Un cop coneguts els resultats oficials de les eleccions andaluses, en vingueren a la memòria una sèrie de dubtes per la campanya que el PP havia desenvolupat durant la campanya prèvia als comicis i també comentaris d’abans que voldria explicar.
A la Junta d’Andalusia es va comentar: “Si Catalunya s’independitza, les nostres finances tindran dificultats”. Un líder sindical andalús: “Si els catalans marxessin, com es pagaran les peonades”? La conclusió era clara: Els contribuents catalans financen Andalusia. Una altra conclusió curiosa: Els andalusos que van haver d’abandonar la seva terra i viuen a Catalunya continuen sent explotats pels mateixos cacics que els van fer marxar. Què passarà ara? Deixaran els habitants de Catalunya de subvencionar Andalusia o seguirà tot igual o pitjor?
Moreno Bonilla va prometre abaixar impostos i avançar en els serveis públics a Andalusia. Generarà riquesa per deixar de ser subvencionada o precisarà encara més recursos de Catalunya?
El PP ha governat molts anys a Galícia i continua sent una comunitat deficitària. Queden anys perquè Andalusia, sota el PP com amb el PSOE, sigui autosuficient en la seva economia. Seguirà sent deficitària. Per tant, l’argument que el dèficit fiscal és per a solidaritat interterritorial no és creïble. Els Andalusos han votat PP. Creuen que la seva sanitat i educació necessiten ser retallades o privatitzades? S’oblidaran de la solidaritat catalana? La solidaritat, per definició, “és voluntària”. El que contribueixen els catalans és “imposició” i va en detriment de la seva pròpia sanitat, educació. És just? Que generin riquesa i ho facin amb els seus recursos. Si la “solidaritat” territorial, mal entesa, és per baixar-li impostos als rics en Andalusia, aquesta solidaritat deixa de ser-ho clarament!
Amb aquest pervers sistema “tots” els catalans sempre surten perdent. Els seus governants es veuen obligats a apujar impostos per recaptar més. Les exigències de la seva població són creixents en tots els camps: salut, educació, assistència social… Han d’atendre una xifra de beneficiaris molt superior a la que admet l’Estat espanyol. I tot això, amb l’espoli de més del 9% del seu PIB anual i portar 7 anys de retard la modificació del finançament de l’Estat. El reconegut economista Niño Becerra xifra el PIB en 250.000 milions. Diu que “aquesta” és la raó perquè Espanya nega la independència. Nombres senzills: 9% de 250.000 milions anuals “és” la xifra que l’Estat espolia a Catalunya. Per això Catalunya es veu obligada a apujar impostos. Tot i així, té dificultats per atendre les seves necessitats. Per què no admeten això els partits i votants? Són conscients aquests votants del dany que els fa aquesta “falsa” solidaritat que en realitat és “espoli”? Augmentarà quan Andalusia necessiti encara més?
L’actual sistema castiga severament Catalunya. Es descapitalitza com a donant a una comunitat receptora que rebaixa els seus propis impostos. És una burla a Catalunya, a la seva obligada solidaritat; un menyspreu, un abús per a tots els contribuents que viuen i treballen a Catalunya, entre ells molts andalusos.
Es repeteix que els impostos els paguen les persones, no els territoris. Doncs les persones que viuen a Catalunya aporten més i reben menys que les persones que viuen en llocs com Andalusia. Això va fins i tot en contra del que contemplava l’Estatut de Catalunya que, avui no existeix “gràcies” a una sentència del Tribunal Constitucional!
Ara, de cara a preparar els pressupostos d’Andalusia pel 2023, Moreno Bonilla ha vist que no podrà complir les promeses electorals en matèria econòmica i, un cop més, ha dirigit de nou la vista a Catalunya per solucionar-ho.
Veiem primer el antecedents: Més de quaranta anys de pagar impostos i d’enormes transferències cap a Andalusia no han servit perquè aquesta comunitat abandoni els llocs més baixos del rànquing.
Que amb aquestes xifres, un president abaixi impostos i renunciï a recaptar 900 milions d’euros és un perjudici pel seu propi país i una burla a l’esforç fiscal dels altres territoris.
O sigui, l’Estat, és a dir, nosaltres, està pagant vint cèntims per litre de benzina, està regalant el bitllet de tren, ha rebaixat el bitllet de metro i bus, però a Andalusia deuen sobrar els diners, i el seu president abaixa els impostos.
No content amb aquesta mesura populista, Moreno Bonilla la corona amb una mesura de catalanofòbia necessària perquè sigui imbatible: Presumir que ho fa perquè els empresaris catalans es facin residents fiscals andalusos.
Catalunya genera el 19% del PIB, el 25% de les exportacions, és la principal font de riquesa productiva de l’Estat. Empresaris, treballadors catalans i d’altres procedències ho aconsegueixen. “Aquestes persones” necessiten infraestructures, tenen necessitats irrenunciables en educació, sanitat, atencions socials, però “no poden atendre-les com mereixen” per l’espoli, perquè se li treuen fons per a autonomies com Andalusia que, segons el PP, rebaixa els seus impostos. Això és just? Això ho consideren just els partits, patronals, sindicats, amb els seus votants, afiliats, “dependentistes” a Catalunya? A qui representen en realitat? A la població catalana o a l’andalusa? És lògic que Catalunya sigui la que té més impostos perquè Andalusia els rebaixi? Com qualificar això?
Vegin, en el següent vídeo, com s’han llençat diners públics en compte de fer inversions productives com caldria.
Els diners, suposadament destinats a formació professional i facilitar feina per als treballadors va seu un frau. La corrupció es va descobrir i va dur a dos expresidents andalusos a judici. Aquesta ha estat la sentencia definitiva.
El Suprem confirma les penes de Griñán i Chaves pel frau dels ERE. La sentència tira endavant amb el vot de tres dels jutges que en formaven part. El Suprem confirma un relat demolidor per al PSOE sobre el cas dels ERE.
La Sala penal ha ratificat les condemnes ja imposades a Chaves (per prevaricació) i Griñán (prevaricació i malversació) per permetre, durant prop d’una dècada, un sistema fraudulent per a distribuir ajudes sociolaborals, segons va avançar aquest dimarts l’alt tribunal. La decisió aboca a Griñán a entrar a la presó per a complir una condemna de sis anys. En el cas de Chaves, la pena implica la seva inhabilitació durant nou anys.
Si el PP rebaixa impostos significa que pensa aprofitar-se més dels qui la subvencionen, i que no necessita la seva recaptació. Si poden rebaixar impostos, se suposa que no precisaran l’aportació catalana. La societat andalusa ha de ser coherent amb el seu vot. La societat catalana també ha de ser coherent amb si mateixa, amb les seves empreses, treballadors, famílies.
Els catalans han de renunciar a drets bàsics que mereixen pel que generen per atendre comunitats que volen atendre les seves necessitats, però recaptant menys. És el que proposa el PP. És de rebut?
La solidaritat, per definició, és “voluntària”. No és el cas de l’espoli a “tots” els que tributen a Catalunya i que “a tots” els perjudica. Una subvenció forçosa als qui rebaixen els seus ingressos incrementa la realitat d’aquest espoli.
Què succeirà? Millorarà la qualitat de vida dels catalans perquè Andalusia ja no haurà de ser subvencionada o empitjorarà perquè Andalusia encara precisarà més subvencions en rebaixar els seus impostos? Com afectarà a tots i cadascun dels habitants de Catalunya la victòria del PP a Andalusia?
