21.4 C
Barcelona
Dissabte 24 setembre, 2022

Juan Carlos de Borbón, dos anys després

Relacionats

El CGPJ i la separació de poders a Espanya

Sobre la desjudicialització del procés els sistemes democràtics es fonamenten en la separació de poders. Els poders legislatiu i executiu són poders...

Pere Aragonès absent a la Diada d’aquest 2022, unionisme o independència?

He llegit un article del Nacional titulat: "A qui ajuda el fracàs de la manifestació?". Que em sembla molt encertat, com ja...

Pere Aragonès no anirà a la manifestació de l’11-S

Aragonès no anirà a la manifestació perquè, segons declara, és "contra els partits" Aragonès renega de la Diada...

Carta oberta als votants d’ERC

El primer que se m’acut és fer-los unes simples preguntes: Estan orgullosos amb tot el que han fet, fins ara, els seus...

Quan es compleixen dos anys de la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, es mostra convençut que Juan Carlos I “morirà sense retre comptes amb la justícia” perquè “inviolable és equivalent a impune”. Per això ell ja va “desistir d’investigar-lo […] malgrat tenir elements que poguessin avalar-ho”, ha afirmat aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Castro va ser el primer jutge que es va atrevir a imputar un membre de la Casa Reial, la infanta Cristina, i encara ara es fa creus que “un tribunal acceptés l’argumentari que no sabia res” quan era sòcia al 50% amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, de l’empresa Aizoon, clau en la trama Nóos.

A parer seu, el tribunal hauria hagut d’exclamar: “Vostè es pensa que nosaltres som babaus”. Però el desenllaç va ser un altre: La germana de Felipe VI només va ser condemnada a una multa de 265.000 euros, com a partícip a títol lucratiu, una xifra que el Tribunal Suprem va rebaixar després a 137.000.

El jutge, que ha publicat el llibre “Barrotes retorcidos; memorias de un juez”, on repassa la seva trajectòria, no ha dubtat gens en carregar contra la Constitució: “Ens la van donar feta en el que realment els interessava”. El caudillo va seguir viu molts anys, o almenys el seu esperit, que potser encara segueix viu d’alguna manera”, ha conclòs.

Castro s’ha mostrat especialment dur contra l’actitud “cortesana” que impregna part de la judicatura espanyola, que creu que “es passarà la resta de la vida agraint-li a Juan Carlos I que portés la democràcia” i que “ens salvés del cop d’estat”. Això de la democràcia, després de la dictadura, semblava fins i tot lògic, encara que de forma controlada per membres de l’antic règim, reconvertits en demòcrates de tota la vida.

Quant a que Juan Carlos ens va salvar del cop d’estat del 23-F tinc els meus dubtes. Que els dos generals més monàrquics del país estiguessin al capdavant em resulta prou estrany. Es tractava de Jaime Milans del Bosch i de Alfonso Armada, que havia sigut preceptor del monarca. Les declaracions de qui havia estat cap de la casa reial, Sabino Fernàndez Campo posen molt en dubte que Juan Carlos no tingués res a veure en l’assalt al Congrés.


I ha estat especialment crític amb el fet que la carta magna s’aprovés “sense que ningú sabés què volia dir” la “inviolabilitat” del rei. Una prerrogativa que, segons ha exemplificat amb el cas de l’emèrit, ha permès que no tothom sigui “igual davant la justícia”. “Quan es dona un tracte de favor a algú, la idea que tots som iguals davant la justícia es perd”, ha rematat.

Sobre l’arxivament de les causes que l’assetjaven a Espanya, ha criticat que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat i l’Agència Tributària hagin estat aturades “a l’espera” que l’antic monarca “regularitzés” la seva situació fiscal, la qual cosa li va suposar el pagament de cinc milions, la pregunta és: D’on venien aquests diners, eren a Espanya o a l’estranger? L’agència tributària ho sap, però no ho ha fet públic. Encara té diners l’emèrit i a on els té?

Castro ha defensat que la sala segona del Tribunal Suprem “havia d’instruir” les investigacions sobre el rei emèrit perquè “està capacitada per obrir d’ofici unes diligències”. Malgrat que ja no sigui inviolable, ha sentenciat, Juan Carlos I “segueix arrossegant la impunitat de facto”.

Que en pensen vostès, benvolguts lectors? No creuen que el jutge José Castro té raó? Joan Carles quedarà en la retina de la majoria d’espanyols com un vividor, estafador, que ha eludit el pagament d’impostos i que ha fet el que li ha donat la gana des de sempre. És lògic que un personatge així estat protegit per una Constitució que ell no va prometre ni jurar complir-la?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

El CGPJ i la separació de poders a Espanya

Sobre la desjudicialització del procés els sistemes democràtics es fonamenten en la separació de poders. Els poders legislatiu i executiu són poders...

Pere Aragonès absent a la Diada d’aquest 2022, unionisme o independència?

He llegit un article del Nacional titulat: "A qui ajuda el fracàs de la manifestació?". Que em sembla molt encertat, com ja...

Pere Aragonès no anirà a la manifestació de l’11-S

Aragonès no anirà a la manifestació perquè, segons declara, és "contra els partits" Aragonès renega de la Diada...

Carta oberta als votants d’ERC

El primer que se m’acut és fer-los unes simples preguntes: Estan orgullosos amb tot el que han fet, fins ara, els seus...

Els Consolats de Mar, un repàs de la història de Catalunya

A partir de l’octubre, començaran a Tortosa els actes de celebració dels tres quarts de mil·lenni del Consolat de Mar. No volen...