Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per Catalunya i la seva gent. Han estat varies les ocasions en que he començat a fer-ho i que he esborrat el que havia escrit. No em resultava gens fàcil ni còmode dir el que penso, tot i no ser militant ni votant d’aquest partit.
Ara però, m’han tornat les ganes de fer-ho al haver llegit un article de Joan Manzano, bon amic i antic professor en molts seminaris que ell havia dirigit. El seu article no té desperdici i és tota una lliçó de com s’han de plantejar els temes per a una millor comprensió. Després d’haver-lo llegit he caigut en el parany de que jo volia haver dit les mateixes coses però no m’ho semblava pas igual, és la diferencia entre el mestre i l’alumne.
Lògicament, no puc afegir gran cosa a tot el que vostès acaben de llegir, tot i així, volia afegir una crítica no al partit sinó al govern de la Generalitat, més concretament al seu president, Pere Aragonès, ja que considero no segueix cap full de ruta per la independència i, el suport que li dona a Pedro Sánchez no ha servit per millorar absolutament res per Catalunya i els catalans.
Després d’un esborrany, que no m’ha acabat de convèncer, he trobat la solució amb un vídeo —editat per Octubre— on la consellera a l’exili, Clara Ponsatí, declara a viva veu el que li va dirigir per carta a Pere Aragonès i que alguna premsa no li va donar massa bombo mentre que altra la va ignorar del tot. Toca tots el temes i te una clarividència que molts polítics actuals no tenen ni tindran mai.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que ERC és coherent en la seva actuació? No sembla que el que vol es mantenir el poder, la cadira i la paga? Quan escolto Junqueras o Tardà en l’actualitat hem quedo flipant de debò, aquests són els mateixos que ens animaven cinc anys abans? Que han aconseguit donant-li suport al PSOE? I no parlem de la taula de “diàleg” en veure els acords a que han arribat. Són aquests: Nou impuls al català i desjudicialitzar la política. Davant aquests èxits no entenc que Pere Aragonès no hagués declarat un dia de festa per celebrar-ho. No veuen que no aconseguiran res i a sobre se’ns riuran?
