He llegit un article del Nacional titulat: “A qui ajuda el fracàs de la manifestació?“. Que em sembla molt encertat, com ja sabem el pròxim dia 11 està programada la manifestació convocada per l’ANC i a la qual donen suport Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Si féssim un repàs del que es deia anteriorment, només trobaríem titulars referents a l’independentisme com a ideologia política, no pas a l’ANC ni a un partit polític o un altre. L’èxit de les concentracions va ser del conjunt de l’independentisme, dels ciutadans mobilitzats en defensa de les llibertats nacionals i amb la ferma voluntat d’aspirar a ser un estat més de la Unió Europea.
En aquells anys de bonances, és clar que ANC, Òmnium i l’AMI feien els discursos polítics de la jornada, però els partits hi eren, en una posició subalterna perquè no eren els actors principals, un paper que només corresponia a la ciutadania. Els titulars parlaven dels centenars de milers de persones, fins i tot de milions, deixant per a l’interior del text una referència als discursos que s’hi havien pronunciat. Aquest era el joc: L’èxit o el fracàs estava en l’assistència multitudinària o no a la manifestació.
Aquest any, tot s’ha complicat. El que va començar sent un anunci del president de la Generalitat, que no assistiria a la manifestació perquè en el manifest se citava directament el Govern i els partits no tenia sentit la seva presència, ha acabat derivant en un intens i sostingut boicot d’Esquerra Republicana, amb l’absència declarada dels seus consellers i un grapat dels seus principals dirigents.
És un error la declarada absència d’Aragonès, per molest que estigués amb l’ANC i algunes declaracions dels seus dirigents que no li han agradat. Però que Esquerra contribueixi a debilitar la jornada de protesta, amb una carta als seus militants inclosa, és encara més sorprenent. Perquè no té res a guanyar si la manifestació és un fracàs, perquè no serà pas un èxit d’Esquerra, ni un fracàs de l’ANC sinó de l’independentisme.
Si han estat amatents al vídeo que acaben de veure, hauran observat algunes tergiversacions de la realitat, l’ANC no va contra els independentistes, ni d’uns quants ni de cap. Tampoc contra ERC encara que critica amb raó, els polítics en general pel seu fracàs col·lectiu en la defensa de Catalunya davant l’estat espanyol. Ni els ajuts a Pedro Sánchez a canvi de res, ni la taula de diàleg han significat cap millora per la ciutadania. Tots tenim el dret d’opinar i, si és el cas, de criticar-los, són els nostres representants i ens ha decebut.
Voldria ara, que veiessin el vídeo que ha fet el president Puigdemont. En ell no ataca ningú i només fa referència al sentit de la manifestació, del que significa i ha significat fins ara, no abaixem el cap, no caiguem amb el desànim que és el que vol l’estat espanyol i, pel que es veu, també alguns a casa nostra que es declaren independentistes (?) però que no fan altra cosa que posar-hi bastons a les rodes.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És lògic abaixar els braços i donar per bo l’estat actual en què es troba Catalunya i els seus ciutadans? El dèficit fiscal, la persecució de la llengua catalana, l’espionatge del Pegasus, la infiltració de la policia patriòtica i considerar terrorisme determinades ideologies? És aquest el país que mereixem tots els que vivim, treballem a Catalunya? Com és que Junqueras i ERC estan en contra d’una manifestació que vol reivindicar el dret d’autodeterminació reconegut a les Nacions Unides?
