Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments.
Creix l’espoli
The Wall Street Journal: “Més del 9% del PIB anual”. L’economista Niño Becerra va comentar que el PIB ascendia a 250.000 milions anuals. És fàcil calcular: 9% de 250.000 milions anuals. Això és el que Espanya espolia. Quina incidència té això en les empreses, professionals, treballadors, famílies, habitants, independentistes i dependentistes a Catalunya? És fàcil deduir-ho. Fa més de 7 anys que havia de revisar-se el sistema de finançament autonòmic. No s’aborda. A qui beneficia i a qui perjudica?Infraestructures. Dades oficials: Comparant períodes iguals, el govern executa a Madrid el 183% del pressupostat. A Catalunya, el 35%. El port de Barcelona convertit en base d’entrada a Europa de la mercaderia xinesa generaria 200.000 llocs de treball. No es connecta amb l’eix mediterrani. Aquest eix, votat per tota Europa menys per un país: Espanya, es converteix en l’eix Madridterrani.
Catalunya, sense Estatut
El Constitucional va anul·lar articles i va modificar uns altres que, curiosament, estan vigents en Estatuts espanyols. Javier Pérez Royo, catedràtic sevillà de Dret Constitucional va qualificar això de “cop d’estat”.
Catalunya genera, pel seu propi dinamisme, una creixent circulació. És, també, lloc de pas per al trànsit per carretera de tot el Llevant des d’Almeria, Aragó, cap a França. Només una autopista que està saturada. La N-340, amb grans trams d’autovia per Llevant, es converteix en carretera d’un sol carril per direcció a Barcelona. La B-40 fa anys pendents. Com a tram N-240 Tarragona a Lleida… I l’estació de l’AVE de la Sagrera?
Foment del Treball, la major patronal a Catalunya, gens sospitosa de catalanisme, menys d’independentisme, publica: “Catalunya acumula un dèficit invers en infraestructures de 35.000 milions des de 2009 a 2020. La xifra ha augmentat en 7.000 milions en els últims dos anys”. La llista és molt llarga.
La UE qualifica a Catalunya “motor econòmic d’Europa”. La inclou, juntament amb València, en la seva “banana daurada”: Zones de gran generació de riquesa, gran potencial. Però asfixiada, espoliada, sense executar infraestructures vitals, fins i tot per a Espanya!
Quina incidència té en la dinàmica empresarial, laboral, social, de Catalunya? I en la seva competitivitat internacional, en el futur de les seves gents? És fàcil deduir-ho.
Degradació política
The Economist va degradar a Espanya a “democràcia defectuosa”. Un dels motius: el tractament a l’independentisme català. Va ser “abans” del “Catalangate”. L’Estat espia a líders democràtics, als seus advocats, a persones “alienes” a la política. No ho investiga. Maniobres de les clavegueres de l’Estat contra líders democràtics. Votacions per majoria del Parlament català, anul·lades pel Constitucional. Fins i tot de clara orientació social! Tribunals espanyols incompleixen lleis nacionals, internacionals, per a atacar l’independentisme que, segons es demostra, el propi Estat ha generat. Tribunals imposen el percentatge de castellà a l’escola quan la llengua que perilla és el català.
Com qualificar això?
Alhora, ni un sol Estament espanyol, començant per la monarquia, és homologable als seus equivalents en democràcia.
Són bons els que callen?
Hi ha molt més a afegir! Reacció davant aquests fets objectius? Silenci! A Luther King “no el preocupen els crits dels violents, deshonestos, corruptes, sense ètica; el que li preocupa és el silenci d’els bons”. Qui calla a Catalunya?
Partits polítics dependentistes espanyols a Catalunya. Col·loquialment, “catalans”. Són “sucursals a” Catalunya. Silenci! No denuncien.
Són bons?
- Partits independentistes. Haurien d’exigir complir en democràcia, respecte a la identitat, infraestructures… No protesten davant un Estat que els asfixia judicialment, econòmicament, policialment, culturalment i democràticament. Silenci. Bons aquests partits independentistes que, amb excepcions, callen?
- Patronals catalanes. Seriosament perjudicades per incompliments, asfíxia econòmica. Silenci! Bones aquestes patronals que callen?
- Sindicats. No hi ha grans sindicats catalans. Dos grans sindicats espanyols. Defensen als treballadors a Catalunya? No. Aquests pateixen totes les molt negatives conseqüències de falta d’infraestructures, recursos per a sanitat, educació, desenvolupament, treball en funció del que generen amb “el seu” treball. Denuncien, reclamen, exigeixen? Silenci! Bons aquests sindicats que callen?
- Militants, votants, afiliats. En són responsables. Trien, s’afilien, voten a partits partits dependentistes, patronals i sindicats que no els defensen. Són víctimes que no parlen. Son bons aquests militants, afiliats, votants, a Catalunya que callen?
Bons per què? En què? És bo callar davant la dependència, la deterioració de la democràcia, el balafiament, la inoperància, incompetència, que tant perjudiquen als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya?
S’hauria de qüestionar dir bons als qui callen! Qui calla, atorga! En què són bons els que callen? A Catalunya, en què, a qui, beneficia el seu silenci? A qui perjudica? Què és coherent? Callar o parlar, exigir allò que és just en democràcia, qualitat de vida, llibertat, dignitat i identitat?
