22.9 C
Barcelona
Dilluns 29 maig, 2023

Els Consolats de Mar, un repàs de la història de Catalunya

Relacionats

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

La independència, un punt de vista diferent

Des que vaig accedir a la jubilació, un dels meus entreteniments ha estat la lectura i sobretot escriure, cosa que sempre m'ha agradat. La...

Fomentar l’ús del català és de nazis i supremacistes?

Compara Plataforma per la Llengua amb la Gestapo i l'acusa d'espiar els nens als patis de les escoles, es tracta de Rosa...

Tercera carta oberta al president Pere Aragonès

Bon dia president, estava convençut que no tornaria a dirigir-me a vostè, però les notícies i circumstàncies diria que m'han convidat a...

A partir de l’octubre, començaran a Tortosa els actes de celebració dels tres quarts de mil·lenni del Consolat de Mar. No volen que sigui una simple commemoració, fan feina de fons per recuperar aquesta institució cabdal en clau de present. No es vol fer arqueologia, ni simbolisme, sinó recuperar els valors del Consolat de Mar i projectar-los en un present ambiciós. En un moment en què sembla que a vegades l’ambició de país s’hagi desdibuixat, aquest projecte agafa una força constructiva transcendent.

En relació amb aquesta efemèrides he volgut —juntament amb el meu amic Paco Martínez— fer una mica d’història sobre el que era i va representar aquesta institució en la vida de Catalunya, d’Europa i el Mediterrani.

En relació a les modernes ambaixades catalanes comercials, tan injuriades pels diferents governs de l’Estat espanyol i tan productives per a les exportacions catalanes, sent actualment l’Autonomia que més exporta del Regne d’Espanya (el seu lideratge indiscutible de les exportacions a Espanya es reflecteix als balanços donats pel mateix Ministeri) fent notar que la seva contribució a les exportacions ha estat una espectacular xifra d’un 25%. Que explica que una de cada quatre exportacions que realitza Espanya té el seu punt d’origen en empreses catalanes.

Per què aquesta fòbia que Catalunya tingui unes oficines comercials a tot el món, si es demostra que fan un gran servei? Quan està demostrat que la majoria de les comunitats les tenen i l’efecte que produeixen les exportacions és molt menor que el que produeix Catalunya. Cal recordar que a través de la gran participació que té Catalunya amb el seu dèficit fiscal, calculat entre un 8 o 9% anual, els beneficis de Catalunya són repartits entre tots els Espanyols i la quantitat de catalans vinguts de tot Espanya, també se’n beneficien que Catalunya tingui una gran exportació i una força empresarial que mantingui la capacitat d’ocupació i tot això, malgrat tenir un Estat en contra.

Vérem explicar que vol dir, el que anomenem, “disparar-se un tret al peu”, no és només una qüestió de la capacitat o no que tenen els diferents governs i procurin un desenvolupament que alliberi les comunitats receptores de la dependència externa i per defecte de “l’Espanya buida”. D’altra banda, també és una qüestió interessada per retallar les capacitats productives de les autonomies més contributives. Si els impostos generats per les autonomies més productives no retornen.

Per exemple, en infraestructures ferroviàries, oficines comercials, trens de mercaderies d’amplada internacional, exemple, al corredor mediterrani, tot això que ajudaria a la indústria i a l’exportació, no només en surten perdent, sinó que en surt perdent el conjunt d’Espanya. No us semblen estimats lectors que els governants d’Espanya tenen el defecte, que serien capaços “de sacarse un ojo con tal que Cataluña quedese ciega” (gran refrany castellà per aplicar en aquest cas).

Tot aquest encapçalament ha estat un preàmbul, la nostra intenció és fer un recordatori de les antigues experiències catalanes, del que van representar per a Catalunya i el seu domini del mar, les oficines comercials, per al comerç del Mare Nostrum. Els que en aquella època es van anomenar “Consolats de Mar”.

El Consolat de mar va néixer com la institució rectora del dret marítim català per resoldre litigis nàutics i comercials sobre la base d’una jurisdicció arbitral i penal. Amb el temps es va convertir en un sistema de més de setanta Ambaixades diplomàtiques comercials distribuïdes per tot el món conegut de llavors, la Mediterrània. Inicialment, es tractava “d’un dret de mercaders” és a dir, d’un dret corporatiu, ja que s’havia d’estar inscrit a la corporació per poder beneficiar-se’n. Construir un navilier, flectar-ho, negociar amb la seva càrrega a través dels mars, significava un alt volum de negoci i de risc, que mai no podria tirar endavant sense un mínim de seguretat jurídica.

Així, a mesura que la magnitud d’intercanvis va anar creixent, va sorgir la necessitat de regular les dues activitats, la Naviliera i la comercial. L’evolució dels Consolats de Mar, des del començament amb funcions merament corporatives, fins a convertir-se en veritables ambaixades i en promotores actives de l’intercanvi comercial, va ser natural i progressiva al llarg de més de quatre segles. Fins que van ser reprimides pel “Decreto de nueva planta“, segurament per la ignorància del que representava una empresa de mar en una mentalitat mesetària castellana. Al mateix temps la primera empremta d’un Borbó contra Catalunya.

El dret mercantil i de navegació va anar creixent i depurant-se progressivament fins que arribar a una maduresa, tot el que s’havia aconseguit fou recopilat el 1360 i fou conegut com el llibre del “consolat de mar”. Amb l’arribada de la impremta es va editar per primera vegada a València, el 1484. Escrit originalment en català, va ser traduït al francès, italià, anglès i castellà, ja que durant uns segles va ser la base de la legislació mercantil i marítima de tots els pobles navegants d’Europa.

Reflexionant sobre el fet escrit, segons el nostre criteri i, segurament, el de molts dels que llegeixin aquest article, la conclusió que en trauran serà que quan els governs espanyols acusen les oficines catalanes, de malgastar els diners de tots els espanyols en oficines comercials. No és perquè aquests diners no generin uns beneficis més grans per a tots els espanyols, tampoc és per manca d’experiència per part dels catalans d’invertir, els motius són uns altres que sabem i que també saben a Espanya encara que ho dissimulen.

Aconsellem la lectura d’aquesta pàgina, algunes coses seran novetat per molta gent. Ara bé, algunes noticies seran molt benvingudes pel que poden representar en el futur.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

La independència, un punt de vista diferent

Des que vaig accedir a la jubilació, un dels meus entreteniments ha estat la lectura i sobretot escriure, cosa que sempre m'ha agradat. La...

Fomentar l’ús del català és de nazis i supremacistes?

Compara Plataforma per la Llengua amb la Gestapo i l'acusa d'espiar els nens als patis de les escoles, es tracta de Rosa...

Tercera carta oberta al president Pere Aragonès

Bon dia president, estava convençut que no tornaria a dirigir-me a vostè, però les notícies i circumstàncies diria que m'han convidat a...

L’actitud d’Isabel Díaz Ayuso, calculada al mil·límetre

L‘enfrontament entre el PSOE i el PP va pujant de decibels a mesura que s'estreny el calendari electoral. Encara cueja el xoc...