Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les qüestions que el magistrat espanyol va presentar arran de la decisió de la justícia belga de denegar l’extradició del conseller Lluís Puig. Vostè, com advocat general, adverteix que un país, en aquest cas Bèlgica, no pot entrar a valorar si el Suprem d’Espanya és l’autoritat competent per jutjar el conseller Puig i, que per argumentar risc de vulneració d’un dret fonamental, ha de demostrar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol.

Vostè adverteix que si no hi ha un risc de vulneració sistèmic del dret fonamental a un procés equitatiu, apel·lar a aquest argument no seria més que l’expressió d’una desconfiança cap als tribunals de l’estat espanyol, contrària als principis de confiança i reconeixement mutus en què se sustenten els fonaments del sistema de l’euroordre.

Segons entenc es tracta d’una qüestió de confiança entre els estats membres, aleshores senyor de la Tour significa que vostè té confiança plena en la justícia espanyola? Voldria fer-li algunes preguntes, ja que no puc entendre la seva decisió.

L’any 1936 es va produir a Espanya un cop d’estat, el seu desenllaç va comportar una guerra civil, amb la desaparició de més d’un milió de persones entre morts, exiliats i desapareguts. Un cop es va acabar, es va implantar una dictadura del terror que va durar quaranta anys, la repressió va continuar contra els vençuts A tall d’exemple, només a Catalunya va haver-hi 81.000 persones processades, 78.000 imputades en consells de guerra, 3358 varen ser afusellades i 648 van morir a la presó. A més s’hauria de tenir en compte les depuracions, els exilis, els camps de concentració i els desapareguts. Què tal Monsieur de la Tour?

Abans de la famosa transició del 78 (modèlica segons van dir i van presumir alguns), es va promulgar una llei d’amnistia per a salvar-los el cul de tota responsabilitat, a tots aquells que, d’una forma o una altra, van perpetrar, van silenciar o van ignorar els crims del franquisme.

Aquesta llei no va ser reconeguda a escala internacional i rebutjada per l’organització de les Nacions Unides. La mateixa ONU i Amnistia Internacional van renyir el govern per la llei il·legal i la manca de recerca dels milers de cadàvers, encara a les cunetes de tota la península. També va criticar a Espanya per no permetre investigar i jutjar els culpables de crims del franquisme.

La llei a Espanya s’interpreta a “la española“. No es compleix ni tan sols la Constitució. Fa dotze anys que Catalunya no disposa de l’estatut d’autonomia que van pactar els parlaments català i espanyol i va votar el poble. El Constitucional el va modificar i anul·lar alguns dels seus articles. Què pensa Monsieur de la Tour si sabés que els mateixos van resultar legals en els estatuts andalús i valencià?

Com explica que Europa hagi anul·lat els judicis d’Atutxa i Otegi? Per que en termes judicials se’ns compara amb Turquia o Bulgària? Com és que passats tres anys i mig, de la seva data de caducitat, el poder judicial encara no s’ha renovat, tot i els tocs d’atenció que Europa li ha reclamat? No n’està assabentat vostè?

No li han arribat notícies de com funciona la justícia a Espanya últimament? No en sap res de la conxorxa que existeix entre el govern, la judicatura i els mitjans de comunicació, Monsieur de la Tour? Trobo que està molt mal informat i, en el seu cas, és del tot imperdonable. Dediqui uns minuts per veure i escoltar aquest vídeo i podrà a entendre la poca credibilitat que té la justícia que vostè tant valora.

Si ha prestat atenció haurà escoltat que es decideixen quins poden ser els jutges més adients per als seus interessos i si convé traslladar-ne alguns i substituint-los per altres que siguin addictes a la causa que més els interessa. Amb aquest sistema han perjudicat molts polítics, entre ells, Artur Mas, president de Catalunya, Xavier Trias, alcalde de Barcelona o Pablo Iglesias, exsotspresident del govern espanyol.

Després de tot el que li he relatat, vostè continua confiant en la justícia espanyola, en la seva imparcialitat i total honestedat? És possible que la justícia belga estigui més assabentada que vostè? De el que li acabo de dir, li adjunto un vídeo (en circulen bastants) on queda demostrat de quina manera se’n desfan del jutge que no interessa i col·loquen el que els solucionarà la papereta.

No sé què em pensarà de tot això, Monsieur de la Tour, però jo de vostè m’ho plantejaria molt seriosament abans de prendre determinades de decisions. Li aconsellaria, de molt bona fe, la lectura del llibre “El poder de las togas” del jutge emèrit del suprem espanyol José Antonio Martin Pallin, coneixeria molt millor la situació judicial espanyola i se’n faria creus de la realitat.