El fins ara president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ja personificat com ningú la causa de la caiguda d’Espanya dins l’índex democràtic de The Economist, de la categoria de democràcia plena a la de democràcia defectuosa, que no és res més que allò que coneixem com a judicialització de la política. O politització de la justícia, que n’és el revers. El bloqueig (que ja dura vora quatre anys) de la seva renovació constitueix una vulneració directa de la Constitució, i una anomalia democràtica que ha merescut el retret, repetit i sostingut, de les institucions europees. Res, però, no ha fet cedir ni una mica els dos grans partits espanyols, PP i PSOE.
Molt especialment el PP és el causant del bloqueig i qui s’hi juga perdre la majoria conservadora, en la sala penal del Suprem on es jutgen els casos de corrupció del partit polític més poderós d’Espanya. Per altra banda, el mandat caducat del CGPJ va directament lligat al bloqueig del Constitucional, i és la cirereta del pastís com a eina de repressió, tal com l’hem vista actuar els darrers anys contra l’independentisme català i altres enemics del sistema polític del 78. El domini de la cúpula judicial per part dels partits acaba transmetent una imatge de l’estat espanyol marcada per la deixadesa, la incapacitat i la manca de consistència i credibilitat democràtiques.
El vídeo que veuran a continuació és de data juliol de 2021, en ell es detallen tots els casos en què el PP ha bloquejat la renovació i que passa sempre quan no té la majoria i veu que perd la majoria conservadora per controlar el CGPJ. Ho ha fet sempre i no ha tingut cap vergonya posant-hi tota mena d’excuses.
Com a màxim representant, Lesmes hauria de sentir-se el primer responsable del despropòsit, i haver dimitit fa temps. No ha estat així i ha anat encadenant diverses inauguracions de l’any judicial i, al mateix temps, queixant-se del bloqueig del CGPJ i proferint amenaces contra els enemics de la nació espanyola, és a dir, fent-se portaveu d’una justícia polititzada. En el moment de dimitir hauria d’haver demanat disculpes a la ciutadania per la seva incapacitat per afrontar i no resoldre el conflicte.Ben al contrari, s’ha acomiadat a l’estil Rajoy, amb un vídeo, declarant emfàticament que se’n va per no ser còmplice d’un estat de coses que detesta (“aborrezco“, diu ell, que queda més guai. i del qual fa culpables als partits polítics. Lesmes se’n va cansat d’un desgavell que ell mateix ha contribuït a fer-lo possible. Després de la reunió entre Feijóo i Sánchez a la Moncloa, forçada per la seva marxa, el PP ja presumeix d’atribuir-se el mèrit del desbloqueig, tal com era de preveure, tot i haver estat el partit que més impediments ha posat a la renovació del CGPJ.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Aquesta és la democràcia i l’estat de dret que pregona el PP? Aquesta és la separació de poders que vol el Partit Popular per Espanya? Després mostren el seu rebuig per les intromissions foranies que arriben d’Europa i les Nacions Unides. Que justifica estar quatre anys incomplint la mateixa Constitució segons el PP?
