fets són clars. Feijóo: “Rornar a fer de Catalunya la màquina econòmica d’Espanya” Més colonització. Res més! És que no ho és? Subordinar Catalunya a l’Estat espanyol, difuminar la seva condició de subjecte polític amb història, identitat, cultura, llengua, valors propis? Continuar espoliant, incomplint, agredint policialment i judicialmernt, política, econòmica, identitariamente? Què dirien els dirigents del PSOE a Catalunya, PP, VOX, Cs, Comuns, grans patronals i sindicats? Aquesta és la missió i visió dels líders dependentistes? Això suggereixen els fets objectius!
Què contestarien els líders, teòricament, independentistes? Les seves posicions són clarament excloents entre si. No actuen units en favor dels beneficis per a tots els habitants de Catalunya. Amb la seva posició ideològica, fobiològica, partidista, els allunyen. És la realitat objectiva. Quina és la missió i visió dels líders independentistes, de les organitzacions cíviques en aquest segment?
Quin “balanç” ofereixen els líders de Catalunya? És d’una absoluta incoherència el que desitja, avui, ja!, la societat i el que succeeix.
Preguntaria: Treballen en i per a la gent de Catalunya? Per a què, qui, treballen realment?
I el Consell de la República: És una iniciativa innovadora aconsellada per el Model Harvard: “Propostes creatives” orientada a “beneficis, solucions”. Fuig de “posicions excloents”. No és un partit. És transversal, integradora. Ofereix una opció clarament diferenciada, democràtica. Curiosament, marginada per partits independentistes. Que dos milions de votants l’1-O, només un 5% s’hi hagi inscrit, és coherent? De veritat volen gaudir dels beneficis de la independència per via pacífica, democràtica?
Conclusió. Creixen espoli, colonització, incompliments, castellanització. Ni una sola proposta que justifiqui la continuïtat, lliure, satisfactòria, voluntària, “amb” Espanya. Sí, obligada, “sota” Espanya.Segons els nuls resultats per al que van ser triats, avui, Catalunya no té líders, competents. No hi ha projecte comú. Tampoc “unitat” dels dirigents independentistes. Els “fets” els desqualifiquen. “La política és l’art de disfressar d’interès general l’interès particular” (Thiaudière).
I militants, votants? Si enganyen una vegada, és culpa del mentider. Si es continua confiant, és responsabilitat de l’enganyat. Si els líders dependentistes, de grans patronals i sindicats, no defensen “ni als seus militants, votants, afiliats”; si els líders independentistes, són incapaços o no volen elaborar un projecte estratègic UNIT que possibiliti els beneficis de la independència són incompetents. Però si els mantenen, no reaccionen, la incompetència, la causa crítica són els propis electors!
Viuen, treballen, tributen, voten, per al mateix país? Son competents o incompetents?
Cara als beneficis de la independència: millor qualitat de vida, democràcia, serveis socials avançats, dignitat, identitat, des de la lògica, què han de fer?
