Aquest és un tema del qual m’agradaria molt no haver de manifestar-me, i menys encara parlar-ne, ja que em sembla del tot inaudit aquesta crisi, especialment si es compara amb l’alegria que va rebre l’independentisme pel fet d’haver aconseguit el 52% dels vots per primer cop al Parlament.
La CUP no va subscriure el pacte d’investidura de Pere Aragonès tot i que votaren a favor. Ara bé, Junts i Esquerra sí que ho van fer. Aleshores, i després de setmanes de negociació, varen arribar per fi a signar un pacte que, com tothom sap, ERC ha incomplert des del primer dia. Molta gent no ho sap i seria bo de conèixer, ja que, d’entrada, Esquerra no va permetre que els polítics triats per Junts formessin part de la mal anomenada taula de diàleg.
Per als que encara dubten sobre l’incompliment d’aquest pacte, insisteixo a visionar l’article anomenat “Carta oberta als votants d’ERC“, on podran veure el pacte signat en data 17 de maig de 2021.
Si ens fixem en les diverses deliberacions que es fan al Congrés, no he vist mai ERC plantar cara al govern espanyol, ni parlant de rodalies, ni de dèficit discal, ni tampoc de l’incompliment, any rere any, de les infraestructures que segons els pressupostos serien destinades a Catalunya. La pregunta és: Per quin motiu no ho fa? A qui defensa i representa ERC? Tampoc ha votat contra el rescat de les autopistes radials Madrid. Què li deu ERC al PSOE o a canvi de què? Què ha rebut Catalunya en contraprestació del suport incondicional al govern de Pedro Sánchez?
Vegin el següent vídeo de Pilar Rahola on, de forma clara i raonada, ens mostra el seu punt de vista sobre la crisi.
Junts ha trigat massa a denunciar aquests fets i, si o ha fet ara ha estat pel cas de la inhabilitació de Laura Borràs sense que aquesta hagi estat jutjada. Alguns també recordem la forma en què, una bona persona com Quim Torra, va ser tractada i humiliada per Esquerra al mateix Parlament de Catalunya.
Amb tot el que acabo de manifestar no vull donar-li el 100% de culpa a ERC per l’actual crisi de govern. Junts té la seva part de culpa, no per haver actuat diferent a Madrid sinó per no haver denunciat Esquerra d’actuar diferent del que, en virtut del pacte havien establert i que en defensa dels ciutadans de Catalunya havien de consensuar.
També algunes picabaralles internes de Junts han ajudat a la crispació en haver-hi dins del partit dues corrents ideològiques prou diferenciades.
La qüestió és que la desconfiança mútua ha quedat instal·lada ambdós partits i serà difícil de superar. També, com molt bé diu el periodista Josep Ramoneda, la política condueix a la simplificació, perquè inevitablement els que lluiten pel mateix espai electoral acaben sent rivals (i entren fàcilment en la dinàmica de l’amic i l’enemic, exacerbada quan apareixen causes vestides com a fonamentals).
No és d’estranyar l’emprenyament i el desencís dels ciutadans em veure les picabaralles dels partits que han tingut un punt àlgid en les celebracions de la Diada i en l’aniversari del primer d’octubre.
Junts si surt del Govern, haurà de gestionar la frustració interior des de fora del poder, i probablement el que a un ampli sector se li demanarà polaritzar-ho tot en la traïció d’Esquerra al pacte. Si es queden, no serà fàcil d’articular la complicitat sense amistat per governar, sobre un teixit de desconfiances que no sembla que siguin fàcils d’administrar.
El fet que un partit posi el seu destí immediat a la votació dels seus militants ho trobo un absurd. Per la qual dic, sense pèls a la llengua, que és tracta d’una manca de determinació i responsabilitat dels seus líders principals.
En el cas que es trenqui el govern, quins efectes poden derivar-se per ERC? Vegin el següent vídeo.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Tant si Junts abandona el govern com si es ERC qui ho provoca, al partit que governa Aragonès i lidera Junqueras, se li presenta un futur no gaire llunyà, tot ple d’incerteses que el deixaria a mercè del PSC i potser Comuns, la qual cosa podria significar la fi del procés o un ajornament del mateix per un llarg període de temps que, a hores d’ara, soc incapaç de pronosticar.
Considero que els dos partits són responsables de la situació, així i tot penso que ha estat ERC la principal culpable per no complir el pacte d’investidura de bon principi i, si Aragonès i el seu partit han de governar en solitari, l’actual legislatura tindrà les hores comptades.
